No era la meva intenció escriure sobre el que ara passa al pròxim orient. És un tema extraordinàriament complex. I molt trist. Però l’article de l’amic Pere m’ha fet decidir.
La guerra no és mai la resposta.
De nou, al pròxim orient, veiem com la guerra és l’idioma comú. L’únic que entenen totes les parts implicades. Ningú, cap dels bàndols i faccions enfrontats té raó ni justificació. Però jo penso sovint en l’holocaust quan veig el que allà passa. Com és possible que el poble jueu que va patir l’intent d’extermini per part dels nazis, actuï d’aquesta manera amb els palestins? Torno a dir que ningú no té cap justificació per matar innocents. Però també és normal posar-se de part dels dèbils, dels pobres, dels desemparats, i aquests no són els jueus, que tenen un exèrcit poderosíssim i estan recolzats i armats per la primera potència mundial, els EUA.
Perdoneu-me si sóc un sentimental, però si he d’escollir, ho faré pel que llença pedres i no pel que llença míssils. No em posaré del costat, però, dels que fan esclatar un autobús de gent que va a la feina. Però sí em sentiré proper del pagès palestí que li expropien les terres, o millor dir li roben, per construir-hi cases o un mur vergonyós.
5 comentaris:
Comprenc molt bé el teu sentiment, però Hizbollah no són les pobres víctimes en que penses. Com més soroll hi hagi al Liban millor per ells, al cap i a la fi, Israel va desocupar el sud del Liban i Hizbollah, enlloc de treballar per un Liban democràtic i independent, s'ha dedicat a tirar míssils. No ho oblidem, és Hizbollah que ha començat tota aquesta merda.
pqs
"És Hizbollah que ha començat tota aquesta merda". Sona a excusa de pati d'escola.
Israel es va retirar del Liban fa temps. Hizbollah podria haver-se dedicat a construir un estat libanès viable. En canvi, ha volgut continuar essent un estat dins un estat, ha sostingut la ocupació Síria, ha també estat llançant coets des de zones poblades per civils libanesos cap a pobles israelians, poblats també per civils. Hizbollah ha estat emprant els civils libanesos com a escuts i ha estat atacant israel quan aquest ja no ocupava el Liban. Suposo que encara, tot us sembla culpa dels malvats israelians...
M'agradaria veure què dirieu si des de la Franja de ponent, un grup paraestatal estés bombardejant Lleida.
M'acabo de d'adonar que no he signat el comentari anterior, el qual és meu.
pqs
Jo solament he parlat, i parlo, de la població civil. La que realment pateix totes les guerres. L’exemple que poses, Pere, és per simple, demagògic. Que diríem “si des de la Franja de ponent, un grup paraestatal estés bombardejant Lleida?”. Perquè l’exemple funcioni, solament una mica, faria falta afegir-hi camps de refugiats on viuria la gent de Lleida, perquè els haurien fet fora de les seves terres. Viurien confinats als territoris que els haurien assignat. Els més afortunats haurien pogut fugir i potser bonbardejarien Lleida des de fora.
Una de les frases que recordo del llibre “L’art de la guerra” és: contrueix un pont de plata per on pugui retrocedir el teu enemic (més o menys) i jo crec que les desmesurades reaccions d’Israel l’únic que fan és crear màrtirs i herois.
Publica un comentari a l'entrada