Un dels blocs sobre programari lliure que llegeixo és “La Pastilla Roja”. M’agrada especialment perquè és molt pragmàtic i coneix la realitat del món del programari, lliure o no, en primera persona.
La setmana passada també comentava sobre la dificultat de clonar el Silycon Valley per crear un Silici Vall a Barcelona. Posa el seu punt central en la diferència de mida dels mercats, si comparem els PIB, el de l’estat de Califòrnia és superior al d’Espanya, i conclou que no hi ha prou mercat perquè les empreses de tecnologia catalanes puguin créixer i crear una Vall del Silici.
On crec que encerta de ple és quan diu que:
Yo creo que lo mejor que se puede hacer con las ayudas a la I+D es tirarlas a un vertedero nuclear y, en cambio, concentrarse en crear demanda de productos tecnológicamente punteros. Esta demanda no puede ser únicamente nacional, ya que el mercado español es al menos 10 veces más pequeño que el mercado interno americano.
Los americanos no necesitan de forma imperiosa internacionalizarse para crecer, pero en España cualquier start-up con aspiraciones debe mirar al mercado global desde el principio.
No comparteixo però que “Hace falta ser muy corto de vista para andar potenciando Cataluña (y yo soy catalán) como zona geográfica diferenciada de España... los inversores americanos a duras penas saben dónde está España, y, por consiguiente, mucho menos Cataluña. Todo el trapicheo político autonómico y estatutario no beneficia en nada la captación de capitales extrangeros.”
I vull lligar aquests comentaris amb el que deia en aquest sentit Paul Grahan:
"La UE va ser dissenyada parcialment per simular un gran mercat domèstic. El problema és que els seus habitants encara parlen molts idiomes diferents. Llavors una startup a Suècia és encara en desavantatge relativa davant d’una dels EUA, perquè ells s’han d’encarregar de la internacionalització des del començament”
Totes aquestes llengües el que mostren és l’existència de cultures diferents. Una riquesa enorme. És un problema tenir un mercat compost de moltes cultures diferents? És millor llavors tenir un mercat més uniforme i pla? En definitiva és millor (o en tot cas més rendible) formar part d’un mercat més pobre culturalment?
Ara em vénen el cap les frases de “Pensa en global i actua en local” que representa la globalització i “Pensa en local i actua globalment” d’en Manuel Castells.
4 comentaris:
La verdad es que de cara a aprovechar "la larga cola", una de esas grandes ventajas de Internet, la diversidad lingüística es un problema. Para bien o para mal, localizar una aplicación tiene un coste.
De todos modos yo creo que esto puede ser gradual. Nuestra aplicación no tiene porque ser una bomba mundial. Podemos empezar por nuestro entorno más cercano, pulirla, crecer al siguiente, al siguiente, al siguiente.
Sobre todo sí creo que es una cuestión de madurez de mercado. Si yo crease un Flickr en español, por ejemplo, probablemente no tendría tanto éxito como el estadounidense, ya no porque en España seamos menos gente (o el español lo hable menos gente que el inglés, que la cosa andará ahí, ahí) sino porque el mercado anglosajón es mucho más maduro en cuestiones tecnológicas.
El problema lo veo más de base, de educación. Si la gente estuviera más acostumbrada a usar el ordenador para todo, para su día a día, si Internet les fuese útil, les aportase ventajas sobre otros medios, lo usarían más para todo, ya no sólo para trámites del ayuntamiento, trabajo o similares, sino para su tiempo de ocio.
En una situación así no nos estaríamos planteando tanto cosas como la diversidad lingüistica como problema frente a la innovación y el desarrollo.
Internet és molt més útil quan es poden trobar continguts en la pròpia llengua. Igual que hi ha empreses dedicades al mercat local en el context tradicional, n'hi ha d'haver en el context digital.
Les indústries tecnològiques de la llengua són les que han créixer. Per què encara no tenim traductors automàtics i gratuïts del català al anglès, al francès, a l'alemany per no dir al gallec/portuguès i al basc? Per què costa tant de disposar de correctors de català incorporats a qualsevol plataforma? Penseu que més d'una generació vàrem créixer sense aprendre a escriure en català i, de moment, internet significa llengua escrita. I això que dic, en bona part s'aplica també al castellà, encara que la situació no sigui tan dramàtica.
No hem d'oblidar que hi ha molta gent disposada a traduir programari gratuitament.
pqs
Sergio,
No entiendo muy bién porqué las lenguas son un problema para aprovechar la larga cola.
Respecto a localizar aplicaciones, efectivamente que tiene un coste, que únicamente es alto, si no se ha tenido en cuenta en el momento del diseño. De todas formas, todo el mundo localiza sus aplicaciones, por lo que no es un coste “europeo”. Cualquier multinacional americana que quiere vender en europa lo hace.
Estoy más de acuerdo contigo en que la gran diferencia es la madurez del mercado, la utilización de la tecnología/Internet es mucho mas elevado en el mundo anglosajón, pero también en los paises nórdicos, y no nos olvidemos de asia: china, japon, corea...
Gamoia,
Crec molt interessant el que dius que “les indústries tecnològiques de la llengua són les que han de créixer”. Estic molt d’acord amb que amb Internet s’ecriu moltíssim més. Molt interessant, el teu comentari!
pqs
com deia més amunt, tothom tradueix o localitza les seves aplicacions. Al món del programari lliure és molt possible que hi hagi més oferta en català que no a la del programari privatiu.
Publica un comentari a l'entrada