dijous, 1 de juny de 2006

Escèptics o utòpics

Es recurrent, i per a alguns indicatiu de “meliquisme”, el debat, la conversa o el monòleg sobre la importància de la bloc(g)osfera. Jo, que acostumo a tenir una certa debilitat pel discurs “utòpic”, m’agrada llegir i transmetre missatges del tipus (llegit a Business2.0):

En el futur dels mitjans, que és ara, tothom és una xarxa. En el passat, les xarxes es definien pel control del contingut o de la distribució. Però ara, no es pot posseir tota la distribució i el contingut es controla on es crea. Llavors, em pregunto, on és el valor i on són els diners en el món totalment enxarxat?

Què és una xarxa, ara?... Quan et subscrius a una col·lecció de feeds, o quan publiques un bloc, o quan poses una etiqueta al teu article del teu bloc, o quan fas servir a Flickr una etiqueta que altres fan servir, tu ets una xarxa

Que el món en bona part estigui enxarxat vol dir que serà millor o que qui realment està en xarxa és millor? Doncs ni sí ni no. Com tot. Que aquesta xarxa global es concreti en que molta gent fa servir aquests “nous” mitjans per comunicar-se, vol dir moltes vegades que es fa servir el messenger per lligar. És millor la gent que ho fa servir? No necessàriament, però el que és un fet es que el comportament social de molta gent ha canviat. Com més jove, més important és el canvi. I més difícil d’entendre per a alguns.

El mateix passa amb els blocs o qualsevol altre “tecnologia”. Molta gent escriu al seu bloc experiències personals. I acostumen a ser com és la vida real de qui ho escriu: avorrits, divertits, interessants (encara que una vegada vaig llegir que un mal escriptor és el que té una vida més interessant que els seus llibres...) Altra gent escriu de tecnologia, de ginys, de política o del que li passa pel cap. Són millors o pitjors? Bàsicament depèn de si t’agraden, però continua sent cert que hi ha hagut un canvi de comportament social de molta gent.

Què passa amb els mitjans tradicionals? Que cada dia són més avorrits per a qui acostuma a viure enxarxat. O senzillament que no hi ha temps per a tot. Jo he deixat de veure la poca televisió que ja veia, o de llegir la premsa que llegia. No tinc temps per a tot. I cada vegada m’avorreixen més.

Hi ha qui per definició està contra qualsevol cosa que tingui una etiqueta. Si surt una nova tecnologia i tothom en parla, posem per exemple Ajax, molta gent diu que no val res i que és una moda. Algú bateja amb web 2.0 un conjunt de webs difusa, però que ràpidament té un ressò important, doncs hi haurà gent que es posi a la contra. És més cool estar en contra de les modes, encara que aquest comportament sigui també una moda.

Ser escèptic de professió, no és gaire diferent de ser utòpic.

3 comentaris:

Antoni des de Sant Pol ha dit...

La veritat és que per culpa dels blocs, jo també miro molt menys la tele. M'interessa més el que puc trobar per aquí, per exemple.

albir ha dit...

"meliquisme", m'encanta XDD!!!!
Jo tambe miro molt menys la tele i de fet totes aquestes anardes i vingudes de les modes, els temes i les relacions suposo que estan evolucionant a una velocitat molt alta i es molt dificil veure en quin punt s'acabaran estabilitzant. Al final ho fara perque la gent no pot estar al dia de tot i tothom. Els que llegim feeds ens adonem que arriba un dia que veus que has tocat sostre.
No se qui deia que al principi de del telefon els pocs que en tenien quedaven per parlar nomes pel fet de tenir-ne, o els clubs de televisio en els seus inicis.

No se, a mi m'agradaria ser utopic, pero veig que quan una cosa es fa massa gran i atrau l'interes dels que manen, al final acaba en una altra cosa que sovint poc te a veure amb la inicial.
que em recorda aixo f(^^)

M'agraden molt aquests posts.

apali salut

Mor ha dit...

Gràcies Antoni i gràcies Albir :)