divendres, 9 de juny del 2006

Copiar o innovar

En Pere em va passar fa uns dies els enllaços a un parell d’articles d’en Paul Graham sobre “Com esdevenir Silicon Valley” i “Per què les startups es condensen a Amèrica”. Ambdós títols són prou explicatius.

Al primer article comença dient que no és estrany que sigui difícil reproduir el Silicon Valley a qualsevol altre part del món, quan tampoc no s’ha pogut fer a d’altres llocs dels EUA.

Per fer-ho, el Silicon Valley, fan falta dos tipus de persones: els rics i els nerds (persones amb uns grans coneixements científics o tècnics, però socialment inadaptats. Hi ha alguna paraula catalana similar?). Són els dos tipus necessaris perquè les ciutats esdevinguin centres actius d’startups. A d’altres ciutats dels EUA on solament hi ha rics, Florida, o on solament hi ha nerds, Pitsburg, d’startups pràcticament no en surten.

Però, fan falta els rics? Podria funcionar que els governs invertissin en startups? No. Els rics que inverteixen en startups acostumen a ser un subgrup que té coneixements previs en negocis relacionats amb la tecnologia, cosa que ajuda a seleccionar les startups i poden donar consells, a més a més dels diners.

Els edificis, o els “parcs tecnològics” tampoc no són el que fa falta.

“Construir edificis d’oficines per a empreses tecnològiques no proporcionarà un Silicon Valley, perquè l’estadi clau en la vida d’una startup succeeix abans que es necessiti aquest tipus d’espai. L’estadi clau és quan n’hi ha tres que treballen junts en un pis. On sigui que l’startup aconsegueixi finançament, és on es quedarà. La qualitat definitòria del Silicon Valley no és que Intel, Apple o Google tinguin allà oficines, sinó que van començar allà!

Llavors si el que es vol és reproduir el Silicon Valley, el que fa falta és reproduir aquests dos o tres fundadors asseguts a la taula de la cuina per decidir engegar una empresa. I per reproduir això fa falta aquesta gent.”

Doncs si el que fa falta és aquest tipus de gent, si s’aconsegueix una massa crítica de nerds i d’inversors que vulguin viure on sigui, es podria reproduir el Silicon Valley. Els dos grups tenen una gran mobilitat i van allà on la vida és bona. Llavors, què fa que un lloc sigui bo per a ells?

En primer lloc, a aquesta gent rara, els nerds, el que els agrada són altres nerds. La gent intel·ligent vol estar voltada d’altra gent intel·ligent. I en aquest punt el que és absolutament definitori són les bones universitats. Però no de qualsevol tipus. Fan falta universitats realment bones.

Però una bona universitat en un mal lloc no germinarà. La ciutat ha de tenir altres atractius, no solament la universitat. Als inversors els ha d’agradar viure-hi. I els estudiants han de voler quedar-s’hi després de la graduació. Els seus gustos no són gaire diferents dels gustos generals, perquè els agraden ciutats turístiques com San Francisco, Boston o Seattle. Però alguna cosa sí tenen de diferent perquè altres ciutats turístiques no els agraden, com Nova York, Los Angeles o Las Vegas.

Els agraden barris vells ben conservats en lloc d'urbanitzacions quadriculades, botigues i restaurants locals en lloc de cadenes nacionals. I com la resta de classes creatives, volen viure en algun lloc amb personalitat. És a dir, on cada edifici es vegi que és el producte de diferents persones i que no sembli produït en massa. No necessàriament han de ser ciutats velles, però aquestes tenen dos avantatges: són denses i amb varietat d’edificis.

Han de ser ciutats divertides i amables, literalment, en Paul Grahan diu, ciutats on la gents passegi amb un somriure, el que exclou Nova York, on la gent no somriu, o LA on la gent no passeja!

Però als nerds als agraden més els cafès que els bars de marxa, les llibreries de vell que les botigues de roba de moda, o caminar en lloc de ballar.

Encara que tot ara és molt accelerat, es podria dir que el Silicon Valley va començar el 1956-57 quan es va fundar l’empresa precursora d’Intel a Palo Alto.

Fins aquí he traduït, directament o de manera resumida, el que m’ha semblat més interessant, encara que és molt recomanable, i força més llarg, l’article original.

Crec que és prou clar el que tenim i el que no tenim. Encara que hi ha factors que analitza al segon article que són importants, ja amb aquest podem veure que hi ha coses que ara no tenim: els rics que vulguin invertir en startups. Segurament en tenim d’altres tipus de rics, però aquests no inverteixen en empreses de nerds. Si és que encara ens queden rics i no han marxat tots a Madrid.

Altres temes, més relacionats amb la ciutat, Barcelona, sí que els tenim, però potser és massa sorollosa, massa enfocada cap a la marxa, la festa i la ballaruga. No dic que als nerds els desagradi el tema, però de vegades et sents una mica com fora de lloc segons de què parlis. (Me’n recordo de fa unes setmanes, sopant en un restaurant de Gràcia parlant de drets d’autor, copyright i copyleft, i de com s’escapava de tant en tant alguna mirada de gent d’altres taules...). I és que crec que el tipus de ciutat i de turisme que estem proporcionant no lliga, del tot, amb els nerds. S’acosta al tan criticat turisme de borratxera, platja i paella.

Crec que ni podem ni hauríem d’intentar copiar el model del Silicon Valley, ni tampoc el que de vegades s’ha anomenat com la Finlàndia del sud. No tenim les mateixes condicions. Iniciatives com el 22@ serviran per instal·lar algunes multinacionals del sector tecnològic a Barcelona, que no és dolent, tot al contrari, però no és el que fa falta per tenir un Silicon Valley. El que hauríem de fomentar són les activitats i serveis relacionats amb la tecnologia que facin que aquesta mena de gent, els nerds en primer lloc, es trobin a gust a Barcelona. Que els inversors ja vindrien després (el talent mou el capital). O que aquests tipus de serveis actuïn com a “nerdificadors” de tot el potencial de gent que ja hi és. Si trobem el nostre camí, amb innovació, potser no ens farà falta copiar ningú, i potser crearem la nostra marca!

Si a Gràcia, o a tota la ciutat tinguéssim, per exemple, connexió a Internet sense fils (WiFi) municipal gratuïta, potser les nits serien més tranquil·les. Si el que fomentem són els baretos i la bullanga, tenim el que fomentem.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

iep,

Ultimament m'ha passat sovint d'estar en un restaurant i escoltar paraules que venen d'altres taules com ara: PHP , MySQL, Blog, Ebay...
fins i tot he vist gent(1) menjant i amb el portatil(mac) a la taula fent una web...

Jo no soc de Gracia, pero suposo que deus coneixer els de XSF-Coop (http://www.xsf-coop.net/)

salut

Anònim ha dit...

Jo sóc de Lleida i aqui el WiFi no està gaire extès, però durant alguns anys la ciutat encara serà genuina i podrem gaudir de la personalitat urbana que ens agrada als nerds... (jo no sóc un crack de la imformàtica, però em penso que pel gran públic aniría a petar dins aquest grup social...).
Es clar que a part del WiFi, també ens falla la universitat, que encara es molt jove.

Anònim ha dit...

Hola,

Crec qué aquí a Barcelona no es promociona prou el tema del negoci tecnologic a nivell universitari. No hi ha prou estimuls per a qué la gent es decideixi a fer el pas d'invertir en tecnologia.

Per aixó encara tenim el que ens mereixem , i sí des de les institucions publiques no és fomenta la investigació i l'esperit empresarial, aquí mai tindrem una sillicon valley, com a molt tindrem seus locals que quan trovin altres llocs on els ofereixin millors condicions, se n'aniran en un tres i no res i tornarem a patir de deslocalització industrial.

Mor ha dit...

Albir,

Sí, a mi també em passa que sents alguna paraula tècnica i zas, l’antena es dispara :), però sentir parlar de blocs, o de programari lliure, és més difícil.

No coneixia aquesta xarxa cooperativa, i aquestes iniciatives em semblen molt lloables, però fa falta més. Crec que faria falta una aposta decidida per part de l’administració...

moz,

Sí, la universitat encara és jove... i m’agrada això que dius que “la ciutat encara serà genuïna”.

Fermí,

Totalment d’acord. No es fomenta gens l’esperit emprenedor.

greg ha dit...

Primer de tot, sento escriure en castellà, pero encara em costa en català (a vegades en castellà també...)

Estoy de acuerdo de que nos falta un poco de cultura friki aquí en Barcelona, aunque hay que recordar que San Francisco también tiene sus aspectos bastante turísticos, y coexiste al lado de los startups sin ningún problema. Creo que hay mucha gente técnica aquí en Catalunya, y encontrar gente creativa nunca ha sido un problema en BCN.

Si hay algún factor que marque una gran diferencia entre BCN y Silicon Valley, me atrevería decir que sería la diversidad. Más que cualquiera parte de los EE.UU., Silicon Valley es una mezcla total de culturas, etnicidades, idiomas, etc. Hay pocas personas nativas de la región; en un sentido importante, casi todas son inmigrantes. Por eso, vienen con una mentalidad flexible, basada en cambio y transformación.

Eso dicho, estoy seguro de que si comparas el clima aquí ahora con el de hace 25 años, ha cambiado igual (o incluso mucho mas) que la cultura de Silicon Valley durante la misma época. Eso nos da un ímpetu importante, y tenemos la ventaja de aprender de los fallos de los dot-coms. Como dice en el artículo, Silicon Valley originó con los ocho programadores "traidores" que fundaron Fairchild Semiconductor. Entonces solo nos falta encontrar ocho traidores...me apunto, hay siete más? :)

Mor ha dit...

Greg,

Comparto todo lo que dices y me parece muy interesante lo que comentas sobre la diversidad, y la mentadilad abierta al cambio.

Ah, y yo también me apunto! (solo faltan seis... :)