Copiar o innovar

En Pere em va passar fa uns dies els enllaços a un parell d’articles d’en Paul Graham sobre “Com esdevenir Silicon Valley” i “Per què les startups es condensen a Amèrica”. Ambdós títols són prou explicatius.

Al primer article comença dient que no és estrany que sigui difícil reproduir el Silicon Valley a qualsevol altre part del món, quan tampoc no s’ha pogut fer a d’altres llocs dels EUA.

Per fer-ho, el Silicon Valley, fan falta dos tipus de persones: els rics i els nerds (persones amb uns grans coneixements científics o tècnics, però socialment inadaptats. Hi ha alguna paraula catalana similar?). Són els dos tipus necessaris perquè les ciutats esdevinguin centres actius d’startups. A d’altres ciutats dels EUA on solament hi ha rics, Florida, o on solament hi ha nerds, Pitsburg, d’startups pràcticament no en surten.

Però, fan falta els rics? Podria funcionar que els governs invertissin en startups? No. Els rics que inverteixen en startups acostumen a ser un subgrup que té coneixements previs en negocis relacionats amb la tecnologia, cosa que ajuda a seleccionar les startups i poden donar consells, a més a més dels diners.

Els edificis, o els “parcs tecnològics” tampoc no són el que fa falta.

“Construir edificis d’oficines per a empreses tecnològiques no proporcionarà un Silicon Valley, perquè l’estadi clau en la vida d’una startup succeeix abans que es necessiti aquest tipus d’espai. L’estadi clau és quan n’hi ha tres que treballen junts en un pis. On sigui que l’startup aconsegueixi finançament, és on es quedarà. La qualitat definitòria del Silicon Valley no és que Intel, Apple o Google tinguin allà oficines, sinó que van començar allà!

Llavors si el que es vol és reproduir el Silicon Valley, el que fa falta és reproduir aquests dos o tres fundadors asseguts a la taula de la cuina per decidir engegar una empresa. I per reproduir això fa falta aquesta gent.”

Doncs si el que fa falta és aquest tipus de gent, si s’aconsegueix una massa crítica de nerds i d’inversors que vulguin viure on sigui, es podria reproduir el Silicon Valley. Els dos grups tenen una gran mobilitat i van allà on la vida és bona. Llavors, què fa que un lloc sigui bo per a ells?

En primer lloc, a aquesta gent rara, els nerds, el que els agrada són altres nerds. La gent intel·ligent vol estar voltada d’altra gent intel·ligent. I en aquest punt el que és absolutament definitori són les bones universitats. Però no de qualsevol tipus. Fan falta universitats realment bones.

Però una bona universitat en un mal lloc no germinarà. La ciutat ha de tenir altres atractius, no solament la universitat. Als inversors els ha d’agradar viure-hi. I els estudiants han de voler quedar-s’hi després de la graduació. Els seus gustos no són gaire diferents dels gustos generals, perquè els agraden ciutats turístiques com San Francisco, Boston o Seattle. Però alguna cosa sí tenen de diferent perquè altres ciutats turístiques no els agraden, com Nova York, Los Angeles o Las Vegas.

Els agraden barris vells ben conservats en lloc d'urbanitzacions quadriculades, botigues i restaurants locals en lloc de cadenes nacionals. I com la resta de classes creatives, volen viure en algun lloc amb personalitat. És a dir, on cada edifici es vegi que és el producte de diferents persones i que no sembli produït en massa. No necessàriament han de ser ciutats velles, però aquestes tenen dos avantatges: són denses i amb varietat d’edificis.

Han de ser ciutats divertides i amables, literalment, en Paul Grahan diu, ciutats on la gents passegi amb un somriure, el que exclou Nova York, on la gent no somriu, o LA on la gent no passeja!

Però als nerds als agraden més els cafès que els bars de marxa, les llibreries de vell que les botigues de roba de moda, o caminar en lloc de ballar.

Encara que tot ara és molt accelerat, es podria dir que el Silicon Valley va començar el 1956-57 quan es va fundar l’empresa precursora d’Intel a Palo Alto.

Fins aquí he traduït, directament o de manera resumida, el que m’ha semblat més interessant, encara que és molt recomanable, i força més llarg, l’article original.

Crec que és prou clar el que tenim i el que no tenim. Encara que hi ha factors que analitza al segon article que són importants, ja amb aquest podem veure que hi ha coses que ara no tenim: els rics que vulguin invertir en startups. Segurament en tenim d’altres tipus de rics, però aquests no inverteixen en empreses de nerds. Si és que encara ens queden rics i no han marxat tots a Madrid.

Altres temes, més relacionats amb la ciutat, Barcelona, sí que els tenim, però potser és massa sorollosa, massa enfocada cap a la marxa, la festa i la ballaruga. No dic que als nerds els desagradi el tema, però de vegades et sents una mica com fora de lloc segons de què parlis. (Me’n recordo de fa unes setmanes, sopant en un restaurant de Gràcia parlant de drets d’autor, copyright i copyleft, i de com s’escapava de tant en tant alguna mirada de gent d’altres taules...). I és que crec que el tipus de ciutat i de turisme que estem proporcionant no lliga, del tot, amb els nerds. S’acosta al tan criticat turisme de borratxera, platja i paella.

Crec que ni podem ni hauríem d’intentar copiar el model del Silicon Valley, ni tampoc el que de vegades s’ha anomenat com la Finlàndia del sud. No tenim les mateixes condicions. Iniciatives com el 22@ serviran per instal·lar algunes multinacionals del sector tecnològic a Barcelona, que no és dolent, tot al contrari, però no és el que fa falta per tenir un Silicon Valley. El que hauríem de fomentar són les activitats i serveis relacionats amb la tecnologia que facin que aquesta mena de gent, els nerds en primer lloc, es trobin a gust a Barcelona. Que els inversors ja vindrien després (el talent mou el capital). O que aquests tipus de serveis actuïn com a “nerdificadors” de tot el potencial de gent que ja hi és. Si trobem el nostre camí, amb innovació, potser no ens farà falta copiar ningú, i potser crearem la nostra marca!

Si a Gràcia, o a tota la ciutat tinguéssim, per exemple, connexió a Internet sense fils (WiFi) municipal gratuïta, potser les nits serien més tranquil·les. Si el que fomentem són els baretos i la bullanga, tenim el que fomentem.