Vaig llegir fa uns dies una cita de Carl Sagan a Deakialli DocuMental que transcribeixo literalment:
Cuando nuestros genes no pudieron almacenar toda la información necesaria para la supervivencia, inventamos lentamente los cerebros. Pero luego llegó el momento, hace quizás diez mil años, en el que necesitamos saber más de lo que podía contener adecuadamente un cerebro. De este modo aprendimos a acumular enormes cantidades de información fuera de nuestros cuerpos. Según creemos somos la única especie del planeta que ha inventado una memoria comunal que no está almacenada ni en nuestros genes ni en nuestros cerebros. El almacén de esta memoria se llama biblioteca.
Com hauria continuat si hagués conegut Internet?
Vaig anar a l’enllaç de Carl Sagan a la Viquipedia i d’aquí a la plana amb cites seves. Val la pena fer clic perquè hi ha frases interessants, que fan reflexionar, de les quals en destaco dos:
En la ciencia suele ocurrir que un científico diga: “Es un buen argumento, yo estaba equivocado”, cambie de opinión y desde ese momento no se vuelva a mencionar la antigua posición. Realmente pasa. Aunque no lo frecuentemente que debería ya que los científicos son humanos y el cambio es a veces doloroso. Pero ocurre cada día. No recuerdo la última vez que algo así pasó en política o religión.
I aquesta, que es pot relacionar amb la d’abans:
No puedes convencer a un creyente de nada porque sus creencias no están basadas en evidencia, están basadas en una enraizada necesidad de creer.
2 comentaris:
Interessant la última frase. Expressa allò que tothom sabia però que ningú habia dit mai encara...
Jo em quedo amb la segona cita.
Si ens fiquem molt, molt, estrictes en una discusió, crec que podriem pensar que l'únic que podem afirmar amb una seguretat abosoluta és la idea del "jo pensant de Descartes". Fins i tot les Matemàtiques, el coneixement més pur que ha desenvolupat l'home, necessita 6 (em sembla que eren aquests) axiomes bàsics per desenvolupar-se, s'han fet intents d'evitar-los pero no s'ha aconseguit (tot i així, la seva metodologia, permet afirmar que si aquests són certs, tot el que ve darrera ho és). Però parlant estrictament, qualsevol persona pot decidir creure's aquests axiomes o qualsevol altre que digui, per exemple, l'esglesia. La diferència que jo trobo més imprtant i lloable és que un científic, acabara canviant de forma de pensar quan es troba que arriba a contradiccions, i (en general) no te por d'escoltar altres opinions, encara que signifiquin un canvi en els seus coneixements, en canvi (en general) els dogmes religiosos són inmutables i els seus propis creients recelen d'opinions diferents i fins i tot proven de silenciar-les. Si realment creus en algo, per que fa tanta por que algu opini diferent?
Sento si m'he allargat massa...
Publica un comentari a l'entrada