divendres, 22 de juliol del 2005

Dies moguts, aquests

El dia que vaig sentir Lessig m’ho vaig passar molt bé. No és gaire corrent trobar un ponent que ho faci tan bé i que, a més, digui coses amb les quals estàs d’acord. El futur de la cultura. Això pensava i encara ho penso. Després, una crítica, suau, desferma altres comentaris, que no ens haurien de sorprendre (però que podrien haver tingut més nivell). Les rèpliques sí que en tenen(nivell), però es demostra que no hi ha pitjor sord que el qui no hi vol sentir...

D’entre el que he llegit, em quedo amb dues frases, no perquè hi estigui d’acord, que crec que no n’hi estic, encara que he de donar-hi voltes. Són de les que fan pensar:

una cultura libre no se puede construir sobre herramientas privativas

Em sembla excessiva per a qui solament “s’equivoca”, o potser discrepa, i fa servir un Mac. I em refereixo a L. Lessig. Crec que ell sí que està contribuint a crear cultura lliure encara que sigui poc coherent. El que jo crec és que el programari lliure és cultura lliure. Però ni tota la cultura lliure és únicament el programari lliure, ni tota la cultura lliure ha d’estar feta necessàriament amb programari lliure. Una altra cosa és la coherència.

I una altra idea:

“La así llamada propiedad intelectual es un monopolio artificial creado por el estado… y que no se sostiene por si misma. No es propiedad, es privilegio. Reforzando la idea equivocada de que existe “propiedad intelectual” y reivindicándola para el autor frente a las sociedades de gestión, Creative Commons, refuerza las bases del privilegio.”

Jo he arribat a dir que la propietat intel·lectual és morta bàsicament perquè no és possible defensar-la. No sé si m’he tornat més tou, però dir que Creative Commons reforça el privilegi, també em sembla excessiu. Continuo creient que els creadors han de tenir recompensa econòmica. I com en tot, sempre hi ha matisos. Els músics poden viure de tocar la seva música, però què poden fer els escriptors? Llegir-nos-la?

Dies intensos, amb idees noves i altres no tant, encertades o no, però que ens mantenen desperts!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Creo que no has entendido del todo la frase de "una cultura libre no se puede..."

Quizás debería cambiarla a "una cultura nunca será del todo libre si está construida sobre herramientas privativas".

Afirmar lo contrario es una contradicción en sí mismo. Es como afirmar que puede existir una "democracia libre" aunque sus leyes sean secretas.

Es el tema de las capas, de nada vale que tu capa superior sea libre si no tienen libertad en las inferiores. Y en el caso del software privativo, casi no tienes ninguna libertad.

¿Te imaginas una "cultura libre" en Internet todo sobre Flash con reproductores y herramientas de "authoring" controlado por "Ado-Media". A mí no me entra en la cabeza.

Muchas gracias por seguir el debate de forma racional. Se echa mucho de menos este tipo de intercambios de ideas más que de "pins".

Mor ha dit...

Creo que es más un tema de matices. Cuanto más se discute (en el sentido construtivo) más se afina. La frase como la formulas ahora me parece menos taxativa y permite mas juego.

Aunque quizás me guste más la frase de Benjamí: "la supervivència de la cultura lliure només està garantida a través del programari lliure"

Peró aún así, creo que desde fuera del software libre se pueden hacer contribuciones, significativas como las de Lessig, o menos determinantes, pero en todo caso necesarias.

Ah, y encantado de debatir! :-)