dilluns, 15 de novembre del 2004

La música no és una barra de pa

He llegit avui a Wired una excel·lent entrevista al grup Wilco, que gira bàsicament al voltant d’Internet i les descàrregues de música. És una lectura molt recomanable, especialment per als músics, i tots els que creuen que compartir música per Internetés perjudicial per als autors.

L’article, que porta el títol de “Music Is Not a Loaf of Bread”, explica com Wilco va trencar l’any 2001 amb la seva discogràfica, perquè no els volien publicar l’àlbum que havien gravat sense fer-hi modificacions. I van decidir posar-lo a Internet. Després els va costar de trobar nova companyia, Nonesuch, però quan finalment van publicar el disc va ser un èxit. A més de fer música saben el que es diuen:

“If people are downloading our music, they're listening to it. The internet is like radio for us.”

“If they [RIAA] succeed [stop file sharing], it will damage the culture and industry they say they're trying to save.”

“A piece of art is not a loaf of bread. When someone steals a loaf of bread from the store, that's it. The loaf of bread is gone. When someone downloads a piece of music, it's just data until the listener puts that music back together with their own ears, their mind, their subjective experience. How they perceive your work changes your work.”

“Treating your audience like thieves is absurd. Anyone who chooses to listen to our music becomes a collaborator.”

“People who look at music as commerce don't understand that. They are talking about pieces of plastic they want to sell, packages of intellectual property. I'm not interested in selling pieces of plastic.”

Wilco ha sabut fer servir Internet per difondre el seu treball i també l’ha pogut vendre. No són coses incompatibles. Saben on són els seus clients i com buscar-los. La indústria discogràfica i les societats d’autors, saben on i qui són els seus clients? O és que ens veuen a tots com lladres? I si tots som lladres, qui són els seus clients? Creuen que és millor gastar en advocats i en judicis, que en innovar?

Ah, i Wilco sona bé. Jo no els coneixia però ara tinc unes cançons seves. Miraré de comprar un CD seu. Serà el primer en mooooooolt de temps.