diumenge, 14 de novembre de 2004

Encara és el paper la millor alternativa per conservar informació?

A la Societat de la Informació, els ordinadors emmagatzemen una quantitat important de dades: música, vídeos, llibres, textos, fotografies... I la quantitat no para de créixer.

Encara ningú no s’ha imaginat com podem guardar aquesta informació fins a la pròxima dècada, i molt menys per una “eternitat”. Axí comença l’article publicat al Nytimes, “Fins i tot les memòries digitals s’esvaeixen”.

Si ja fa anys que fem servir ordinadors, segur que encara tenim per casa disquets. Dels grans, aquells de funda de paper/cartró, ja no ens en queden, però dels altres encara n’hi ha algun. La majoria de la informació la tenim o al disc dur, cosa que és un perill, o en CD. Alguns ja hem començat a fer servir DVD per guardar informació, però fins quan es conservarà? I, encara que es conservi, la podrem recuperar?

Sembla que la compatibilitat física dels CD i DVD actual està assegurada durant un cert temps. La nova generació de DVD podrà llegir els formats actuals. Bé, de fet són dos els nous formats de DVD. Sembla que vulguin reeditar la guerra betamax vs vhs. Els dos formats són el HD DVD de fins a 30GB i el Blue Ray DVD de fins a 200GB. Sembla que aquest últim és el que té les de guanyar. I la investigació no s’atura: Pioneer està treballant en un nou format, “ultraviolet DVD”, que ens promet 500GB, encara que hauríem d’esperar uns quatre o cinc anys a veure comercialitzat el que ara s’investiga. Podem pensar que 500GB ens donaran per molt, però de quina capacitat seran els discos dels ordinadors d’aquí cinc anys?

El que és un problema és la durada: un o dos anys, en els formats regravables, i no gaire més, entre cinc i deu anys, en el gravables. Però el que és desesperant és com passa: quan un CD o un DVD s’espatlla el que és habitual és que és perdi tota la informació que conté. Tota!

Què s’ha de fer per preservar digitalment informació per als pròxims cent anys? Encara no ho sabem, però ben segur que la majoria dels llibres actuals i dels segles passats encara es podran llegir.

Però com diuen al Mit, “panic is not in order”, solament hem d’anar copiant els suports vells en suports nous... A sobre de la feinada, els “ladrones” estaran contents perquè ens continuaran robant amb el cànon.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Estas proposant que la millor manera de guardar la informació, seria imprimint tot el contingut dels CDs, DVDs i disc durs? bé, no seria mala idea imprimir en binari si llavors per exemple un ordinador (a l'època que fos) pogués llegir-ho. Però, no ocuparia mooolt més? ENs hem d'arriscar a perdre-ho a canvi de l'estalvi d'espai. Estem condemnats a arruinar-nos amb els cànons.

El món és esclau.

Anònim ha dit...

(comentari anterior de: Ramon http://www.vallesnet.org/~forns/ramon )

que m'he deixat de posar-hi el nom x'D

Anònim ha dit...

El problema no és només com guardar a llarg termini, el problema és també què cal guardar i com. La quantitat d'informació que es produiex és tan gran que tampoc ningú no trobarà el que busca si es guarda tot. Què cal guarda i què no cal? Què és autèntic i què no ho és? Qui n'és l'autor i perquè ho va crear? Me´n puc fiar d'aquesta informació... I com sabré tot això d'aquí 50 anys?

Mor ha dit...

Doncs no crec que sigui una bona idea imprimir-ho tot. Acabaríem amb els arbres de la Terra! Hem de tenir present que els suports digitals que gravem a casa, avui per avui, són molt limitats, encara que no hi ha cap alternativa.

I per una altra banda, amb les enormes capacitats promeses, no crec que ningú es dediqui a filtrar res. Segur que es més econòmic, en temps i diners, gravar-ho tot per si de cas que fer-ne la tria. Els cercadors tenen un gran futur amb aquest panorama.