dijous, 14 d’octubre de 2004

Tancament preventiu

Publica The Register una notícia que ens ha de fer pensar en la situació de les llibertats, en general, i a Internet en particular.

Una organització holandesa, Bits for Freedom, ha fet un estudi sobre quina seria la reacció dels proveïdors de serveis d’Internet, ISP, davant una falsa demanda per infracció de drets d’autor, a unes pàgines hostatjades als seus servidors.

Malauradament per a la llibertat d’expressió, 7 dels 10 ISP de l’estudi, van tancar les pàgines. Alguns d’ells son coneguts fora d’Holanda, com Wanadoo o Tiscali. Fins i tot hi va haver un dels ISPs, que va enviar al demandant totes les dades personals del propietari de les pàgines. Sembla que solament un dels deu ISP va mirar el contingut de les pàgines. Increïble?

Les pressions legals i mediàtiques de les empreses discogràfiques, del cine, i les societats dites de gestió dels drets d’autor, com ladrones, tenen la seva incidència en l’actitud dels ISPs, de molts governs, i de bona part de la premsa. Podem llegir a molts mitjans sobre la “pirateria” que pateix la indústria del disc. Sota aquest terme, pirateria, es barregen coses tan diferents con el “top manta” i la descàrrega de música per Internet. I aquesta última, si be no es pot dir que sigui legal, tampoc es pot afirmar el contrari.

Encara que ens sembli paradoxal, resulta que als EUA, tancar una pàgina web o conèixer les dades personals del seu propietari, es mes difícil que a Europa. El sistema legal americà es mes eficient en la protecció dels drets personals que el nostre. I es clar que es una paradoxa, al menys per mi. Al president dels EUA li es molt mes fàcil ficar a tot el mon en un gran embolic, envair un país i declarar una guerra, que tancar una pàgina web.