dijous, 14 de juny de 2007

La importància dels estàndards

A l’article anterior, potser dono per suposat que tothom sap què és un estàndard (fins i tot dono per suposat que jo sé el que són...)

D’estàndards solament n’hi ha d’un tipus: els oberts. Un grup de gent, empreses, organismes, el que sigui, es reuneixen, decideixen com ha de ser l’estàndard i el publiquen perquè qui vulgui fer-lo servir, ho faci. Estàndard no és sinònim d’èxit. Hi ha estàndards que ningú no fa servir. Però aquest és un altre tema.

“Els estàndards oberts són especificacions accessibles públicament per aconseguir una fita específica. Deixant que tothom utilitzi un estàndard s’incrementa la compatibilitat entre diferents components de programari i maquinari, ja que permetem que qualsevol amb els coneixements tècnics necessaris pugui implementar una solució que pugui treballar conjuntament amb una altra.”

Els anomenats estàndards de mercat, estàndards de facto etc. no són estàndards. Normalment el que passa és que un producte o una empresa han copat majoritàriament un mercat. Per les raons que siguin. I com que el mercat és així, les empreses que tenen aquest domini, el volen seguir tenint, i s’inventen això dels “estandares de uso generalizado”.

Aquest és un dels avantatges que aporta la utilització dels estàndards:

“Independència del proveïdor
L’Administració especifica les seves necessitats de manera que qualsevol empresa que compleixi els requisits pot prestar els serveis demanats. En el cas del programari propietari estem lligats al proveïdor de la solució, però en el cas del PL ens trobem amb un mercat amb un règim de competència on podem escollir el proveïdor més indicat per a la nostra solució, o canviar de proveïdor en el futur sense haver de canviar de solució implantada (evitant així els costos associats al canvi).”

Un exemple de fa pocs dies del que representa no fer servir estàndards oberts:

“El Consell Rector de l’Institut Municipal d'Informàtica de Barcelona (IMI) ha acordat comprar sis mil llicències del paquet Microsoft Office 07 per 524.000 euros per tal de renovar els paquets ofimàtics dels treballadors de l'ajuntament, que ja tenen deu anys (Office 97)”

Però la clau la trobem a com han intentat justificar la compra des de l’IMI:

“D'una altra banda però, fonts de l'IMI han dit a VilaWeb que, malgrat que l'Open Office és gratuït i no caldria pagar llicències, començar a fer-lo servir ara seria molt més car que no comprar les llicències de Microsoft Office 07. Hi ha una vuitantena d'aplicacions que fan servir els treballadors municipals que funcionen amb el paquet ofimàtic de Microsoft i s'haurien d'adaptar de cop per a l'Open Office, cosa que caldria pagar.”

És a dir. L’Ajuntament compra programari tancat que no fa servir cap tipus d’estàndard, i després, com que sortiria molt car canviar a un altre programari perquè tenen aplicacions que solament funcionen amb aquest programari tancat, continua comprant el mateix tipus de programari. Però el que encara ho fa tot més incomprensible és que, les dues primeres cites estan tretes d’una guia sobre el programari lliure que publica Localret, un consorci del qual és membre l’Ajuntament de Barcelona! Ni llegeixen ni són conseqüents amb el que publiquen!

5 comentaris:

PRU ha dit...

No te res a veure amb aquest post, només volia dir-te que acabo de descobrir les teves fotos d'Amsterdam pel flickr i les trobo més que precioses, t'ho havia de dir! Mira que hi he estat 6 vegades, però mai havia vist així la ciutat dels canals... M'has donat enveja sana i ganes de tornar-hi (que hi tornaré, hehehe)

Així doncs, felicitats per les fotos i pel blog, l'he estat mirant per sobre i hi han temes que trobo prou interessants...

Salut !

gamoia ha dit...

Jo diria que els responsables dels serveis informàtics de l'administració, de forma majoritària, estan en contra del programari lliure i passen dels estàndards. La seva gran preocupació és disposar d'alguna clàusula en els contractes de les empreses proveïdores que els permeti rentar-se les mans quan, força sovint, hi ha coses que no funcionen prou bé.
Als usuaris, els tenen totalment captius i no volen sentir a parlar de perdre el temps en formació. I pel que fa a qui encarrega, o bé no hi entén o bé l'amenacen amb mil i una desgràcies si persisteix en demanar canvis.
I així estem, ben collats.

Mor ha dit...

Gràcies, PRU

gamoia, malauradament estic d'acord amb el que dius

Anònim ha dit...

No estic d'acord amb que l'administració compri programaari propietàri. Però no tot és tant senzill com ho exposes.

Dius que L’Ajuntament compra programari tancat que no fa servir cap tipus d’estàndard, i després, com que sortiria molt car canviar a un altre programari perquè tenen aplicacions que solament funcionen amb aquest programari tancat, continua comprant el mateix tipus de programari.

En realitat, però, en el moment en que s'utilitzava l'Office 97 no hi havia cap alternativa lliure per poder escollir. I si n'existien, no garantien una qualitat com la que et podia donar Microsoft (i no és la meva intenció entrar a discutir si era o no era un bon producte).

D'altra banda, una actualització de llicències d'aquestes característiques abarca a milers d'ordinadors. I, per desgràcia, en un sistema Microsoft, és molt més senzill fer una actualització a un altre producte Microsoft que a un producte extern.

Evidentment, aquest fet no justifica la decisió, però la fa més comprensible. A banda, evidentment, hem de tenir en compte el tema del programari desenvolupat sobre aquesta plataforma.

Resumint: com he dit, no comparteixo la compra de software propietari per l'administració, però és comprensible una decisió d'aquest tipus.

De totes maneres, el que crec seria necessari és un pla de treball per evitar que la propera vegada que s'actualitzi software es pugui utilitzar una opció lliure.

Eduard ha dit...

És una vergonya el que està passant a tota l'administració pública amb el software privatiu. Si cadascú dels qui estem sensibilitzats fem pública la nostra posició als què prenen les decisions, la situació anirà millorant sensiblement any rere any. Jo tot just ara començo a assumir la figura del pesat a la Universitat Pompeu Fabra (també lluitant perquè els diners que es gasten en llicències s'inverteixin en formació per programes nous que són gratuïts, sobretot els paquets d'anàlisis de dades).