dimecres, 7 de febrer del 2007

Cultura i mercat

Quan es tracta de drets d’autor, propietat intel•lectual i coses similars és cultura. Quan es tracta de dir per què una obra és en castellà, és un tema de mercat. De l’entrevista al director de Grease, Ricardo Reguant, a La Vanguardia:

- ¿Por qué el 'Grease' del Victoria es en castellano?
- Porque nos abre más puertas. El musical tiene un presupuesto enorme. Una versión en catalán habría tenido un coste menor y hubiera durado menos tiempo. Además, algunos actores son de fuera de Catalunya, empezando por los protagonistas: Carlos Solano (Danny) es de Madrid y María Adamuz (Sandy) es de Málaga.

- Pero usted ha hecho otros musicales en catalán. Y en Cataluña tenemos otras compañías que programan en nuestra lengua.
- Cierto, "Memory" duró dos años y medio en cartel y tuvo éxito. Pero a Dagoll Dagom sólo le ha salido a cuenta "Mar i cel".

- Le da poca cuerda al catalán...
- Cada vez hay más castellanoparlantes en Catalunya. Nuestro público viene de muchas partes de España y del resto del mundo. Son turistas que si ven programado un musical en catalán no acuden. Es una cuestión de mercado.

7 comentaris:

Viatger ha dit...

Molt trist el comentari de justificació,podria haver dit quelcom politicament mes correcte i tots contents, però ha dit el que pensava i així va la nostra llengua.

pqs ha dit...

Trist que sigui sincer?

Transparent com l'aigua, i això és bo.

Mor ha dit...

Home, jo crec que el que és trist, és que sincerament pensi el que diu. És trist pel català.

Anònim ha dit...

La realitat és aquesta però no serveix de res queixar-se. L'única esperança és treballar cadascú en el seu àmbit. I donar suport als que es belluguen.
Trobo a faltar les teves reflexions. Que te n'has cansat? Bé, només volia fer-ho constar.

Anònim ha dit...

Que jo sàpiga, Reguant es diu Ricard, no Ricardo. És català i ha fet molt pel teatre i la tele en català. Si vol fer una obra en castellà, té tot el dret, com Serrat, sense anar més lluny.

Anònim ha dit...

Manel, crec que ningú ha parlat de llevar-li cap dret, ni tan sols esmussar-li'n. Es tracta d'opinions abocades des del pit, d'acord, però són això i res més que això. I convé subratllar-ho perquè el parlar clar és el què pot permetre que algun dia ens entenguem. Empassar-se un comentari crític és una anormalitat en un entorn de comunicació oberta.
(I no parla igualment clar el Ricard Reguant?)

El què jo volia dir sobre l'entrevista: finalment tot és una qüestió crematística, la pela la pela, en aquest cas, perquè si un s'hi atura i s'ho pensa, el fet que no sigui en català es deu a que "hubiera durado menos tiempo", i aquí cal més temps, més diners, més més i més rècords.

Salut,

Eduard

Mor ha dit...

Ups! Veig que l'article va genera polèmica.

Puntualitzo:

Gamoia: totalment d'acord, encara que si alguna cosa no t'agrada, sempre ho pots dir. No m'he cansat, però em costa de trobar el temps...

Manel: Et crec, igual ho vaig copiar malament del diari que no tinc l'adreça de la pàgina. No em fico en que tingui dret a fer una obra en l'idioma que vulgui, i és clar que si.

Eduard: coincideixo en el que dius. I és on jo volia incidir. Sempre es parla de cultura, però quan és més convenient, la pela és la pela.