divendres, 21 de juliol del 2006

Fotografia digital: HDR

HDR són les sigles de High Dynamic Range, encara que per fer les coses diferents, explicaré primer com fer-ho i potser després la teoria.

VenèciaPer fer fotografies en HDR fa falta una càmera digital que tingui la possibilitat de fer el que en anglès es diu “bracketing”(1) i no sabria com dir-ho en català (a la meva Canon hi és amb les sigles BKT). Es tracta de fer, com a mínim(2), tres fotografies consecutives del mateix motiu, però amb diferents paràmetres d’exposició(3): subexposada (-2ev), normal, i sobreexposada (+2ev). El bracketing ja existia a les càmeres analògiques i es feia servir quan les condicions d’il·luminació eren difícils, per assegurar que alguna fotografia quedaria bé. El que s’aconsegueix d’aquesta manera és tenir detall a les llums (a la subexposada) i les ombres (a la sobreexposada), a més a més de l’exposició normal.

Quan ja tinguem les tres fotografies ens fa falta un programa per fer el tractament d’HDR, que el que fa és processar les tres imatges per obtenir-ne una de sola amb tota la informació. Jo conec i he fet servir el que porta el Photoshop CS (encara que no és gaire bo des del meu punt de vista) i el Photomatix, que és el que faig servir habitualment. Tots dos únicament per a Windows. Em falta per investigar el programari lliure, que en Pere m’ha posat sobre la pista d’algun, però encara no ho he fet.

La imatge en HDR és poc usable directament, perquè no hi ha monitors que puguin visualitzar-la, i el que veurem al monitor del nostre ordinador és, si fa o no fa, una fotografia similar a les normals o LDR (low dynamic range). Llavors entra en joc la segona part del procés, el “tone mapping(4), que passa la fotografia d’HDR a LDR mapejant les diferències de contrast i llum, en tons diferents. És aquesta part la que ens permetrà obtenir resultats molt diferents. Des de fotografies molt realistes, que solament un expert notarà que estan fetes amb HDR, fins a imatges molt “diferents” a les normals pels colors, el contrast, etc.

La utilització de Photomatix és força intuïtiva. Al seu web es pot descarregar una versió d’avaluació funcional, però que et deixa el nom del programa a les imatges.

Venècia - Venice

Com descobrireu si feu HDR, és molt important que les tres o més fotografies surtin ben alineades, per això és quasi imprescindible fer servir un trespeus, o fer com jo faig sovint, cercar qualsevol lloc on es pugui recolzar la càmera, una paret, un arbre, qualsevol cosa.

Podeu veure totes les que he publicat a flickr fent servir aquesta tècnica amb resultats molt diferents.

(1) Si la càmera no té l’opció de fer bracketing però sí pot fer exposicions manuals, també es podria fer, fent els ajustos necessaris, però resulta molt complicat. (2) Hi ha qui diu que millor més imatges, i hi ha càmeres que permeten configurar 5 o més exposicions. Jo crec que amb 3 és suficient. (3) He fet alguna prova reduint, a -1ev,0ev,+1ev, però crec que -2ev,0ev,+2ev és la millor configuració (4) Alguns diuen que s’hauria de dir Tone Mapping en comptes de HDR.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

I per fer el tone mapping quin software fas servir?

Anònim ha dit...

A la fi el post esperat!

Merci!

Anònim ha dit...

Sí, podries reorientar una mica el blog i parlar més de fotos, tècniques, etc. Es podria dir bcnpics :-)

Mor ha dit...

anonymous:

el tone mapping també ho faig amb el Photomatix

Oriol

Gràcies :)

anonymous

En parlaré més de fotografia!

i continuaré l'article, que encara falta alguna cosa

Anònim ha dit...

Hola!!:)

Jo he provat de fer fotos HDR i sempre acabo decepcionada amb els resultats...! Suposo que faig alguna cosa malament però no sé què.

El cas és que jo veig la foto bé, amb els efectes HDR, i quan faig el tone mapping el resultat és una foto poc definida i borrosa...!!
Si abans del tone mapping es veu bé, pq després per qualitat??