Aquests dies és notícia la retirada, parcial, de Bill Gates de la direcció de Microsoft. És d’admirar (ironia) la ignorància de molta gent que parla del tema. És l’eròtica dels diners. Molts diners. És una evidència que Microsoft fa molts diners i que Bill Gates en té molts. Moltíssims. I hi ha gent que l’admira per això. Res a dir. Tothom és lliure d’admirar el que vulgui.
Però posar a Microsoft com a exemple d’empresa innovadora, o com exemple d’empresa de programari, és un fet clar de desconeixement o manipulació. Que Bill Gates hagi sabut aprofitar les oportunitats per enfonsar la competència vol dir que és un gran empresari? Hem de recordar que Microsoft té el rècord de multa més gran a la UE (quasi 500 milions d’euros) per pràctiques monopolístiques.
Però, com pot ser que l’empresa més poderosa del món del programari porti més de dos anys de retard a treure al mercat el seu nou producte estrella Windows Vista, que havia de sortir el 2004 i com a mínim no ho farà fins al 2007?
No surten gaires notícies des de dintre de Microsoft, però quan ho fan, esgarrifen. Via aquest article de Scott Rosenberg llegeixo un article d’un Program Team Manager de Microsoft, la teoria de les finestres trencades (Broken Windows Theory), que mereix una lectura atenta, si és que t’interessa molt el món del programari. Però des d’un punt de vista més general, també diu coses com:
“Microsoft és un lloc on fa por dir la veritat.”
“...una pregunta interessant és si Windows Vista mai ha tingut una oportunitat de lliurar-se a temps. Està Vista merament sense control? O és fonamentalment incontrolable? És una diferència crítica.”
L’article ha sigut retallat pel mateix autor, tot i que encara es pot trobar a la cache de google.
2 comentaris:
A mi personalment, el que mes rabia em fa, son totes les persones que, sense saber-ne res, el defensen amb ungles i dents. Et surten amb el topic de sempre: Que B. Gates ha sigut un visionari, que si no fos per M$, l'informatica no hauria arribat on esta :/, lo qual es segurament cert, pero segons la meva opinio en un altre sentit al que ells es refereixen. I el que encara es pitjor es que es creuen segurs de saber per que no t'agrada: segons ells es un tipus de moda promoguda per una espècie d'enveja per l'estatus de M$, o alguna cosa semblant.
El problema d'argumentar perque no t'agrada M$ crec que es el mateix que el del PP. Que li has de dir a una presona que el defensa? Sempre que m'he trobat amb algu aixi, m'he quedat en blanc. Si es en persona m'han vingut tantes coses de cop al cap que s'ha format un embut i no n'ha sortit cap. I si es a traves d'Internet, com pots escriure tot el que penses sense saturar el lloc on ho escriguis?
he he, comparar M$ amb el PP :)
Tens raó que costa argumentar quan ho has de fer amb algú que es troba a l'altre extrem del que penses... és qüestió de pràctica :)
Publica un comentari a l'entrada