dijous, 4 de maig de 2006

Sant Jordi, llibres, Frankfurt, Madrid

Aquest Sant Jordi vaig pensar que millor no escrivia res (sobre el Sant Jordi) i comprava una rosa i uns llibres. Que ja està bé de tanta crítica. No emboliquem la troca.

Però fins aquí he arribat. Avui he llegit l’entrevista que li fan a Vilaweb a Julià de Jodar amb el ja suggeridor títol de “A Frankfurt anem per mal camí”. Una entrevista molt interessant pel que té de crítica d’esdeveniments establerts, com el Sant Jordi, o dels qui s’atribueixen la representativitat de la cultura. És molt interessant la definició de cultura que fa, tot referint-se al que diu el nou Conseller de Cultura Ferran Mascarell:

“Ha dit que tot és cultura: allò que es fa a la televisió, que fa la gent al carrer, les festes de no sé què i també allò que fan els creatius. No, la cultura, la fan els creadors. Que després la gent se la faci seva, bé. Però la cultura, tal com jo l'entenc, és feta de propòsit, és una experiència feta a consciència. I per tant, té un paper. No tot és cultura, perquè llavors surt la cultura de l'aigua, la cultura de la guerra, la cultura del consens, la cultura del no... Això vol dir que és tot i no és res.

... si conviden el país, Catalunya, la representació de la cultura catalana són els polítics directament? Són ells qui poden atribuir-se la representació de la cultura catalana? Són ells que han de definir què entenem per cultura catalana? Ells, els polítics? Els polítics i els editors? Els polítics, els editors, els impressors, la indústria cultural, els llibreters? …I els escriptors?“

Sobre Sant Jordi continua amb la seva claredat:

“El problema nostre és que la festa de Sant Jordi com a tal, la festa cívica, s'ha convertit en un contenidor que admet qualsevol cosa que es digui llibre.

Jo, el Sant Jordi, el deixaria allà on és, no crec pas que es pugui fer reflotar, ni que ens hagi de preocupar gaire, als escriptors.”

Però dir que Sant Jordi s’ha convertit en una festa absolutament comercial, on solament importen les llistes dels més venuts, no és dir-ho tot.

També es van fer trobades a les llibreries, on escriptors, músics, gent del cinema i del teatre, fotògrafs, van organitzar debats, música en viu, etc., amb la intenció de “retornar a la lectura el seu caràcter subversiu”. Doncs si no us sona de què us parlo és que no parlo de Barcelona. Parlo de Madrid i del que va organitzar la Comunidad de Madrid. Podeu llegir el seu web, La noche de los libros:

El 20 de abril de 2006 todo Madrid vivió una intensa jornada dedicada a la literatura y a la lectura. La primera edición de La Noche de los Libros, un acontecimiento literario y cultural sin precedentes organizado por la Comunidad de Madrid, reunió 240 actividades repartidas por toda la Comunidad desde las 5 de la tarde hasta la madrugada. Encuentros con escritores, debates, tertulias, conferencias, conciertos, representaciones teatrales, lecturas... contaron con la presencia de un centenar de escritores, y con la participación de 78 librerías y 28 bibliotecas de la Comunidad de Madrid, espacios culturales como Casa de América, Círculo de Bellas Artes y La Casa Encendida, cafés y teatros. La celebración se extendió también a la calle y a Internet. Los ciudadanos se sumaron a La Noche de los Libros y disfrutaron de las actividades que tuvieron lugar en Madrid, el 20 de abril.

No és el dèficit fiscal. No és la manca d’autogovern. No és [poseu aquí qualsevol excusa]. És la manca de la nostra societat en conjunt, de la catalana s’entén, de dedicar-nos a ser creatius. Ens mirem el melic, comprem una rosa i un llibre i apa. Fins l’any vinent. Mentrestant, l’AELC es dedicava a tornar a demanar l’abusiu cànon de lectura a les biblioteques.

4 comentaris:

el micky ha dit...

Per quan una "nit de la cultura", o "nit blanca" o amb la denominació que sigui? Tan que anem de cosmopolites a Barcelona i cada any que passa és un any més sense algún acte d'aquests que ja van arrelant en d'altres ciutats europees.

...que no sigui un problema de civisme....... =P

Daniel D.L. ha dit...

Penso que tens molta raó amb això de la manca d'iniciatives creatives.

Potser ens hi hauríem de posar mans a l'obra, entre festa pel Raval i exhibició aèria. Això sí, naturalment, que sigui sostenible =P

Anònim ha dit...

Catalunya, com França, fa pudor a decadent. Els culpables sempre són els altres, per uns és Madrid, pels altres els Americans i la globalització, sigui el que sigui, totes les escuses són bones per mirar-se al llombrígol i renunciar a l'auto-crítica.

pqs

Mor ha dit...

el micky,

Si, estaria bé una iniciativa de les que comentes.

daniel,

sobretot, sostenible i amb civisme :P

Pere,

Catalunya decadent... fa pensar