La Vanguardia publicava ahir un article on lloava els avantatges de l’anomenat Programari com a Servei, Sofware as a Service (SaaS) en anglès, que també comenta en Benjamí. No és cap novetat. És el que fa molts anys que es ven com a Aplication Service Provider (ASP) o Proveïdor de Serveis d’Aplicació, i com que no ha tingut l’èxit que molts auguraven, ara li han canviat el nom, es fa referència a un cas d’èxit com Salesforce i s’intenta de nou vendre’l com la gran solució.
Però els avantatges que l’article destaca no són reals. Dir que el SaaS allibera de la dependència d’un proveïdor és fals. Es passa de dependre del fabricant del programari, en el cas del privatiu, a dependre del proveïdor del servei. Jo crec que en aquest cas la dependència és pitjor, perquè el que tenen són les nostres dades. La nostra informació. És fonamental, si es fa servir algun servei d’aquest tipus, tenir la possibilitat de fer una còpia local de la informació.
Per exemple, jo faig servir per llegir blocs l’agregador de RSS Bloglines. No sé si fa servir programari lliure, ni m’he llegit les condicions del servei. Però de tant en tant em faig una còpia de les meves subscripcions, el que em permetria fer servir un altre agregador. Quin avantatge em dóna? Que puc llegir les meves subscripcions des de qualsevol ordinador amb un navegador i connexió a Internet. El mateix que ofereixen les aplicacions SaaS.
En el cas d’una empresa és més complicat, si parlem de la comptabilitat, etc., però també hauria d’existir la possibilitat de fer còpies en local de la informació, i en un format intel·ligible.
Com bé ens recordava en Benjamí, el Writely, una de les darreres compres de Google no és lliure, però sí que ens permet fer còpies de la informació en local i no dependre d’ell. Pot passar que fent servir programari lliure no tinguem accés lliure a la nostra informació perquè és als servidors del proveïdor, com poden ser molts dels serveis oferts per Google. Programari lliure per donar un servei privatiu i tancat, el que sens dubte seria un mal ús del programari lliure, que alguns creuen que s’hauria d’haver limitat a la nova llicència GPL 3.0
1 comentari:
La llibertat dels formats, poder-ne fer còpies, si no està acompanyada de programes lliures és llibertat condicional. El programa pot prendre decisions per a tu sobre la feina que després acaba en un format lliure. Pot fer falta adaptar-lo per a les teves necessitats. Pot estar enviant al fabricant un avís que diu «ha fet feina amb aquest arxiu lliure del format tal, dates i hores:». Si no et motren el codi mai no ho pots saber. Si t'ho mostren i no el pots modificar, no ho podràs llevar.
Encara que Google usi programari lliure, no ofereixen els fonts. Hi ha API vàries (com a Flickr, Del.icio.us) per a fer còpies, fins i tot muntar GMail com a sistema d'arxius. I què? No sabem què fan quan els usem. Flickr i Del.icio.us m'agraden però no els usaria per a res important. GMail tampoc. Ara fan servei, però si demà desapareixen no notaré res necessari a faltar.
Sempre fan falta les 4 llibertats del programari lliure :)
Tot això s'intensifica molt amb les aplicacions web. Caldrà anar alerta. No veig com podem demostrar als usuaris del menéame que estan usant el mateix que el codi que poden baixar. L'Affero és el més lliure que vam trobar per una aplicació web. Bé, és llarg. En vaig parlar un poc més, d'aquesta nova comoditat.
Publica un comentari a l'entrada