dijous, 30 de juny del 2005

La música a la xarxa i el p2p

La sentència del suprem dels EUA sobre el cas Grokster no és pas bona. Però no falten a la xarxa visions positives:

Cory Doctorow diu que aquesta sentència no acabarà amb el programari p2p, perquè es pot escriure un programa p2p amb 11 línies de codi (encara que jo he trobat referències de com fer-ho amb 15 o 9). Diu també que serà un cop dur per a la innovació als EUA que poden aprofitar tant Europa com la Xina.

José Cervera fa un excel·lent article, Pleitos tengas y los ganes:

“También sella [la sentencia] la tumba de la industria fonográfica, pues supone el fin del callejón que empezó con el Caso Napster. Un callejón sin salida en el que la industria perseguirá de la mano de leyes cada vez más draconianas a una tecnología que se hará cada vez más incontrolable. La última oportunidad de tregua se ha evaporado. Las fonográficas verán este triunfo judicial como una reivindicación de su política de 'mano dura'. Y seguirán esa política, hasta su propia extinción.”

Si la sentència no hagués estat al seu favor, la indústria hauria d’afrontar la realitat i veure com treure profit d’aquestes tecnologies (com ho va fer amb el video abans) i cercar nous models de negoci. Per contra:

“Lo único que la industria fonográfica ha conseguido con su persecución legal es ejercitar una fuerte presión darwiniana sobre las aplicaciones P2P. Ahora las más usadas no son producto de empresas, no tienen servidores centrales, no utilizan protocolos comunes e incluso algunas trabajan en modo encriptado. La técnica no importa; lo que importa es que ahora ya no queda casi nadie a quien demandar o encarcelar, ni siquiera con grandes dificultades tecnológicas y legales. Sólo quedan los usuarios del P2P.”

“La música no tiene, y no tendrá, ningún problema. Los autores y ejecutantes tampoco. La industria discográfica, embarcada en una cruzada legal sin esperanza, sí. Dándole la razón el Tribunal Supremo de los EEUU les ha condenado. Con razón en los pueblos aún se dice aquello de 'Pleitos tengas, y los ganes'.
Y no se equivoquen: se trata de una maldición.”

Molt decebedores les paraules de Vicent Partal al mailobert d’ahir de Vilaweb:

“...Va dictaminar [el Suprem dels EUA] que les webs que permeten la descàrrega de música sense tenir tots els permisos necessaris són responsables dels possibles actes delictius que els usuaris puguen fer. El primer dels quals [actes delictius?] és d’escoltar la música sense pagar...”

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Per què trobes decebedor el comentari del partal? En el fragment que cites es limita a parafrasejar el que han dir els 9 jutges.

Anònim ha dit...

N'hi ha dies que no estàs fi escrivint. Eixe dia em va passar....
Vicent Partal

Mor ha dit...

Pot ser que la intenció sigui “parafrasejar” el que van dir els jutges, però després de llegir l’article, i ho he fet més d’una vegada, sempre arribo a la conclusió que l’article fa seves les paraules dels jutges, és a dir, sembla donar-los la raó o estar d’acord amb ells. I jo no m’esperava una cosa axí...