Els cercadors de blogs. Google i Technorati

La importància dels blogs és cada dia més notable. I la seva actualització constant fa necessari tenir mecanismes de cerca diferents dels utilitzats per a la "web normal". És per això que van sortir els cercadors de blogs, com Technorati, que és el que faig servir. Aquests últims temps ha començat a funcionar malament, diuen ells mateixos que per l'importantíssim increment dels blogs i dels articles: vora un milió quatre-cents mil articles diaris indexats. És molta feina. Però morir d'èxit és tant dolent com morir d'una altra cosa.

A l'hora de gestionar volums d'informació molt grans Google sembla tenir-hi la mà trencada. Cap problema. La resposta és molt i molt ràpida. Les opcions de cerca no estan pas malament. I té un clar avantatge sobre Technorati: es poden fer cerques en català. Encara pitjor per a Technorati, en la inclusió dels idiomes que han fet últimament el català no hi es.

Però crec que Technorati encara té possibilitats perquè va pel davant en alguna cosa. Els tags o etiquetes, que van significar una revolució en com es guarda i s'ordena la informació. Com ells mateixos diuen, ningú s'esperava el que va passar:

Growth has been tremendous in the last 6 months:

Technorati has tracked over 25 Million tagged posts from January to July of 2005
About 300,000 posts with tags were tracked each day at the end of July
About a third of all blog postings use tags or categories
People are tagging more than blog posts: Popular services include tagging photos and links (social bookmarks)
About 12,000 unique tags are discovered each day
Tagging is growing in languages outside of English as well, including high adoption rates in asian languages like Chinese and Japanese

Aquest és un dels grans mèrits de Technorati. Les etiquetes. Que s'han escampat per tota la blogosfera.

I un altre avantatge, també important, per a Technorati, és que ens permet saber qui enllaça a un blog o a un article i per tant ens permet conèixer les converses entre blogs.

Benvinguda sigui la competència! Com diu David Sifry, fundador i CEO de Technorati: Welcome to the Blogosphere, Google!

Google treu un cercador de blogs

Via Boing Boing he vist que Google acaba de treure un cercador de blogs: Google Blog Search. No l’he pogut provar gaire, però va rapidíssim.

eBay compra Skype i Oracle compra Siebel

Avui ha sigut un dia de compres. La primera, eBay ha comprat Skype per un total de més de quatre mil milions de dòlars. No està pas malament. És discutible si ha sigut una bona adquisició. Hi ha qui diu que el preu pagat és molt més del que val Skype. Dels molts milions d'usuaris que té, un percentatge molt petit és el que fa servir serveis de pagament i la seva despesa no és gaire alta. Fins i tot recorda la febre d'abans de la bombolla .com on es valorava una empresa pel nombre de visites del seu web i no per la serva facturació. La justificació pot venir del possible ús que pugui fer eBay de la tecnologia de Skype per revitalitzar el seu creixement, estancat els últims temps i d'un nou sistema de publicitat, el click-to-call. I com diu JoanMelia, potser no ha sigut ara el millor moment, quan empreses de la talla de Google, o Yahoo, acaben d'entrar a competir al terreny de la VeuIP.

L'altra compra ha sigut la que ha fet Oracle. Ha comprat Siebel, per més de cinc mil milions de dòlars. És la compra d'una empresa consolidada, que en el seu moment va ser molt innovadora i de fet va posar de moda les sigles CRM, encara que feia uns anys que passava unes certes dificultats. El que no deixa de ser com a mínim curiós és que Tom Siebel va marxar fa anys d'Oracle per crear Siebel.

Encara que les xifres de les compres són similars (bé, miler de milions amunt o avall...), la facturació de les dues empreses comprades és molt diferent: uns 70 milions de dòlars anuals per a Skype i de més de 1.300 milions de dòlars per a Siebel.

El master plan de google

Vinton Cerf, un dels reconeguts com a pares d’Internet per haver desenvolupat els protocols TCP/IP, és el nou fitxatge de Google. Tindrà el càrrec de Vicepresident i Internet Chief Evangelist (a veure si na Bel ens explica què vol dir això de ser Evangelist!). També és molt interessant el que comenta en Benjamí de com van neixer els RFC:

“...we were just graduate students at the time and so had no authority. So we had to find a way to document what we were doing without acting like we were imposing anything on anyone...”

Qualsevol cosa que fa Google, o que algú creu que fa, desferma tota mena de rumors. Ara amb la contractació de Cerf tots els rumors sobre que Google vol construir la seva pròpia xarxa, com un ISP, semblen mes creïbles. GoogleNet serà la nova aportació de Google? No tan sols es parla que Google pot crear una infraestructura d’ISP, amb totes les compres de fibra òptica que ha fet últimament, sinó que fins hi tot s’especula amb la possibilitat que ofereixin accés a Internet sense fils gratuït, WiFi, a tots els EUA. (Si ho fan, esperem que demostrin que són una empresa global i ho facin també a Europa :-)

El que no sap ningú és quin és el veritable pla mestre de Google. A les seves oficines tenen una pissarra, per als turistes :-), on amb molt d’humor, es troba el seu master plan. Hi ha coses que amb l’arribada de Cerf poden tenir més significat com: dark fiber, redesing TCP/IP, Netxt Generation Web, Internet 3, ISP i algunes més.

Podeu veure una foto de la pissarra del master plan de Google amb anotacions.

El cas de Sony o com perdre la cursa

Els constants èxits d’Apple amb la gama iPod sembla que han desfermat l’alarma a Sony, els que una vegada van ser els pioners al món de la música. Volen desenterrar el nom del que va ser el seu producte estrella, el walkman, encara que, com molt be diu Om Malik, sonarà més als pares que als seus fills digitals. Però quines són les raons que fan que Sony tingui una presència marginal al món dels reproductors de música digital? Doncs que Sony és un conglomerat d’empreses entre les quals hi ha molts segells discogràfics. Ha sigut la divisió d’entreteniment de Sony la que no va permetre fins l’any passat que tinguessin cap reproductor de MP3. Feien servir un format exclusiu, farcit de DRM per donar tranquil·litat a les seves discogràfiques, però que va fer que els seus productes no tinguessin cap acceptació.

Titulars interessats sobre tecnologia

Alguns titulars d’El Pais sobre tecnologia tenen una redacció, com a mínim, interessada i pro Microsoft. Avui(ahir) publiquen que “Microsoft recurre a la Justicia para no compartir datos con creadores de software libre” i si no t’hi fixes o no t’interessa la tecnologia, passes de l’article i el titular es converteix en informació. Informació absolutament falsa.

El cert es que Microsoft, que va ser condemnada per la justícia europea a pagar una multa de quasi 500 milions d’euros per pràctiques monopolístiques, també va ser condemnada a compartir determinats protocols amb la competència. Ara el que han fet és recórrer al tribunal de primera instància per tal de no haver-ho de fer. Certament diferent.

La setmana passada em vaig quedar de pedra, perquè el titular de la notícia de la sortida de Google Talk, a l’RSS, era una cosa semblant a: “Google lanza un servicio de mensajeria instantánea incompatible con Microsoft”. Després el van rectificar, suposo que perquè era massa descarat dir aquesta animalada.

Finalment tenim iPhone

Però pel que diuen els primers comentaris, i el que es pot veure a les fotos, és una mica decebedor. Bàsicament es un telèfon mòbil de Motorola amb el programari d’Apple iTunes, capacitat per a 100 cançons i poca cosa més. Res de la imatge estilitzada de l’iPod.

Aquests són els perills de jugar amb el secretisme per provocar “l’ansietat” del mercat i després presentar un producte que no fa ni fred ni calor.

També s’han presentat altres novetats com l’iPod Nano que ve a substituir la gama mini, amb un augment de la capacitat i un disseny molt prim.

Preguntes sobre la cultura lliure

Ara fa uns dies, en Pere, es preguntava “Ha de ser la remuneració dels artistes un tema central quan es parla de drets d’autor i cultura?" i ho comparava amb el programari lliure.

Crec que no és possible aplicar directament les experiències ni les solucions del programari lliure a la cultura. Dintre del món de la cultura, tampoc es poden aplicar “receptes” genèriques. El que pot funcionar o ser bo per la literatura no és aplicable a la música o al cine. Són molt diferents. Sense entrar en les arts plàstiques, com la pintura, l’escultura...

Per exemple podem pensar que un músic pot viure, sense publicar un disc, de les actuacions que faci. Però un escriptor? Ens hauria de llegir les seves novel·les? També els usos del material són molt diferents. La música la podem escoltar infinitat de vegades. No us ha passat que una cançó t’agrada tant que l’escoltes contínuament fins que l’avorreixes? Però quantes vegades tornem a llegir un llibre? Segurament, més del 90% del que llegim solament ho fem una única vegada. Com es pot comparar el programari amb la música o amb un llibre? Amb el programari es pot fer negoci i viure, encara que sigui programari lliure, per tots els serveis que es generen al voltant del codi.

Els problemes no vénen dels autors. Vénen de les empreses que gestionen els drets dels autors. Vénen de l’anomenada indústria cultural, que és la que escampa tota mena de mentides interessades. Per exemple que la culpa del descens de la venda de CD és de la “pirateria” que es produeix a Internet, sense tenir en compte, ni ganes de fer-ho, d’altres sectors que els fan la competència com el dels videojocs.

I una diferència que em sembla important, és que en aquest debat, on són els autors? Què pensen els escriptors de la cultura lliure? Saben que existeix tal concepte? I els músics? I els ...? Al programari lliure sí que hi participa la gent del programari. Els que realment ho fan.

També penso de vegades si no som massa binaris, com va dir Lessig a Barcelona, creant arguments o discussions on o ets a favor o en contra, que crec que no afavoreixen que persones de fora del mon del programari o de la tecnologia s’interessin per la cultura lliure.

Etiquetes: cultura cultura+lliure programari+lliure

Restriccions a la Veu sobre IP i Skype

Fa temps vaig escriure de les possibles restriccions que poden aplicar les empreses de telefòniques a la VeuIP. La realitat és una mica diferent, però ja arriben.

El tercer operador de mòbils alemany, E-Plus, ofereix un paquet de tarifa plana, que incorpora el programari d’Skype, que es podrà fer servir per fer trucades de VeuIP a través de la seva xarxa mòbil. No és un servei per a telèfons mòbils, sinó un servei per connectar ordinadors a Internet fent servir la xarxa de mòbils. Però, i aquí comencen les restriccions, solament es podrà fer servir Skype. Els altres programes de VeuIP, com el que incorpora GoogleTalk, diuen que seran bloquejats! Altres operadors mòbils alemanys, com T-Mobile o Vodafone, ja han dit que no permetran l’ús de VeuIP a les seves xarxes.

Etiquetes: VeuIP

iPhone

Poques empreses estan aconseguint gestionar tan bé el màrqueting com Apple. Potser Google també. Fa més d’un any que hi ha rumors de l’imminent llançament d’un telèfon mòbil fet conjuntament amb Motorola, que, com no, es diria iPhone.

El fet que ara Apple hagi convocat una roda de premsa per al 7 de setembre, ha desfermat tots els rumors, i la premsa i Internet van plens d’Apple i el seu iPhone. Un lloc “seriós” com Forbes especula, amb la informació d’algun que diu haver vist un prototip, que l’espai de l’iPhone per emmagatzemar música serà molt reduït i que solament hi podrà portar unes 25 cançons. Sembla que la limitació no ve donada per la capacitat de la memòria, que serà ampliable, sinó per una limitació imposada per la versió d’iTunes.