Lawrence Lessig a Barcelona

Ahir també vaig anar a escoltar Lawrence Lessig, a les jornades Copyfight. Em va sorprendre, perquè a priori, es pot esperar d’un advocat que fos... molt brillant. Una conferència interessantíssima. Molt ben preparada i estructurada. Encara que moltes coses ja eren sabudes, era un plaer escoltar-lo. És un gran comunicador que sap connectar amb el públic amb la seva oratòria fluïda.

És una d’aquelles conferències en què s’ha de prendre nota, perquè va dir moltes coses. I no ho vaig fer. Però del que més me’n recordo:

Els drets de la propietat intel·lectual s’han convertit en un fre a la reativitat. Les noves tecnologies permeten molts usos de la cultura, però per contra, aquestes tecnologies, al costat del “propietaris” de la cultura de consum, serveixen per reduir i controlar qualsevol ús que se’n faci. L’exemple que va posar, que podeu trobar a Cultura lliure, és el dels usos dels llibres. Va posar molts més exemples: un compositor americà de principis del segle XX que va dir que els gramòfons acabarien amb la música i que la humanitat perdria les cordes vocals per no fer-les servir! També va posar l’exemple d’algú que va demanar permís per incloure imatges de pel·lícules a un vídeo casolà que volia fer. Pràcticament cap estudi no li va donar autorització. Víctimes dels extremistes, va dir. Com l’estudiant que va ser demandat per la RIAA perquè va programar un cercador, a la seva universitat, que enllaçava amb arxius amb copyrigth. Van arribar a un acord per l’import total dels estalvis de l’estudiant 12.000$, perquè defensar-se i guanyar li podria costar un 250.000$.

La cultura ha esdevingut un article de consum, i les cada vegada menys nombroses multinacionals que la controlen, fan de les lleis de la propietat intel·lectual la seva arma per esdevenir els únics propietaris i distribuïdors de la cultura.

Amb les noves tecnologies, utilitzar és el mateix que copiar, el que viola tots els drets d’autor. La llei s’ha d’actualitzar perquè es va fer en un món analògic. Copiar una cançó a una cinta de casset es perfectament legal als EUA, fer-ho digitalment no està gens clar. Però el canvi més important introduït per la tecnologia, és que passem de consumidors a creadors, de receptors passius a actors, va dir que el món del NYT s’acaba per donar pas al món dels dips!

Ens va explicar per què considera que la sentència del cas Grokster és tan dolenta. No perquè signifiqui un perill pels programes p2p (people to people va dir), sinó perquè es farà servir contra les startups, els emprenedors, que hauran de gastar molts diners en advocats i tribunals, per demostrar que no volen induir al delicte contra el copyright.

Però el que em va sorprendre és que ens va fer una crida als europeus, perquè al seu país, els EUA, no hi ha bones perspectives. La derrota de les patents de programari al parlament europeu, es una lliçó que s’ha d’aprendre als EUA ens va dir.

Una gran conferència!

Cory Doctorow a Barcelona

Ahir vaig sentir Cory Doctorow a la conferència de les jornades de Copyfight, que es fan aquests dies al CCCB, i a pesar que algú va dir que millor fer servir el servei de traducció, que parlava l’anglès ràpid i que no se l’entenia, era més fàcil entendre’l quan parlava anglès que quan parlava castellà!

A la conferència res de nou que no s’hagi pogut llegir al seu dip, BoingBoing, o als seus articles. Mentre parlava del “broadcast flag”, que la indústria de l’entreteniment voldrà imposar-lo a Europa, i feia una crida que estiguéssim alerta i que participéssim a les organitzacions de defensa dels drets civils (de tradició més americana que europea) per lluitar contra el broadcast flag, jo pensava el contrari. Que el posin. Tota la televisió en general, a qualsevol lloc del món, és realment dolenta. I si resulta que la gent no pot gravar el programa que vol i no es compra aparells i veu menys la tele, doncs millor per la cultura en general. Crec que aquest tipus d’iniciatives van justament contra la mateixa indústria de l’entreteniment. Com deia Cory, volen perpetuar la situació actual, i no veuen que darrere les innovacions, o perills segons la indústria, poden haver-hi nous mercats i nous negocis, com va suposar el vídeo en el seu moment.

També va parlar del contrasentit que les empreses de tecnologia col·laboren amb la indústria de l’entreteniment, no en treure innovacions, sinó en retallar els usos possibles de les noves tecnologies. Va fer servir l’exemple del cas d’Apple i el seu programari iTunes.

Cory va fer un repàs d’altres temes d’actualitat: el cas Grokster, la iniciativa de les empreses de telefonia mòbil per controlar els continguts, el broadcast flag, els micropagaments, i també va parlar de l’edició de llibres, però ho va fer en castellà i no el vaig entendre gaire.

Llibertat a canvi de seguretat?

“Per què ho han de proposar just després dels atemptats de Londres?” Es pregunta en Pere, sobre la voluntat de controlar les comunicacions electròniques expressada pel govern de Londres i recolzada per altres governs europeus.

Jo crec que qualsevol estat té una necessitat de control immensa. Els governs no democràtics no se n’amaguen i dicten lleis de control. Podem veure com la Xina demana un registre previ a qui vulgui obrir un web. I els que tenen una història democràtica, i per tant han de respectar unes llibertats ja establertes, utilitzen qualsevol oportunitat. És un bon moment per incrementar aquest control que una bona part de la població es pregunti “de quanta llibertat estic disposat a renunciar a canvi de més seguretat”.

Hi ha mecanismes que poden fer més difícil o impossible aquest intent de control i d’intromissió en la privacitat: l’encriptació, els remailers, els proxies.

Però a més, el volum d’informació és tan immens, que crec que no és possible fer-ne un ús per evitar res. Londres deu de ser la ciutat del món amb més càmeres de televisió de vigilància i no els ha servit per evitar els atemptats. Després sí que poden haver localitzat qui va ser, però no serveix ni com a dissuasió ni com a prevenció. D’igual manera amb les comunicacions electròniques. Quin és el nostre volum particular de tràfic mensual? Quin és el volum de tràfic mensual a Europa? (Els fabricants de discos i dispositius per emmagatzemar informació han d’estar d’enhorabona.) Crec que no és possible cercar informació d’una manera eficient dins d’aquesta immensitat de dades.

Tota aquesta informació no servirà de res contra el terrorisme. Només tindrà impacte en la nostra privacitat degut a un mal ús, a un ús inadequat i no declarat pels governs.

Formigues

camí de sol
per les rutes amigues
unes formigues

BBC Open Source

Via slashdot llegeixo que la BBC ha obert un web on publica els projectes de codi obert, o programari lliure, que han iniciat i gestionat: BBC Open Source. Sempre és interessant veure com una gran empresa, en aquest cas amb finançament públic, com la BBC fa un ús decidit del codi obert i que no només fa servir aquest concepte al món del programari. També obre i llicencia amb creative commons bona part del seu arxiu.

No faré comparacions odioses amb altres televisions més properes. (Ha de ser odiós que et comparin amb qui fa bé les coses, sí).

Escoles sense llibres

Ahir vaig llegir que a Arizona una escola substituirà els llibres de text per ordinadors. L’objectiu és obligar als mestres de canviar l’hàbit de llegir únicament el llibre de text any rere any. I vaig pensar que aquí ja tindríem campanya tecnòfoba del pobre gremi d’editors, per la gran pèrdua cultural, i segurament dels mestres.

Avui he llegit al dip d’Edans que també comenta la mateixa notícia, apareguda a un altre mitjà, i el que més m’ha agradat ha sigut un dels comentaris.

“... El próximo año comenzará su clase con un " abrir el libro en la página 1, donde el arte prehistórico". Y ya habrá perdido a sus alumnos-clientes de la generación de internet para todo el año. ¿la culpa? de los niños por supuesto, no de la profesora que da las clases igual que hace treinta años.”

Venus i Mercuri

Des de finals de juny que s’ha produït una alineació de planetes, visible des d’aquí. Mercuri, Venus i Saturn es podien veure molt junts. I el passat dia 8 de juliol, Venus i Mercuri coincidien amb la lluna creixent. Doncs anem-hi. Binocles, trespeus, la càmera i sortida... Però aquest cap de setmana és el que ha escollit la meteorologia per apaivagar la set que passem, només una mica però el suficient per no poder veure el cel i no cal dir, ni rastre de planetes, ni lluna, ni res de res.

Sort n’hi ha que sempre algú en fa les fotos. En podeu veure algunes al lloc web on es publica l’APOD (Astronomy Picture of the Day) amb els textos traduïts al català, per Joan Gironès Pau, i que el 30 de juliol canviarà la seva adreça per la de www.apodcatala.com (que encara no funciona).

Etiquetes: astronomia planetes

Dia negre

Ahir vaig pensar escriure sobre l’article d’en Manel, Ciència i saviesa, per dir que jo sí crec que som més savis. Però hi ha dies que és feixuc fer afirmacions d’aquest tipus. El que ha passat a Londres no convida a creure’ns savis. Mor molta gent innocent cada dia. Ho fan molt lluny de casa nostra, i els mitjans no en fan notícia, del patiment llunyà.

Però pels carrers de Londres, hi hem passejat. Hem agafat el metro. Segur que coneixem algú que hi viu o que és d’allà. I ara patim per tots ells.

Jo veig saviesa en els que es manifesten contra el G8 i demanen solucions als problemes d’Àfrica. Veig saviesa en la gent que plora els morts. Tots els morts. Que està contra totes les guerres. Encara que no hi ha prou saviesa per evitar els morts ni les guerres.

Potser d’aquí a dos cents anys no diran res de nosaltres perquè no hi quedarà ningú per dir res.

No tindrem patents de programari a Europa

És un bon dia per a la innovació i per a les empreses de programari a Europa.

El Parlament Europeu ha rebutjat la llei que pretenia autoritzar les patents de programari com als EUA. Em quedo amb les paraules de Cory Doctorow a BoingBoing, que tradueixo d’una manera més o menys lliure:

Hem guanyat una batalla per mantenir fora d’Europa les patents de programari –el desastrós sistema americà que dóna drets exclusius sobre instruccions matemàtiques. A pesar de les trampes i el joc brut dels de l’altre cantó, el Parlament Europeu ha sostingut la voluntat popular. Hi ha hagut organitzacions que han fet un gran esforç, com la FFII, la FSFe. I també ha estat molt importat l’esforç de tots, petit o gran, que ha omplert moltes pàgines web del color groc de la protesta.

Hem d’estar molt orgullosos. Jo n’estic! Felicitats a tots!

Després aurem de pensar per què pràcticament tothom ha votat contra la llei, quan no era gens clar quin seria el resultat. El Parlament estava dividit gairebé al cinquanta per cent, i finalment els que defensaven les patents tampoc no han volgut la llei i també han votat en contra.

Després d’uns dies presoner d’un hotel sense Internet i d’una feina on millor no fer segons què, quines ganes d’escriure. Prepareu-vos! :-) Ara només he de trobar temps...