bcnbits: Lawrence Lessig a Barcelona

Ahir també vaig anar a escoltar Lawrence Lessig, a les jornades Copyfight. Em va sorprendre, perquè a priori, es pot esperar d’un advocat que fos... molt brillant. Una conferència interessantíssima. Molt ben preparada i estructurada. Encara que moltes coses ja eren sabudes, era un plaer escoltar-lo. És un gran comunicador que sap connectar amb el públic amb la seva oratòria fluïda.

És una d’aquelles conferències en què s’ha de prendre nota, perquè va dir moltes coses. I no ho vaig fer. Però del que més me’n recordo:

Els drets de la propietat intel·lectual s’han convertit en un fre a la reativitat. Les noves tecnologies permeten molts usos de la cultura, però per contra, aquestes tecnologies, al costat del “propietaris” de la cultura de consum, serveixen per reduir i controlar qualsevol ús que se’n faci. L’exemple que va posar, que podeu trobar a Cultura lliure, és el dels usos dels llibres. Va posar molts més exemples: un compositor americà de principis del segle XX que va dir que els gramòfons acabarien amb la música i que la humanitat perdria les cordes vocals per no fer-les servir! També va posar l’exemple d’algú que va demanar permís per incloure imatges de pel·lícules a un vídeo casolà que volia fer. Pràcticament cap estudi no li va donar autorització. Víctimes dels extremistes, va dir. Com l’estudiant que va ser demandat per la RIAA perquè va programar un cercador, a la seva universitat, que enllaçava amb arxius amb copyrigth. Van arribar a un acord per l’import total dels estalvis de l’estudiant 12.000$, perquè defensar-se i guanyar li podria costar un 250.000$.

La cultura ha esdevingut un article de consum, i les cada vegada menys nombroses multinacionals que la controlen, fan de les lleis de la propietat intel·lectual la seva arma per esdevenir els únics propietaris i distribuïdors de la cultura.

Amb les noves tecnologies, utilitzar és el mateix que copiar, el que viola tots els drets d’autor. La llei s’ha d’actualitzar perquè es va fer en un món analògic. Copiar una cançó a una cinta de casset es perfectament legal als EUA, fer-ho digitalment no està gens clar. Però el canvi més important introduït per la tecnologia, és que passem de consumidors a creadors, de receptors passius a actors, va dir que el món del NYT s’acaba per donar pas al món dels dips!

Ens va explicar per què considera que la sentència del cas Grokster és tan dolenta. No perquè signifiqui un perill pels programes p2p (people to people va dir), sinó perquè es farà servir contra les startups, els emprenedors, que hauran de gastar molts diners en advocats i tribunals, per demostrar que no volen induir al delicte contra el copyright.

Però el que em va sorprendre és que ens va fer una crida als europeus, perquè al seu país, els EUA, no hi ha bones perspectives. La derrota de les patents de programari al parlament europeu, es una lliçó que s’ha d’aprendre als EUA ens va dir.