Va de llibres

Una de les característiques de l’anomenat Web 2.0 són les xarxes socials. Xarxes que es formen al voltant d’un servei o interès comú. Un bon exemple és flickr al voltant de la fotografia.

Però no m’esperava trobar aplicacions web 2.0 com Shelfari. És el que té de bo la creativitat, que et trobes davant de coses que et fan pensar en la imaginació dels qui ho van pensar. Doncs bé, Shelfari és una xarxa social al voltant dels llibres. Crees el teu compte, introdueixes els teus llibres i el Shelfari t’informa de sobre quins llibres dels que tens hi ha discussions, converses o opinions d’altres usuaris. També et presenta una relació d’usuaris que tenen algun llibre dels teus. Com tot, es pot fer servir com a catàleg online dels teus llibres, i no participar de la xarxa social.

Els problemes venen quan intentes introduir els llibres. Per l’ISBN me n’ha trobat molt poquets. Creia que llibres en català no me’n trobaria cap i me n’ha trobat un de l’any de la picor d’en Cesc! Crec que és una limitació molt important (no sé si existeix una base de dades mundial dels ISBN).

Un altre web amb una orientació similar, i que no he tingut gaire temps de provar, és Library Thing, que sembla molt més gran, però amb una interfície menys atractiva. Però és que encara n’hi ha més!

Encara que els llibres siguin analògics, i tinguin els seus defensors, tenen molt de sentit aplicacions com aquesta.

La foto és d’una llibreria petita i acollidora d’Amsterdam.

Els fabricants de botons

El tex següent es verídic (si més no, en podeu llegir un trosset més llarg aquí):

El govern, indignat amb que una innovació pugui amenaçar una industria establerta, imposa una multa als ...(1) Però els guardians del gremi ...(2) encara no estan satisfets. Exigeixen el dret de buscar a les llars de la gent i als seus armaris i multar-los i fins hi tot arrestar-los al carrer si se’ls veu en possessió d’aquestes mercaderies subversives.

La última demanda de la SGAE? CD’s comprats al top manta? Pel•lícules o música baixades amb l’e-mule? Doncs res d’això. Sembla que cap allà pel segle 17 el (2) gremi de fabricants de botons volien demandar, empresonar i el que fos als que van gosar de (1) fabricar botons de roba. Sembla increïble?

De gremis ja no en tenim (podríem parlar dels col·legis professionals, però és un altre tema). Quant li queda a la SGAE i d’altres paràsits?

Ràdio Exitfm.cat

Ahir llegia a no sé on (si no, hi posaria l’enllaç) que obre una ràdio a Internet en català: Exitfm. L’he anat a veure, més ben dit a escoltar-la, i no he pogut. Han fet un web tot en flash en el qual no he pogut navegar, ni escoltar la ràdio. Segurament només funciona amb l’Internet Explorer, però no amb altres navegadors. Quina llàstima no poder fer-ho, i quina llàstima que encara es facin webs tan limitats.

Llibres a Google Books

Gamoia ens avisava un dia abans d’una gran notícia: un acord entre cinc biblioteques catalanes per digitalitzar llibres en català gràcies a un acord amb Google i el seu projecte Google Books (aviat podrem dir Google Llibres?). Sens dubte, una molt bona notícia, comentada pels mitjans tradicionals (diaris, tv...) i a Internet.

Es digitalitzaran llibres antics que ja siguin del domini públic. Destaco les paraules del Conseller de Cultura, recollides per Vilaweb:

“... l'acord, que sols abasta llibres exempts de drets d'autor i que, per tant, no perjudica les editorials, sinó que més aviat les afavorirà perquè fomentarà la lectura i estimularà l'accés a les obres literàries. Després de qualificar l'operació de mesura de foment del sector, ha observat que, malgrat el canvi inevitable cap al món digital, els llibres no desapareixerien perquè eren un producte perfecte per a difondre la cultura, encara que el sector s'hauria de reajustar, segurament”

Editors i escriptors encara es mantenen a l’aguait, però sense fer gaire res per a la digitalització de la seva professió, i és que sembla que el llibre, com a objecte físic, pot esdevenir l’últim objecte de consum cultural analògic, envoltat cada vegada més de sectors més i més digitals: música, cinema, vídeo, premsa, fotografia... Bé, serà analògic almenys durant un temps.

Tornada

Sembla que fes molt temps, i en fa, que no publico res al bloc. Vora dos mesos. Doncs bé, intentaré treure les teranyines i tornar a escriure.

Si durant aquest temps m’heu enviat algun missatge i no us he contestat és possible que hagi quedat enfonsat en el munt de missatges que rebo de flickr. Insistiu, si us plau :)

Intoxicació informativa

La nostra posició endarrerida a Internet respecte a altres economies d’un nivell superior i fins i tot similar al nostre té moltes causes. Segur que una de les importants és el gran desconeixement de molta de la gent que escriu a la premsa “normal”. Avui La Vanguardia ens delecta (molta ironia) amb un article signat per Cristina Sánchez Miret amb el títol d’Intoxicación informativa.

Basant-se en un email que circula per la xarxa que adverteix d’una droga d’efectes devastadors, utilitzada per violadors per deixar inconscients a les víctimes i que a sobre provoca esterilitat. Amb aquesta entrada fa servir un argumentari que es recolza sobre l’autor de l’email, que òbviament es descobrirà que és fals, i la fiabilitat del remitent, un amic de confiança.

He parlat dels natius digitals i dels immigrants digitals. Fóra bo crear una nova categoria: la dels neandertals(1) digitals (sense menysprear els neandertals) per a totes aquelles persones que ni saben, ni volen, ni poden, ni desitgen, entendre aquest nou món digital, sinó que a sobre, sembla que la seva missió sigui la seva criminalització, el seu desprestigi, assenyalar com a poc fiable el que és desconeixement propi, etc. Sembla que l’autora d’aquest article entraria de ple en aquesta nova categoria, si més no, la seva documentació i preparació sobre el tema que ha escrit la’n fa mereixedora.

Cristina Sánchez hauria de saber que el 99,99% dels missatges que circulen per Internet en què ens avisen de tots els perills del món, siguin virus, drogues o senyals de llums fetes per cotxes, són falsos. Igual de falsos que els missatges (abans es deien cartes) escrits a mà, de fa molts i molts anys, en què ens advertien que si no es reenviava la carta, caurien sobre nostre innombrables desgràcies, que també han revifat amb la facilitat que dóna el correu electrònic. Però que molt poca gent se’ls creu. Solament tenen un cert impacte i credibilitat en els que es connecten per primera vegada i tenen molt poca experiència. Persones de bona fe que reenvien aquests missatges, però que farien millor no fent-ho.

Jo, sempre que m’arriba algun missatge d’algun conegut li responc el mateix:

- Que no m’enviï missatges d’aquest tipus, que tots són mentida.
- Que no ho faci mai posant la meva adreça d’email visible, en tot cas que ho faci com a oculta.

PD. No he pogut trobar l’enllaç a la versió digital de La Vanguardia. A la versió paper el podeu trobar a la pàgina 29.

(1) ...van tenir dificultats per adaptar-se als canvis climàtics que es van produir al final de l'edat de gel. Neandertal a la Vikipèdia.

bitsenbloc

Ara fa uns dies que en Pere Quintana, de bitsenbloc, ens va dir que plega, que deixa el bloc, que troba que ha acabat el seu recorregut.

Si bé no exclusivament, bitsenbloc i en Pere són els responsables que em decidís a escriure i d’aquí ve el meu poc original nom, bcnbits. Però no sé si podrà estar-se quiet. En Pere, emprenedor incansable, polemista empedreït, pensador contracorrent i ment inquieta, crec que no ens podrà deixar sense les seves paraules. Sempre que els models numèrics i la física no aconsegueixen absorbir tot aquest cabal d’energia.

I sobretot, si decideixes escriure qualsevol cosa, que no sigui exclusivament en esperanto, que no et podré llegir.

Si de tant en tant passes per aquí, sempre seran benvinguts els teus comentaris.

I ara, què?

Doncs bé, sembla que tot el que es podia preveure ha arribat.

Tots els esforços fets pel PSC per perdre les eleccions s’han vist recompensats. Diuen que han d’analitzar per què han perdut vora 250.000 vots, però no ho crec. Fa mesos que prenien decisions per perdre’ls. Una lliçó que aquí sembla clara, però que més enllà de l’Ebre no arriba, és que si la campanya la fa el PSOE els resultats acostumen a ser molt dolents. Encara els falta una mica per acabar el suïcidi polític total i tenen dues opcions: la sociovergència o escapolir-se de crear un nou tripartit, tot per indicacions i conveniència de Madrid. Encara poden perdre algun centenar de miler de vots i uns quants milers d’afiliats.

A CiU deien que arribarien a prop dels 60 diputats i no han arribat a 50. Però davant de la desfeta del PSC encara van poder lluir somriure. Tants DVD per acabar demanant a ERC que pacti, si us plau. Veurem si poden sobreviure a una segona legislatura a la oposició.

Esquerra a aguantat el xàfec força bé. No tenen la clau. En tenen dues. Tenen una segona oportunitat per demostrar que han crescut, que són mes adults, i poden fer millor la tasca de governar. Els voldrà en Montilla? Voldran a Mas? Voldrà en Carod la presidència?

Iniciativa, ICV, és l’únic partit que ha pujat en nombre de vots. Ho han fet molt millor que la resta de companys de govern i han captat molt vot que ha fugit del PSC.

Qui aconseguirà entrar al Palau de la Generalitat?

PD. Que ningú s’espanti. Que fa 15 dies que no actualitzava el bloc, i aquest article no vol dir que ara escriuré de política, cosa que solament faig de tant en tant.

La cursa per perdre les eleccions

Aquesta nit comença oficialment la campanya electoral i sembla desfermada la cursa per perdre les eleccions.

És cert que els que més han invertit a perdre les eleccions són els del PSC. Bé, podríem dir que els més interessats que el PSC no governi a Catalunya són els del PSOE, encara que alguns diran que és el mateix. No agrada a les espanyes un govern d’esquerra i nacionalista, i voldrien que fos solament d’esquerres, el que aquí és realment improbable. Almenys voldrien un PSC solament d’esquerres i no nacionalista, també realment improbable... si és que els nacionalistes del PSC, que algun n’hi ha, no acaben marxant.

ERC ha contribuït a la seva particular cursa per perdre les eleccions (perdre per a Esquerra seria no tenir la clau) amb líders que li fan més mal que bé (Carod) tot adobat per la seva pròpia inexperiència deguda a la joventut com a partit amb responsabilitats de govern.

El PP obtindrà uns resultats d’acord amb el que fan, si és que alguns no continuen a voler fer-los la campanya muntant merder als seus mítings. Si no fos per aquest motiu passarien desapercebuts.

I ara CIU es despenja amb un vídeo en el més pur estil goebbelià i d’inspiració directa en la FAES on ensenya les seves cartes (o les seves vergonyes): els importa un pebrot qualsevol cosa que no sigui tornar al poder i la possibilitat de perdre (perdre per a CIU és no tornar al govern) els posa molt i molt nerviosos. Tant que ataquen al tripartit i als tres partits que el varen formar amb tàctiques pamfletàries, i s’han passat tant que pot tenir l’efecte contrari: mobilitzar a les bases socialistes i del tripartit molt més que no els seus propis candidats. També ensenyen la carta d’a qui no volen emprenyar gaire: al PP. Perquè per molt que vulguin dissimular-ho, són els vots del PP els que farien tornar CIU al govern i per aquest motiu no els emprenyen al vídeo.

Catalan Books!

Ha passat sense fer gaire soroll la presentació del programa de La cultura catalana, convidada d’honor a la Fira de Frankfurt 2007.

S’ha passat de puntetes sobre si aniran escriptors en llengua catalana a la Fira el 2007, encara que pels discursos podríem ser optimistes i semblar que hi aniran “escriptors europeus que escriuen en català”.

També s’ha presentat el logotip. Quan el vaig veure vaig pensar: això és el que passa quan se li fa un encàrrec a algú famós. Vés a saber que hi farà. A mi no m’agrada gens, i la Ben Plantada te l’has d’imaginar, que si no...

Una de les coses que sembla tirar endavant és que el Pen Club guanya pes i que l’Aelc el perd. Serà que l’Associació d’Escriptors ha de pagar haver encetat la incòmoda discussió (per a alguns) sobre qui havia d’anar a Frankfurt. El Pen Club i Lletra, la revista de la Uoc són els que s’enduran les subvencions per promocionar els escriptors. Podeu veure els seus web i qui està subvencionat i qui no.

El més original? Sens dubte, la capseta de caramels de la foto!