Llegeixo al bloc de gamoia la impotència d’algú que voldria poder fer més coses amb l’ordinador de la feina, però que les restriccions (proteccions segons qui ho digui) imposades als equips actuen com un fre i desmotiven les actituds productives i creatives.
Fa temps que volia escriure sobre aquest tema. Ho vaig pensar l’última vegada que vaig llegir que a TV3 havien fet servir imatges de l’Explorer de Microsoft en castellà per “il·lustrar” (o tot el contrari) notícies com l’aprovació del punt cat o que el president de la Generalitat havia obert un bloc.
Crec que les dues coses tenen molt en comú.
En primer lloc, els ordinadors personals i tot el programari que porten són vistos, pels departaments d’informàtica de totes les empreses (com més gran més forta és aquesta percepció) com un maldecap necessari i inevitable. I el que es fa a tot arreu és tenir aquest entorn al màxim de tancat i protegit possible. Com a conseqüència, el que les empreses obtenen és que molta de la capacitat i de la creativitat que podrien aportar molts usuaris (uis, hauria d’haver dit persones) no es poden desenvolupar.
Perquè són una font de maldecaps els ordinadors personals? Bàsicament perquè el sistema operatiu que fan servir la gran majoria de les empreses és Microsoft Windows, que és un sistema insegur, vulnerable i inestable. La cosa es complica quan amb aquest sistema operatiu han de conviure altres aplicacions i amb les constants actualitzacions encara es generen més problemes afegits, incompatibilitats, etc. La manera que es té d’intentar controlar aquest sidral és que tot, com més tancat, millor. Que ningú pugui instal•lar res, ni modificar res.
Un altre factor que ajuda a posar més i més barreres és que, per estalviar la més gran quantitat de diners possible, habitualment el manteniment i instal·lació dels ordinadors personals és una tasca que fa una empresa externa. Outsourcing. I com que el pressupost és el que és, tota la feina està protocolitzada i prefixada. Res que no estigui a la llista de configuracions. Si algun usuari vol fer alguna cosa més, es converteix en un problema.
Firefox? Què deu de ser? És per això, entre d’altres raons, perquè aquest navegador és el que fa servir un tant per cent elevadissim d’usuaris particulars a casa seva, però que a les grans empreses no ha arribat. Linux? Ha!
I ja tenim un entorn tancat, anticreatiu, inestable, i per descomptat en castellà! Qui vol jugar-se-la innovant? El que fan els responsables de TI és dedicar-se a que tot funcioni com sempre, encara que sigui malament.
