L’organització Save the Children ha publicat un esfereïdor informe on ens explica una realitat que potser no voldríem saber. Més de 200 milions de nens, amb edats entre els 5 i els 17 anys treballen. Més de la meitat fan treballs perillosos per a la seva vida i més de 8 milions viuen en condicions d’esclavitud. La veritat és que no és un web agradable de visitar. A la vista d’aquestes dades podem afirmar que per a milions de nens, el seu estàndard de vida és el treball i, per a molts milions també, l’esclavitud.
Vaig llegir fa uns dies, aquí i aquí, que els nostres senadors van aprovar diverses modificacions a la LAECAP, i no em consta que ningú digués res en contra, en les que es diu textualment:
“...y a nivel de interoperabilidad técnica, en el uso de protocolos abiertos, interfaces abiertos o estándares abiertos, así como, en su caso o de forma complementaria, los estándares que sean de uso generalizado por los ciudadanos...”
Segur que, si s’hagués parlat dels drets dels infants no se’ls hauria acudit redactar res semblant
“...deberán ir a la escuela, o en su caso o de forma complementaria, los estándares que sean de uso generalizado por los niños”
I si s’hagués parlat sobre els sistemes de govern, tampoc no haurien dit:
“... la democracia, así como, en su caso o de forma complementaria, los estándares que sean de uso generalizado por los ciudadanos”
Perquè en moltes regions importants del planeta, l’estàndard d’ús generalitzat són les dictadures.
Que una situació, un producte, qualsevol cosa, sigui d’ús generalitzat no el converteix en un estàndard, ni legitima que sigui bo ni correcte. És clar que quan arribem al programari, sembla que els nostres representants polítics no en tenen ni la més remota idea. Però on són els informàtics que segur que militen a molts partits? Tampoc no en tenen ni idea? També són analfabets digitals, aquests informàtics?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada