dijous, 30 de juny del 2005

La música a la xarxa i el p2p

La sentència del suprem dels EUA sobre el cas Grokster no és pas bona. Però no falten a la xarxa visions positives:

Cory Doctorow diu que aquesta sentència no acabarà amb el programari p2p, perquè es pot escriure un programa p2p amb 11 línies de codi (encara que jo he trobat referències de com fer-ho amb 15 o 9). Diu també que serà un cop dur per a la innovació als EUA que poden aprofitar tant Europa com la Xina.

José Cervera fa un excel·lent article, Pleitos tengas y los ganes:

“También sella [la sentencia] la tumba de la industria fonográfica, pues supone el fin del callejón que empezó con el Caso Napster. Un callejón sin salida en el que la industria perseguirá de la mano de leyes cada vez más draconianas a una tecnología que se hará cada vez más incontrolable. La última oportunidad de tregua se ha evaporado. Las fonográficas verán este triunfo judicial como una reivindicación de su política de 'mano dura'. Y seguirán esa política, hasta su propia extinción.”

Si la sentència no hagués estat al seu favor, la indústria hauria d’afrontar la realitat i veure com treure profit d’aquestes tecnologies (com ho va fer amb el video abans) i cercar nous models de negoci. Per contra:

“Lo único que la industria fonográfica ha conseguido con su persecución legal es ejercitar una fuerte presión darwiniana sobre las aplicaciones P2P. Ahora las más usadas no son producto de empresas, no tienen servidores centrales, no utilizan protocolos comunes e incluso algunas trabajan en modo encriptado. La técnica no importa; lo que importa es que ahora ya no queda casi nadie a quien demandar o encarcelar, ni siquiera con grandes dificultades tecnológicas y legales. Sólo quedan los usuarios del P2P.”

“La música no tiene, y no tendrá, ningún problema. Los autores y ejecutantes tampoco. La industria discográfica, embarcada en una cruzada legal sin esperanza, sí. Dándole la razón el Tribunal Supremo de los EEUU les ha condenado. Con razón en los pueblos aún se dice aquello de 'Pleitos tengas, y los ganes'.
Y no se equivoquen: se trata de una maldición.”

Molt decebedores les paraules de Vicent Partal al mailobert d’ahir de Vilaweb:

“...Va dictaminar [el Suprem dels EUA] que les webs que permeten la descàrrega de música sense tenir tots els permisos necessaris són responsables dels possibles actes delictius que els usuaris puguen fer. El primer dels quals [actes delictius?] és d’escoltar la música sense pagar...”

dimecres, 29 de juny del 2005

Atureu les patents de programari!

Sóc un diper (bloguer o blocaire) pobre i tinc les meves idees hostatjades al servei gratuït que dóna blogger, propietat de Google. I una de les coses que no puc fer és canviar la meva pàgina d’inici i posar la de la campanya contra les patents de programari, com sí que ho han pogut fer bitassa, el Cau del Drac o Ricardo Galli entre d’altres. Però després de barallar-me una estona amb el quot;template" i el css, ha quedat força bé!

He seguit les recomanacions d’en Benjamí i he fet servir la pàgina del Drac.

No a les patents de programari!

dimarts, 28 de juny del 2005

Lleis per frenar la innovació

Quan em vaig posar a escriure aquest dip vaig pensar que ho faria sobre tecnologia, i tot i que m’agrada la tecnologia “hard”, el “ferro” i els bits, volia fer-ho sobre els usos de la tecnologia a la societat, especialment els derivats d’Internet. També, potser, sobre astronomia (que, encara que sembli mentida, és una afició que va néixer a la xarxa) o alguna altra com la fotografia.

Però m’he trobat fent molts (massa) articles sobre temes legals: patents, copyrights i copylefts, plets, demandes i que sé jo. I, el Dret, el vaig deixar a primer, que no és lo meu, vaja.

I és que ens trobem, pràcticament a tot el món, amb una ofensiva en la utilització de les lleis, dels tribunals i del poder legislatiu, per aconseguir allò que no es pot aconseguir ni tecnològicament ni amb la innovació.

Si hi ha un model de negoci obsolet i caduc, recórrer als tribunals pot ser l’última opció abans de reconèixer l’evidència. La indústria musical n’és l’exemple. Fa unes dècades, la indústria del cinema va demandar a Sony i volien que el vídeo fos declarat il·legal. Ho van aconseguir en primera instància, però el suprem americà va dir que el vídeo era legal. Després, els mateixos que el volien il·legalitzar, van fer del vídeo un gran negoci. Ara, als EUA ha passat al revés. El suprem ha retornat a un altre tribunal una sentència en què el programari p2p era declarat legal, perquè la tornin a estudiar.

Les patents de programari, que ja prou problemes provoquen als EUA, ara les volen aprovar a Europa. Aquí amb un greuge afegit. La indústria tecnològica americana és molt més poderosa que l’europea. Aquí no tenim gaires grans empreses, que tinguin una gran cartera de patents, el que pot significar que, a curt o mig termini, moltes empreses europees tanquin per no poder fer front a les despeses de les patents, dels advocats i de les demandes judicials. Tot això sense entrar a valorar la injustícia d’aquest tipus de patents, que ho són, d’injustes, ni del perjudici que poden fer al programari lliure.

dilluns, 27 de juny del 2005

Ens enganyen els mitjans de comunicació?

O és que no fan la seva feina? Les dues coses?

És habitual llegir que una de les grans diferències entre els dips i la premsa “seriosa” és que aquesta última fa un treball “periodístic”: contrasta la informació, etc. Sembla que no és així.

Aquests últims dies hem vist com des de pràcticament tots els mitjans de comunicació, premsa, televisió (jo ho vaig veure a TV3) s’han cridat els mateixos titulars:

“Espanya és el 10è país pel que fa la pirateria musical. La música es mor i el seu mal són les descàrregues per Internet. Internet es un desastre- deia un entrevistat. Les descàrregues són il·legals- deia el comentarista.”

TV3 ha comptat amb l’afegitó de les mentides d’en Sisa, dient que “qui es descarrega una cançó roba.”

Tot ve de la conferència de premsa organitzada a Madrid per l’organització que agrupa les empreses discogràfiques a tot el món, IFIP, on han presentat el seu informe sobre la pirateria. Cap periodista se l’ha llegit. A l’informe Espanya està lluny dels països que encapçalen la pirateria a Europa.

Però si cap periodista s’ha llegit l’informe de l’IFIP, ningú no haurà ni pensat en cercar informació sobre si la “pirateria” és la causa del descens de les vendes de CD. A mitjans de juny, una organització tan poc sospitosa de res com l’OCDE, ha publicat un informe que diu entre d’altres coses, que no es pot culpar a la descàrrega de música per Internet d’aquest descens. Que s’han de buscar les causes en la competència que pateix el sector musical per part d’altres sectors de l’oci, com els DVD, els videojocs, etc.

No tot el que diuen els mitjans de comunicació és cert, encara que vingui d’una font acreditada i amb una signatura reconeguda.

Etiquetes:

divendres, 24 de juny del 2005

Internet als mitjans de comunicació

Publica La Vanguardia un article, Facetas de Internet, d'Eulàlia Solé, que com molts dels que es publiquen als mitjans de comunicació sobre Internet, no s'acaba de saber si el que diu és producte del desconeixement o la seva intenció és la desinformació.

D'una manera molt sibil·lina ens fa creure que Internet agreuja les desigualtats socials, amb uns quants exemples, per acabar amb aquest:

"En cuanto a la diferencia entre zonas del planeta, baste señalar que el 90 por ciento de los usuarios de internet vive en países desarrollados. Más aún, en Nueva York existe más gente conectada a internet que en toda África."

Pura demagògia. A Nova York segur que es venen més diaris que a tot Àfrica. Segur que hi ha més quilòmetres de metro, i moltes més coses.

"...nada nos garantiza que aquello que nos llega a través de la red sea válido, a menos que proceda de una fuente acreditada y lleve una firma reconocida"

De fet, res ens garanteix que el que ens arriba per la premsa ni pels mitjans de comunicació sigui vàlid, encara que ho publiqui La Vanguardia, o qualsevol altre font acreditada, i sigui de "firma reconocida".

Però la perla de l'article es la seva afirmació final:

"... más que una fuente de creación estimable en sí misma, la red actúa como difusora de ideas procedentes de informaciones, aprendizajes, lecturas y conocimientos trabajados previamente en otros medios, sean libros, prensa, universidades... Observación ésta que no pretende invalidar la importancia de internet, aunque sí constatar que el mérito de sus contenidos suele ser de prestado."

Hem tingut sort, que si arribar a voler invalidar la importància d'Internet!

Nit de Sant Joan

Nit de Sant Joan

Nit de Sant Joan

Etiquetes:

dimecres, 22 de juny del 2005

Tenen futur, els llibres electrònics?

En Manel, al seu article “e-books: revolució mediàtica?”, comenta un article de l’agència EFE que publiquen dos diaris, i que com ell diu, han agafat la notícia d’agència, l’han maquillat o remenat una mica, i ja tenim article tecnològic.

Sense entrar en el que diuen els articles, fluixets fluixets, sí que hi voldria dir la meva, sobre els llibres electrònics, e-llibres o e-books.

Jo crec que de moment no triomfaran, no tant per motius que el suport físic del llibre electrònic estigui lluny de la “usabilitat” del de paper (crec que en aquest terreny s’ha avançat força) sinó per com s’han concebut els e-llibres.

Molts llibres electrònics caduquen. I no per problemes amb el suport sinó perquè estan programats per autoesborrarse passat un temps. No us ha passat algun cop, que intenteu llegir un llibre diverses vegades i al cap dels anys ho aconseguiu? Doncs amb molts e-llibres, o te’l llegeixes a la primera o res de res.

Un llibre electrònic no el pots deixar a ningú. Pel motiu anterior, s’acaba el temps, i perquè no li deixaràs el llibre amb el lector de llibres! I van protegits perquè no els puguis deixar. Clar que si ets algú que no deixa llibres, per no perdre’ls, tant te fa. Jo n’he perdut un munt... i també tinc algunes donacions a la meva biblioteca...

Alguns e-llibres els pots llegir només un nombre determinat de vegades. Jo sóc dels que rellegeixo molt. Tampoc no els podria deixar a ningú, doncs, encara que fos amb el lector inclòs.

Jo crec que el futur dels llibres és, com diu Jason Epstein: “els llibres, com la música, estan entre els pocs productes comercials que es poden reduir a fitxers digitals, emmagatzemats, situats, i tramesos electrònicament i virtualment sense cost”.

El futur és digital. I quan les editorials se n’adonin, elles mateixes, seran passat com les discogràfiques.

Etiquetes:

dilluns, 20 de juny del 2005

Més patents absurdes

El gran problema de les patents aplicades al programari és que finalment el que s’acaba patentant són idees i no implementacions. Un exemple més és la demanda que una empresa desconeguda, Antor Media, ha engegat contra Apple i moltes empreses més. Que és el que tenen patentat? Com es pot llegir a l’oficina de patents americanes: transmetre informació per una xarxa de telecomunicacions! (... transmitting information recorded on information storage means from a central server to subscribers via a high data rate digital telecommunications network)

Qui defensa un sistema de patents tan absurd? Doncs les grans empreses de tecnologia. Poden pagar els centenars de milions de dòlars que faci falta. L’objectiu? Barrar el pas a empreses sense aquesta capacitat econòmica (les mitjanes i petites). En altres paraules, frenar tant com es pugui la innovació i la competència.

Etiquetes:

divendres, 17 de juny del 2005

El brillant futur de l'era digital

Ven més presentar un futur apocalíptic, o si més no terrorífic. La revolució digital ens porta a l'obscuritat i l'oblit! Com en JMones i l'Anna vaig veure el documental "El negre futur de l'era digital", a trossos, perquè era molt dolent.

És ben cert que els suports digitals actuals encara tenen problemes, especialment els que fem servir "a casa". Com deia un profe que vaig tenir, fa milers d'anys que es construeixen ponts i la informàtica tot just té poques dècades i encara n'estem aprenent. I en aquestes poques dècades les transformacions socials que provoca/promou la tecnologia són impressionants i acaben de començar. Dir que de la nostra època no en quedarà res és... sensacionalisme barat.

Quan la humanitat ha tingut tanta informació? Segur que teniu fotos dels vostres avis, besavis, algunes ja no es poden veure. Segur, també, que heu vist com les primeres fotos en color han envellit molt malament. Segur que teniu o heu vist cintes de vídeo amb fongs o fetes malbé. I CD que ja no es poden llegir, també. Però fa 300 o 400 anys, què tenia la gent, fora de la cort o els senyors feudals? Quina informació personal tenia? Tenim més informació de nosaltres i la nostra família propera que de tots els nostres avantpassats junts.

Si hi ha futur, sense cap dubte és digital. I és brillant. Molt brillant.

Etiquetes:

dijous, 16 de juny del 2005

El poder del NOSALTRES

BusinessWeek publica un número especial sobre el futur de la tecnologia, que es pot llegir en obert al seu web. Ahir el vaig estar llegint, em va agradar molt i avui he anat a comprar-lo al quiosc. Segurament si no hagués llegit l’article perquè el web fos tancat no m’hauria comprat la revista...

Entre tots hi ha un article que destaca: “El poder del Nosaltres. La col·laboració de masses a Internet agita els negocis”. És molt llarg i es fa difícil llegir-lo a la pantalla... (encara és millor el paper?) Intentaré fer-ne un resum i afegir alguna opinió.

Hi ha un desplaçament fonamental en el poder. A tot arreu, la gent s’associa i, utilitzant Internet, provoquen disrupcions en qualsevol activitat en què s’involucren. Uns exemples:

- La indústria del cinema i de la música, a pesar de tots els intents de criminalització i persecució, no aconsegueix aturar que es comparteixin fitxers. Més de 100 milions de persones comparteixen cançons i pel·lícules amb programes com eMule o BitTorrent.

- El desenvolupament col·laboratiu de programari lliure, o codi obert, es mou ràpidament de programari de base com Linux cap a aplicacions empresarials com CRM, i posa en dificultats megacorporacions com Microsoft, Siebel, etc.

- Viquipedia. Uns cinc milions de persones visiten l’enciclopèdia lliure, que amb més d’1,5 milions d’entrades en més de 200 idiomes (14.925 en català), fetes per voluntaris experts d’arreu del mon, ultrapassa l’enciclopèdia Britànica, amb una sorprenent alta qualitat.

També hi ha empreses que han sabut incorporar aquests moviments al seus productes:

- Amazon: milers de compradors escriuen sobre els llibres que han llegit i donen la seva opinió, i aporten valor a l’empresa, sense supervisió corporativa ni incentius com el pagament.

- eBay, el lloc de subhastes on els compradors i els venedors es qualifiquen i gestionen la seva reputació.

- Altres empreses com Procter & Gamble, Linkedin, Linden Lab, LEGO, Lilly cerquen com fer-ho.

Una de les característiques d’aquesta revolució és que la gent ha passat/hem passat de ser consumidors a productors. Ja no esperem que surtin publicades les notícies o poder llegir l’opinió d’altres. Publiquem les nostres idees i opinions i creem moviments col·laboratius. Aquesta cooperació, sovint organitzada de baix cap amunt, juga un paper molt més importat del que creiem, des de fets naturals com colònies de formigues fins a institucions humanes com mercats i ciutats.

Etiquetes: