L'estratègia de la por

Les declaracions del quasi ex-tinent general Mena solament es poden qualificar de colpistes i antidemocràtiques. No són un fet aïllat. Són la conseqüència de l'estratègia del PP de crear enfrontament. Són part de la seva actitud goebeliana d'escampar mentides i de dir que la nació, l'espanyola, és clar, està en perill. El PP va justificar les declaracions colpistes i ara diu que la culpa de que es produeixin és del govern. El que faci falta per tornar al poder.

Els beneficis de la propietat intel·lectual

Un article molt interessant a Techdirt ens explica els efectes de la propietat intel·lectual en dues situacions, als EUA i a Europa. Als EUA no es pot demanar la propietat intel·lectual sobre una base de dades que recopili fets, però si que es pot "protegir" amb aquests "drets" a Europa. És el resultat d'una iniciativa que es va prendre per apropar les dues situacions, perquè als EUA és un mercat molt dinàmic amb moltes empreses i a Europa calia incentivar-ho. Què millor doncs que reforçar la propietat intel·lectual sobre aquests tipus de bases de dades. El resultat ha sigut que no solament no s'ha reduït la diferència sinó que s'ha ampliat.

La Comissió Europea, que està fent un estudi sobre el tema, ha tingut la brillant idea de preguntar a les empreses del sector sobre la bondat d'aquesta protecció, i totes han respost encantades de la llei, quan és una evidència que és un fre al mercat. Per què, doncs, les empreses defensen la situació actual? Per la mateixa raó que les discogràfiques promouen la il·legalització dels programaris p2p per compartir arxius, la imposició de cànon a qualsevol cosa que tingui bits, etc. Defensen la seva posició com a empresa dins del mercat.

Què passaria si l'intercanvi de música fos legal? Que podrien sorgir nous models de negoci on les empreses discogràfiques actuals no tindrien assegurada una posició preeminent. Seria canviar les regles del mercat i d'altres empreses podrien entrar i competir amb les que actualment el dominen. Aquesta es la realitat que amaguen a les seves campanyes en defensa de la cultura i dels pobres artistes. El que volen es defensar el seu negoci i la situació actual.

Aquí he llegit que l'últim en dir xorrades ha sigut Torrente que vol que a qui pesquin comprant al top manta li posin una multa de 600 euros i diu amb la seva jeta que "quien se baja una película es un chorizo". Si, tot ho ha dit en Torrente, l'actor que fa el paper de Santiago Segura que és un que fa d'actor curt de gambals...

No puedes convencer a un creyente

Vaig llegir fa uns dies una cita de Carl Sagan a Deakialli DocuMental que transcribeixo literalment:

Cuando nuestros genes no pudieron almacenar toda la información necesaria para la supervivencia, inventamos lentamente los cerebros. Pero luego llegó el momento, hace quizás diez mil años, en el que necesitamos saber más de lo que podía contener adecuadamente un cerebro. De este modo aprendimos a acumular enormes cantidades de información fuera de nuestros cuerpos. Según creemos somos la única especie del planeta que ha inventado una memoria comunal que no está almacenada ni en nuestros genes ni en nuestros cerebros. El almacén de esta memoria se llama biblioteca.

Com hauria continuat si hagués conegut Internet?

Vaig anar a l’enllaç de Carl Sagan a la Viquipedia i d’aquí a la plana amb cites seves. Val la pena fer clic perquè hi ha frases interessants, que fan reflexionar, de les quals en destaco dos:

En la ciencia suele ocurrir que un científico diga: “Es un buen argumento, yo estaba equivocado”, cambie de opinión y desde ese momento no se vuelva a mencionar la antigua posición. Realmente pasa. Aunque no lo frecuentemente que debería ya que los científicos son humanos y el cambio es a veces doloroso. Pero ocurre cada día. No recuerdo la última vez que algo así pasó en política o religión.

I aquesta, que es pot relacionar amb la d’abans:

No puedes convencer a un creyente de nada porque sus creencias no están basadas en evidencia, están basadas en una enraizada necesidad de creer.

Descobertes molècules orgàniques fora del sistema solar

El telescopi espacial Spitzer ha descobert l’existència de molècules precursores del ADN i de les proteïnes, al disc de pols que gira al voltant d’una estrella jove, a uns 400 anys llum de nosaltres, i a la zona on es creu que es poden formar planetes similars a la Terra. És la primera vegada que es detecten aquests compostos fora del nostre sistema solar. D’unes cent estrelles solament s’han trobat a l’anomenada IRS 45, encara que també, diuen els descobridors, l’orientació del disc de pols és la perfecta per fer-hi observacions.

Un bon descobriment per acabar l’any!

Etiquetes: Astronomia

L’esquerra ha de defensar el programari lliure!

Ha sigut notícia aquest dies la votació en contra al Congrés espanyol d’una iniciativa d’ERC i IU a favor del programari lliure. Notícia relativa. Ho ha sigut als blocs, però a la premsa general, com moltes notícies sobre tecnologia, ha passat sense fer gaire soroll. Les respostes a la negativa han sigut diverses. Des de les impresentables com algunes de les que podem llegir al bloc de la diputada Lourdes Muñoz, on defensa la negativa dels socialistes, fins a les molt raonades i raonables com les d’en Benjamí:

Esteu dient que no voleu imposar la llibertat a l’hora d’usar ordinadors. Que cal que la gent sigui lliure per a escollir no ser lliure. No ho trobau una contradicció important?

No entraré a argumentar per què l’administració i tothom en general hauria de fer servir programari lliure, perquè es poden trobar a dojo molts bons articles a Internet. I és que el que em fa pensar és com podem sortir d’aquesta situació, que no és exclusiva del nostre país. És una situació extensiva a molts altres països del nostre entorn. No és que nosaltres tinguem uns polítics dolents en aquest tema. Per què especialment al primer món, tots els polítics estan del costat de les grans empreses, fonamentalment americanes? És tanta la força de les megacorporacions, del seu màrqueting, de la seva publicitat, que impedeixen veure les alternatives? Us en recordeu, de la visita de Mr. Ballmer a Barcelona i de com estava de plena la seva conferència de la crema de la societat tecnològica i política catalana?

I aquí crec que hi hauria d’haver diferències. Entre esquerra i dreta. I és que solament pels fonaments ètics del programari lliure i de la seva defensa i promoció de la llibertat, l’esquerra hauria de defensar-lo. Hauria de fer-lo seu. El programari lliure el crea un moviment lliurement col·laboratiu que és capaç de ser una alternativa tecnològica igual i moltes vegades superior al programari privatiu. I no són afirmacions de quatre radicals que del món de l’administració i l’empresa no en tenen gaire idea o no els interessa. Per què empreses com IBM promouen i utilitzen el programari lliure? Per què ho fan moltes altres?

Però és que més enllà de raons ètiques, les raons econòmiques també donen suport al programari lliure. És tan alta la seva viabilitat econòmica que les grans megacorporacions del programari el veuen com una amenaça i és d’aquí d’on venen les seves campanyes. Per què s’hauria de preocupar tant Microsoft pel programari lliure si no fos perquè els fa por? Promocionar el programari de Microsoft és enviar euros als EUA. Fomentar el programari lliure és crear feina a casa nostra.

És necessària una reflexió de la classe política respecte al programari lliure. Però els que ho tenim clar hauríem de continuar donant arguments, escrivint, parlant i sobretot posant en pràctica allò que creiem que és millor.

Alguns músics desperten

El rebombori que es va muntar quan es va descobrir que Sony incloïa en alguns dels seus CD de música un programa que era perillós per la seguretat dels ordinadors on s'escoltava, sembla haver desfermat reaccions interessants en alguns dels músics afectats.

Com es pot veure al web del grup mymorningjacketdonen instruccions als que hagin comprat un dels seus discos, per saltar-se la protecció i poder copiar les cançons a l'iPod.

Al NYTimes el cantant d'un altre grup, DAMIAN KULASH Jr. de OK Go, fa unes declaracions importants en contra del DRM:

"...Sony BMG i altres discogràfiques necessiten enfrontar-se a la realitat: el programari de protecció contra còpies és dolent per a tothom, consumidors, músics i també les discogràfiques. És molt millor tenir còpies dels àlbums en molts iPods, encara que solament la meitat d'ells hagin pagat, que tenir uns quants CD a les prestatgeries i que no s'escoltin"

Aquí, però, als mitjans de comunicació tradicionals, el tema va passar sense pena ni glòria.

Or virtual per euros reals

El diumenge m’explicaven de primera mà el cas del “gold farming” al videojoc en línia, WoW (World of Warcraft), i és que et pots trobar al joc, o a eBay, gent (xinesos, els que et trobes tots són de la xina, em deien...) que et ven or virtual, del joc, a canvi de dòlars o euros (algú que no hi hagi jugat mai pot ser que no ho entengui). No solament venen or, també personatges, armes, etc. Sembla ser una pràctica avorrida, la de conrear or (“gold farming”), però és productiva i dóna suficients beneficis, perquè quan els “amos” del joc, Blizzard, descobreixen algun usuari fent aquestes pràctiques no permeses per la llicència, et desconnecten i et donen de baixa (et banegen). Com es fa el “gold farming”? Doncs et dediques a matar els mateixos monstres una vegada i una altra i vas collint l’or que porten, per exemple.

Llegeixo a un article a business2.0 que aquest tema és notícia al NYTimes, que parla de

“...la pràctica de recol·lectar or, punts, caràcters i armes en vídeojocs en línia i vendre’ls a gent en països més opulents que són massa mandrosos per jugar els jocs el temps suficient per recol·lectar tot el material virtual que els fa falta.

Algunes estimacions diuen que hi ha uns 100.000 joves que treballen a la Xina com a jugadors a temps complert.

“12 hores al dia, 7 dies a la setmana, els meus col·legues i jo matem monstres” diu un jugador de 23 anys... “Faig uns 250$ al mes, el que no està gens malament comparat amb altres feines que he tingut. I puc jugar tot el dia.”

Les fronteres entre els mons virtuals i els reals són cada dia més primes, si és que han existit mai.

Un altre tema són les llicències que acceptes si vols jugar, on es diu que tot el que trobis al joc, els personatges que creïs, etc., són propietat de Blizzard i no està permesa la seva venda...

Alguns comentaris

Després de tornar d’uns dies de vacances una de les coses que més em desanimen és: obro bloglines i txannn: més de 3000 articles per llegir.

Alguns els voldria contestar, com els d’en Pere i d’en Manel, quan parlen d’etiquetes (tags), de si tenen futur, de que és un sistema obert i permet que qualsevol el faci servir com vulgui, i que per tant, no sigui taxonòmicament fiable (aquesta conversa ja l’he tinguda)... Però jo crec que és semànticament més ric. De fet, la possibilitat d’afegir etiquetes s’estén a d’altres aplicacions. Yahoo, amb la compra de del.icio.us, i que abans ja havia comprat Flickr, té ara mateix els dos llocs pioners i amb més èxit amb l’etiquetatge. No crec que Technorati sigui un fracàs, ja que el nombre d’utilització de tags als blocs s’ha disparat enormement des que ells ho van “inventar”.

Altres articles també interessants, com el d’Arnau on critica el hooliganisme lingüístic, encara que algunes coses no les comparteixo. Jo vaig estar escrivint dip, per referir-me als blocs, des dels inicis i ho vaig deixar de fer a l’estiu, cansat que em preguntessin, què vol dir això de dip? Els temes de la llengua són complicats. Per una banda tenim la pressió de les llengües dominants, especialment el castellà, que moltes vegades provoca una diferenciació artificial. Queda més culte dir la paraula més diferent de l’homònima en castellà, quan resulta que no es deia mai o és directament un error! Tenim els esforços, més o menys encertats, dels que vetllen per la integritat de l’idioma i el carrer que és qui el fa evolucionar. Però acceptar els anglicismes tal com arriben tampoc no és bo. I si programari sona difícil no som els únics a traduir software: els francesos en diuen logiciel.

La lluna i Venus

Amb aquesta foto de la lluna i Venus comença una semaneta de vacances!

"No compri discos de Sony

... o si ho fa, no els faci servir a l'ordinador." És el que diu el fiscal de Nova York, com es pot llegir a un article de BusinessWeek que parla sobre el programa espia que introdueixen alguns CD de Sony, i que tot i que han dit que els retiren del mercat, encara es poden trobar a les botigues.

Més a prop, l'ajuntament de Madrid i el de Barcelona sembla que volen iniciar una campanya d'assetjament als que comprin al topmanta, encara que reconeixen que qui ho fa no viola cap llei. D'aquí ve el terme assetjar, perquè si fos un acte contra la llei se'l podria, com a mínim, multar.

El tema de la música i les discogràfiques està sortint de mare!