Guia de lectura

Algú m'ha comentat a què venia el "conte" del catapingu. Doncs millor resum que el que fa en Pere Quintana a bitsenbloc, no el faré. A més de ser un bon índex, comparteixo el que diu. De fet, que els comentaris no són el mitja idoni per establir converses, ja ho vaig llegir a bitsenbloc, al començament d'escriure el meu dip, allà al novembre de 2004, que ara em sembla una eternitat, però realment acabo d'arribar al món dels dips.

També he vist no fa gaire aquest altre comentari de Quasi un Bloc, que té el mèrit, que no és poca cosa, de ser conciliador i d'intentar obtenir resultats constructius de la conversa.

I sí: el que vaig prendre era frenadol, segur. Que això també m'ho han preguntat.

La publicitat a lamevaweb.info - Causa o conseqüència

Aquest gener, lamevaweb.info ha anunciat que tenen molt èxit i que han de canviar de servidor, i que per finançar-ho, o han de cobrar per tenir un dip o han de posar publicitat. Un model mixt també sembla possible. No els conec de res, però me'ls imagino, treballant fora d'hores, traient lloc al servidor, fent mans i mànigues per començar un projecte, que els ha convertit en un dels llocs de referència de la dipesfera en català.

Lamevaweb.info és un projecte de l'empresa Qdevel i viuen a Agramunt, Lleida. El seu model de negoci, per muntar lamevaweb, segur que és fer-se publicitat. Fer-ho servir de referència per projectes més grans. Però en aquests casos l'èxit és un problema. Fa falta més ample de banda i servidors més potents. Els càlculs que he fet (pot ser vaig molt errat) em diuen que els diners que li fan falta a Qdevel per fer l'ampliació de lamevaweb deuen d'estar entre els 2.000 i els 6.000 euros, amb un cost de manteniment d'entre 2.000 i 4.000 euros l'any addicionals.

Com és que amb el que han fet no hi ha cua d'inversors davant de la porta de Qdevel? Potser perquè no en gastem, d'inversors, aquí.

No fa gaire que també m'he interessat per Technorati, que no paren de treure coses noves i innovadores, també al voltant dels dips. A més de les etiquetes (que de vegades funcionen!), heu vist la capseta per fer cerques al menú de la dreta? Doncs la diferència és que ells ho fan als EUA. A la primera ronda de finançament van obtenir 6,5 milions de dòlars i una valoració de l'empresa de 12 milions. Últimament van fer una ampliació dels seus servidors, i es poden veure unes fotos de les instal·lacions que farien enveja a més d'una empresa gran.

Fa un temps que hi ha rumors que Google podria comprar Technorati. No vull ni pensar la xifra.

Jo em pregunto si casos com el de lamevaweb.info són conseqüència que anem a la cua en innovació tecnològica o més aviat és justament el contrari: anem a la cua de la innovació perquè projectes com aquest no troben finançament.

Que pasen los antidisturbios!

Ara fa una estona, quan he obert aquest dip, l'he trobat ple de ninotets com aquest. Es movien en totes direccions, enfollits, tot cridant:

–Orden!

–Disciplina, orden, jerarquia, autoridad!

–Es pot saber què passa? –he dit sense poder ni tancar els ulls.

–Quien es usted! Identifíquese!

–Aquest és el meu dip –encara no sé per què els he seguit el rotllo–. Què fan aquí? Qui els ha deixat passar?

–Sabemos por el Quaderns que esto está lleno de anarquistas.

–Y defensores de la pedagogía moderna que tanto daño ha hecho a España –ha afegit un altre.

Em mirava l'escena i no aconseguia obrir la boca.

–Y comunistas. Bill Gates –pronunciat tal com s'escriu per a més versemblança– nos ha dicho que también hay comunistas.

–Comunistes? Voldrà dir commonistes –mal moment per fer un acudit, he pensat massa tard.

–No se haga el gracioso que le vamos a meter un puro.

–Fora d'aquí! Aquest és el meu dip i hi escric el que vull! –he cridat.

–Disciplina, orden, disciplina, autoridad –corrien amunt i avall sense fre. Estaven deixant l'html fet una porqueria.

–Fora d'aquí! És el meu dip! –he cridat més fort. He donat un cop a la taula i han començat a marxar.

Però en un racó de la pàgina, amagat entre uns ellaços, n'he vist un altre que no es movia. M'he apropat per veure'l millor. No era com els altres. Era un Catapingu! Sens dubte era el cap de l'escamot. L'he mirat i ell m'ha mirat a mí.

–Pssst. Psssst.

–És a mi? –he dit com un beneit. No hi havia ningú més.

–Si a usted. Acérquese. Quiero darle un consejo.

Ostres. Aquest és l'amable. Sempre n'hi ha un que es fa l'amable. Com al cine.

–No se meta con los maestros de derechas, sobre todo si están jubilados. Acostumbran a ser unos resentidos. No consiguieron pasar de la teoria de conjuntos.

–No emboliquem la troca, que no sé qui és, ni m'importa. Jo només volia parlar de classificacions i d'etiquetes ...

–Yo quería, yo quería. Siempre lo mismo. Nadie se da cuenta de nada hasta que hay algún herido.

–Foti el camp d'una vegada. Tinc el cap com un tímbal.

–Luego no diga que no se lo advertí.

Tot ha tornat a ser com abans. Els ninotets havien desaparegut. El catapingu també. Jo sol davant del got d'aigua amb frenadol.

–Deu de ser la grip –he pensat– que aquest any és molt virulenta.

Per ordre d'aparició: el ninotet és el Star Wars potato
El Catapingu per cortesia de catapings
I jo mateix en el paper de Mor

No cal dir que tot això és una ficció i qualsevol semblança amb la realitat pot ser pura coincidència.

Categories:

Més sobre les etiquetes - Resposta a Quadern

No crec que la introducció del teu primer article, ni el d'ara, siguin innecessàriament provocadors. Tampoc crec que cap de les reaccions escrites que he llegit, ni la que he escrit, siguin de disgust, de tedi exasperat ni de grandíssim interès, en la majoria silenciosa. De fet, si la majoria és silenciosa, l’únic que es pot dir amb certesa és que és silenciosa. Si he entrat en aquesta conversa es perquè m'interessava. No tant per la classificació en si mateixa, sinó perquè crec que les etiquetes de Technorati aporten alguna cosa nova al tema de les classificacions.

Li dónes la culpa a la pedagogia moderna pel descrèdit de paraules com classificació, categoria, memorització, disciplina i autoritat. Doncs si fos el cas: benvinguda sigui la pedagogia moderna. Crec a més, que aquests termes són del tot contraposats a la realitat de la xarxa. D’Internet. Aquestes paraules potser donen tranquil·litat davant del que no es coneix, o davant de la presa de decisions. És més tranquil·litzadora –perquè ens evita haver de pensar– una categoria, una classificació, que ens ve imposada per algú investit d’autoritat, que la utilització anàrquica i sense pla prefixat d’etiquetes, en les que nosaltres som els que decidim. Però Internet és axí. No hi ha autoritat. Ni disciplina. Ni jerarquies:" els enllaços soscaven les jerarquies". Per sort.

A mi personalment la paraula categoria aplicada a Internet em suggereix quelcom de vell, d’antic, d’altres èpoques, quan per organitzar l’accés al coneixement era necessari ordenar-lo sota normes estrictes.

Internet és complicat quan es volen fer servir analogies del mon real, com en aquest cas els mapes. Els mapes són indicats per informar de realitats estàtiques, com són les geogràfiques. Quan són realitats molt canviants com els dips, o el web en general, no són gaire adequats.Poden servir de guia introductòria, no gaire més.

A Internet tampoc no hi ha imposicions. Pots fer el que vulguis i com vulguis. Pots categoritzar els dips i/o posar etiquetes. O cap de les dues coses. Jo, de fet, hi poso "Categories:" i l’etiqueta de Technorati. Encara que hi ha qui pensa que les categories no són etiquetes, i ni les etiquetes no són etiquetes.

Categories:
dips
etiquetes

Etiquetem, òbviament en català!

Últimament hi ha una gran fal·lera per classificar-ho tot. A la dipesfera catalana es volen categoritzar els dips, d’una manera seriosa o per fer riure. Però enganxar etiquetes està de moda. Si de petits, quan anàvem de colònies, ens enganxaven etiquetes a tots els estris, o les enganxem als dels nostres fills, doncs ara se n’han empescat una perquè enganxem etiquetes (tags) als dips. Més exactament, perquè les enganxem als articles.

De quines etiquetes parlo? Technorati té un nou servei anomenat “tag”(etiqueta). Fa d’agregador dels articles de dips que tinguin la mateixa etiqueta. L’etiqueta és posar un codi html a l’article. Quines etiquetes hi ha? Doncs tantes com els articles en tinguin. Es pot comprovar cercant una etiqueta que no existeixi, per exemple "prova" Technorati respon amb un text que diu: "Felicitats, has descobert una etiqueta sense articles! Per contribuir en aquesta etiqueta, fes un article al teu dip sobre prova i inclou un enllaç a aquesta plana com aquest:

<a href="http://technorati.com/tag/prova" rel="tag">prova</a>"

Technorati no solament agrega etiquetes dels dips. També ho fa de Flickr, un servei per compartir fotografies, i de del.icio.us, un servei per compartir enllaços.

Hi ha a qui les etiquetes (els tags) li semblen revolucionàries, donat que ens poden permetre ajustar la classificació dels nostres articles per agregar-los a una etiqueta concorreguda, o al contrari, fer-ho en algunes més selectes o exclusives. Però el més interessant en aquest cas és que les etiquetes són als mateixos dips, ja que Technorati fa únicament d’agregador, i no hi ha límits.

Encara que, si tothom pot posar les etiquetes que vulgui als seus articles, sense cap restricció, què importa, o més aviat, quin sentit té que un dip entri en una categoria? Les etiquetes s’han carregat les taxonomies reduccionistes? Crec que sí: ja no té gaire sentit categoritzar els dips, perquè es poden etiquetar els articles!

Categories: dips

Bones notícies per al programari lliure

IBM ha anunciat que permetrà la utilització de 500 de les seves patents, per als qui desenvolupin programari lliure, ja siguin individus, col·lectius o empreses, que treballin en programari que compleixi la definició de programari obert de la Open Source Initiative.

“El veritable lideratge de la innovació significa més que el nombre de patents obtingudes. Significa innovar per beneficiar els clients, els col·laboradors i la societat.” “Creiem que la comunitat de codi obert és a l’avantguarda de la innovació i hem emprès aquesta acció per encoratjar innovacions addicionals per a les plataformes obertes”, diuen els d’IBM.

És un pas petit, donat que IBM té més de 40.000 patents, però molt important per al programari lliure. Aquest fet té dos aspectes importants: el primer és reconèixer d’una manera implícita que les patents de programari són una barrera a la innovació, i el segon, que IBM creu que el futur és del programari lliure.

Encara que també hi hagut alguna veu crítica. Com publica The Register, Florian Mueller, director de la campanya NoSoftwarePatents diu que l’anunci d’IBM, i l’anterior compromís de no fer servir patents contra el nucli de Linux, és contradictori amb la seva activitat a Europa, donat que aquí són uns dels més grans defensors de la famosa directiva per permetre patents de programari.

Categories: programari lliure tecnologia

Prediccions, tecnològiques, per al 2005

Via slashdot he arribat a les prediccions per al 2005 d’en Robert X. Cringely. De les 15 que en fa, he trobat més interessants les següents que resumeixo tot seguit. En cursiva els meus afegits.

- L’entrada de Microsoft al terreny dels antivirus i de l’antispyware serà un desastre per als usuaris. Aquesta predicció s’atreveix qualsevol a fer-la.

- Apple s’arriscarà de manera important venent ordinadors per sota del seu preu de cost, per col·locar al mercat 10 milions d’unitats. Ara que casualment IBM ha deixat de fabricar PCs.

- La RIAA continuarà demandant clients mentre el seu negoci es dissol lentament. L’exemple aliè no compta com a experiència: la SGAE seguirà el mateix camí.

- WiMax serà una gran història a l’estiu, però l’adopció generalitzada de la tecnologia de xarxes sense fils encara trigarà dos anys més com a mínim. Mentrestant, però, ningú no farà diners amb el WiFi, que de totes maneres es farà ubiqua,especialment amb l’arribada del 802.11n.

- La veu sobre IP, VoIP, continuarà fent mal a les telcos amb l’arribada dels mòbils amb WiFi. Aquí en tindrem?.

- Finalment l’escriptori Linux farà algunes incursions serioses. A l’administració catalana?

- El 2005 els que més es beneficiaran de la fusió (compra) de PeopleSoft i Oracle seran SAP i IBM, i no els clients dels fusionats.

Categories: tecnologia

A Bill Gates li patina la neurona!

Bill Gates m’ha tornat a sorprendre, i no per la seva creativitat, que sí que hauria estat una sorpresa de debò, sinó per la seva falta d’intel·ligència. Dit d’una altra manera, li ha patinat la neurona.

En una entrevista al diari electrònic Cnet ha dit que els que volen reformar les lleis de la propietat intel·lectual són una mena de nous comunistes! L. Lessig, creador de Creative Commons, en una mofa intel·ligent deia que en Bill s’havia equivocat de paraula i no volia dir “communists” sinó “commonists”.

L’entrevista es va fer en el marc del CES, a Las Vegas, i es produïa després que el mateix Bill tingués problemes amb el seu programari fent unes presentacions, inclosa la pantalla blava de la mort (blue screen of death). Devia anar calent.

També hi devia ajudar que la nova versió del seu sistema operatiu anomenat Longhorn, ha sigut guardonat pels premis Vaporware 2004, amb la tercera posició i amb un canvi de nom: Longwait.

En resum, tants esforços intel·lectuals per veure com el programari lliure continua endavant, el seu programari es penja fins i tot quan el fa servir ell, guanya premis dubtosos per vendre “fum”, el seu sistema de gestió de drets digitals (DRM) no acaba de ser acceptat pel mercat, doncs li acaben passant factura.

A més d’una gran quantitat de riallades, en Bill ja ha posat de moda samarretes i banderes d’inspiració soviètica.

Categories: programari lliure

Ajuda els qui no tenen res, que jo me’n quedo una part

Als EUA una empresa de musiquetes per als mòbils a endegat una campanya per fer donatius a Unicef: “Tsunami aid ringtones”. Et baixes una de les musiquetes i fan la donació. Si la intenció és bona, més discutible és el bon gust de les musiquetes, que són els himnes nacionals de Thailandia, l’Índia, SriLanka i Indonèsia. Encara que per mal gust, per no dir falta absoluta d’ètica, o més planerament avarícia, la banca continua amb la seva campanya: “fes transferències solidàries, que jo em quedo la comissió”.

Molts més articles interessants a Smart Mobs, sobre l’aplicació de la tecnologia per ajudar a pal·liar els efectes del tsunami. La utilització dels missatges sms i Internet en general esdevenen factors d’ajuda important. Servidors de vídeos, dips amb publicació via sms, encara que també per aquelles terres, també hi ha qui vol fer negoci a costa dels altres.

Categories: societat

Bon vent, 2004

Una mica tard, però aquesta és la meva llista d'intencions per al nou any.

I vist com ha anat l'any 2004, no puc sinó fer-li un comiat com cal.

Categories: humor