bcnbits

Nou bloc

2009-05-02T13:16:00.001+02:00

Si encara queda algú que conserva els rss d’aquest bloc amb els mesos que han passat des de la darrera vegada que hi vaig posar res... aquí podeu trobar el nou bloc. Espero que us agradi...

Si has vingut aquí a través d’una cerca a google, pot ser que t’interessi el nou bloc.

Brugge

2008-06-04T23:48:00.001+02:00

Brussel·les

2008-06-04T23:39:00.002+02:00

Brussel·les

2008-05-28T21:19:00.003+02:00

Com podeu veure per les fotografies, el pont del primer de maig vaig anar a Brussel·les

2008-04-24T21:34:00.001+02:00

Fins i tot a mi em costa identificar on és!

La Torre Agbar

2008-04-21T22:03:00.001+02:00

Casa de l'Ardiaca

2008-04-19T22:57:00.000+02:00

Montfalco Murallat

2008-04-16T23:35:00.001+02:00

Assegurances

2008-04-16T19:11:00.000+02:00

Plaça Catalunya en HDR

2008-04-07T23:50:00.002+02:00

Finalment he fet una mica de cas a l’amic Pere i he tornat a pujar fotos a Flickr, encara que sigui per uns dies :)

Aquesta és una animació de com processo les fotos per fer els hdr:

Primera fotografia subexposada (-2)

Segona, amb l’exposició correcta (bé, de fet tinc configurada la Nikon amb -0,6 perquè crec que sempre sobreexposa)

Tercera, sobreexposada (+2)

Quarta, és la fotografia tal com surt del Photomatix. Sempre les faig en mode “batch” i amb els paràmetres per defecte.

Cinquena, acabada amb Picasa, nitidesa i ombres.

I aquí la fotografia final.

Flickr s'ha acabat?

2008-03-03T21:59:00.003+01:00

L’u de febrer Microsoft va presentar una oferta no sol·licitada de compra, suposo que es el que aquí en diuen una opa hostil, sobre Yahoo.

S’ha escrit molt sobre el tema, i encara s’escriurà.

Habitualment, els diaris de per aquí, i des d’un punt de vista econòmic, valoren que serà una empresa més gran i dedueixen directament que podrà competir millor, sobretot podrà fer front al totpoderós Google, que sembla que, en el tema de la publicitat a la xarxa, s’escapa dels seus possibles perseguidors. En publicitat i en cerques. En molts altres terrenys és un competidor però no és el líder, com per exemple en missatgeria instantània, webmail, i moltes altres aplicacions. I potser millor, que la competència és bona. Aquests tipus de comentaris no entren a valorar què és el que pot aportar Yahoo a Microsoft, ni gosen fer un cometari analític o crític. Pocs mitjans comenten que l’oferta de compra, uns 40.000 milions de dòlars, és el que ha perdut Microsoft en capitalització, és a dir, el que han perdut les seves accions des que va presentar l’oferta. I les accions de Yahoo, que no passaven per gaire bon moment, s’han revaloritzat quasi fins el preu ofert per Microsoft. El que vol dir que la compra ja li costa el doble del previst.

I el que semblava que era cantat va ser rebutjat, per ara, per la direcció de Yahoo, tot dient que l’oferta infravalora el que val Yahoo. No se sap si és una tàctica perquè els ofereixin més.

Però també es poden trobar opinions crítiques, que bàsicament diuen que l’operació no té sentit, i d’aquestes, la més especulativa és la que es pregunta, i si Microsoft realment no vol comprar Yahoo, i del que es tracta és de marejar-los? I de passada marejar els possibles aliats de Yahoo davant l’oferta de compra: AOL i News Corp (MySpace)?

De tot el que s’ha dit, em quedo amb una frase del que publicava el bloc oficial de Google pocs dies després de presentada l’oferta:

Microsoft podria provar ara d’exercir el mateix tipus d’influència inapropiada i il·legal sobre Internet com va fer amb el PC? Mentre que Internet recompensa la innovació competitiva, freqüentment Microsoft ha buscat establir monopolis propietaris...

És ben cert que Google és un competidor i que per tant la seva opinió és absolutament interessada, però estic totalment d’acord amb el que diu!

I el tema m’ha afectat personalment. Un dels pocs serveis a la xarxa pels que pago és Flickr, una empresa que Yahoo va comprar fa uns anys. Doncs ara, si Microsoft es queda Yahoo, resulta que acabaré pujant les meves fotos a un lloc de Microsoft? Ni parlar-ne. Espero que la compra no arribi a fer-se realitat. Mentrestant he deixat de pujar fotos a Flicrk. No us penseu que hi haurà una desbandada, que el tema no ha tingut gaire ressò. I em sap greu. Que a Flickr he après molt, les meves fotos estan prou ben valorades (que cuidar l’ego és una de les coses que flickr fa bé), i de mica en mica també vaig venent fotos de les que hi tinc publicades :)

Una de les que m’ha fet molta il·lusió és la que publica l’últim número de Cavall Fort (el 1095). Aquest és l'enllaç a la foto original

Fanal

2008-01-21T23:23:00.001+01:00

MACBA

2008-01-19T20:06:00.001+01:00

Portal de l'Àngel

2008-01-17T00:04:00.000+01:00

L'albada a Barcelona

2008-01-15T21:10:00.001+01:00

BCNeta!

2008-01-14T22:20:00.000+01:00

Portal de l'Àngel

2008-01-13T23:53:00.000+01:00

Via Laietana

2008-01-12T12:40:00.000+01:00

La Via Laietana a les 8 del matí

La Secessió

2008-01-12T12:37:00.000+01:00

Apartaments "Majolika Hause"

Perduts a Viena

2008-01-12T12:35:00.000+01:00

Viena

2008-01-12T12:33:00.000+01:00

El Cànon Digital

2008-01-06T14:45:00.000+01:00

No puc deixar d’escriure sobre el Cànon Digital, per l’escàndol amb què va acabar l’esmena introduïda pel senador de l’Entesa en la que demanava la seva retirada. Va ser vergonyós veure l’esquerra votar a favor del cànon, PSOE i IU, o abstenir-se com Esquerra. Va ser una vergonya la maniobra del PP de pur electoralisme (el cànon va néixer amb el PP al govern) però brillant per deixar amb el cul a l’aire els seus contrincants.

Aquesta situació és una bona mostra que els nostres polítics i governants són, com diu Manuel Castells, una representació de la vella societat:

Pero miedo, ¿de quién? De la vieja sociedad a la nueva, de los padres a sus hijos, de las personas que tienen el poder anclado en un mundo tecnológica, social y culturalmente antiguo, respecto de lo que se les viene encima, que no entienden ni controlan y que perciben como un peligro, y en el fondo lo es. Porque Internet es un instrumento de libertad y de autonomía, cuando el poder siempre ha estado basado en el control de las personas, mediante el de información y comunicación. Pero esto se acaba. Porque Internet no se puede controlar.

Hauria de ser significatiu que la percepció sobre el cànon, i en general sobre el que està bé i malament sobre els drets d’autor, és radicalment diferent entre les noves generacions i les anteriors. Noves generacions que quan arriben a l’edat de votar no troben ningú amb un discurs intel·ligible, natius digitals que veuen que els qui els demanen el vot són cadàvers analògics que no els diuen res que puguin entendre i que el que fomenten realment és l’abstencionisme i la distància envers els polítics.

El problema es que el sistema político no está abierto a la participación, al diálogo constante con los ciudadanos, a la cultura de la autonomía, y, por tanto, estas tecnologías lo que hacen es distanciar todavía más la política de la ciudadanía.

És molt interessant llegir l’article “La bretxa generacional en la moralitat sobre el Copyright” de David Pogue, on descriu la seva experiència amb diferents auditoris quan els feia preguntes sobre si estava bé o malament copiar CD, baixar-se’ls d’Internet, etc.

“En un auditori de 500 joves, sense importar quant lluny anessin les meves preguntes, potser dues mans es van aixecar. No vaig poder trobar un punt que desfermés l’alarma moral en aquests nois. Escoltaven cada exemple, mirant-me com si jo estigués boig.”

I acaba l’article dient:

“Ara sé, crec, que els problemes de les empreses de TV, cine i discogràfiques només acaben de començar. Ara mateix, els clients que no poden ni percebre per què compartir fitxers pot estar malament són encara joves. Però d’aquí 10, 20, 30 anys aquesta multitud serà tothom. Què passarà, llavors?”

Parlar del cànon és molt difícil sense repetir una vegada i una altra els arguments sobre la seva injustícia, sobre el que significarà d’encariment de la tecnologia, etc. I un dels elements que fa encara més fosc el tema és que l’import del cànon, qui el gestiona?

Sembla però, i és una bona notícia, que la discussió sobre el cànon comenci a arribar als polítics d’esquerres i ho faci des d’Internet, i òbviament amb posicionaments en contra. És o era incomprensible el silenci dels blocs i xarxes d’esquerres sobre el cànon, quan fins i tot en alguna d’aquestes xarxes es podien veure bàners en contra del cànon. No acostumo a llegir blocs polítics o de polítics i no puc dir si, en català, hi ha hagut debat sobre el tema.

La Rotonda

2008-01-05T18:42:00.000+01:00

Bon Any!

2007-12-31T21:23:00.001+01:00

A la que em descuido el bloc se’m queda sense actualitzar tot i que l’Antoni em va nomenar “Bloc Solidari”! (Gràcies Antoni). I tantes coses interessants que passen al món dels bits!

En fi, no ho arreglaré avui. Solament dir-vos que Bon Any!!!!!

Amsterdam

2007-12-31T21:20:00.001+01:00

Lago Maggiore - Italy

2007-12-31T21:18:00.000+01:00

Casa Batlló

2007-12-31T21:16:00.000+01:00

Més fotos de Viena

2007-12-31T21:14:00.000+01:00

...i un dia descobreixes que no ets res!

2007-12-18T22:44:00.000+01:00

Estàs tan tranquil i feliç i patapam!, un missatge, una frase et deixa fet pols. Bé, és el que em suggereix aquesta tira de còmic i és el que em va passar fa uns dies.

Fa temps que em vaig registrar i subscriure a un butlletí a l’ICT, ara ICTnet, però és un d’aquells emails per al qual crees una regla i una carpeta al programa amb què llegeixes el correu, i allà s’acumulen... Fa uns dies en volia llegir un, no me’n recordava del password i vaig tornar a entrar a l’ICT i en vaig demanar un de nou. Alguna cosa vaig desfermar, perquè vaig rebre un email que deia literalment:

No han visitado tu perfil
No tienes contactos nuevos
No has escrito nada
No tienes ninguna lectura
Valoración es: 0
Total puntos: 0

Déu meu! Segurament ha arribat el moment de donar-me de baixa.

Així ens va

2007-12-17T22:48:00.000+01:00

Ara fa uns dies vaig llegir que la Generalitat engegava un pla per a les petites i mitjanes empreses per promoure les noves tecnologies i que una de les actuacions era crear un conjunt de programes o suite basats en programari lliure. Vaig pensar que era una altra iniciativa per poder dir que “fem alguna cosa” pel programari lliure i apa. Fa uns anys potser hauria escrit dient: “quina bona notícia”, però a força de promeses no complides ja no em va fer ni fred ni calor.

Fa un parell de mesos s’havia fet públic que l’Ajuntament de Barcelona es pensava gastar no sé quina fortuna a renovar llicències de Microsoft i s’oblidava així del seu compromís amb el programari lliure.

Avui és la Generalitat, que vol gastar-se fins a una mica més de 12 milions d’euros també en llicències de Microsoft.

Com podem llegir a la Pastilla Roja,

España es aún un país más agrícola que tecnológico

Ja que gasta més en Agricultura que en Tecnologies de la Informació. Encara que pel que diu l’article deuen de ser altres administracions, segurament Andalusia i Extremadura, les que fan més en programari lliure.

Tot plegat contrasta amb el que és fa a Europa, on Holanda posa en marxa una directiva segons la qual les administracions hauran d'estar preparades per la transició cap al programari lliure.

Poc que gastem en tecnologia i molt del que gastem és tan improductiu com pagar llicències!

Viena

2007-12-15T14:51:00.000+01:00

Gran angular

2007-12-15T14:49:00.000+01:00

Els grans angulars permeten fer fotos com aquestes

Capvespre a Banyoles

2007-11-28T18:51:00.000+01:00

Portal de l'Àngel

2007-11-26T23:15:00.000+01:00

Finestres

2007-11-26T22:51:00.001+01:00

Kindle

2007-11-20T23:36:00.000+01:00

Aquest dilluns Amazon ha presentat un nou lectors llibres electrònics. El ressò a la premsa ha estat molt gran, desmesurat diria jo, i fins i tot es poden trobar opinions que diuen que és l’iPod dels llibres...

És significatiu que aquest nou giny l’hagi tret una llibreria (electrònica, però llibreria) i no un fabricant de ginys ni, per suposat, cap dels actuals “fabricants de llibres”. Igual de significatiu que la botiga electrònica de venda de música de més èxit sigui la d’un fabricant d’ordinadors i no la de cap “fabricant de música”. Ens dona una idea de com viuen al marge de la nova era digital.

Crec que el Kindle, que és el seu nom, presenta algunes novetats interessant, però també greus problemes de concepció, que faran que no sigui cap èxit. Com no ho han sigut trastos similars d’altres fabricants d’electrònica.

Es molt interessant que es puguin comprar els llibres des del mateix Kindle, sense haver de fer-ho amb l’ordinador i després descarregar-ho, el que fa que sigui realment un dispositiu autònom. La xarxa que utilitza es la de telefonia mòbil, amb un acord amb un operador americà. També sembla que té una pantalla que fa que la lectura sigui agradable.

Però gran part de l’èxit de l’iPod es deu que no solament pot fer servir música comprada a la botiga d’iTunes. Pot fer servir qualsevol arxiu mp3. De fet, la música comprada a iTunes no podria omplir ni una petita part de tots els iPods venuts. I és que ara, quan sembla que la música finalment es vendrà sense incorporar DRM, que és la causa de la incompatibilitat, el Kindle fa servir el seu propi DRM que fa que els llibres que es comprin amb ell, no es podran llegir en cap altre tipus de lector.

El futur dels llibres sembla que continua sent analògic.

2007-11-20T23:33:00.001+01:00

Arbres de ciutat

2007-11-20T23:32:00.001+01:00

La fageda d’en Jordà

2007-11-17T00:25:00.000+01:00

A principis de novembre vam anar a la Garrotxa. Bé, de fet vam anar a Girona, però no ens hi vam quedar, que eren les festes i hi havia massa gent. Vam trobar un hotel a Banyoles i vam aconseguir anar d’hora a la Fageda d’en Jordà. Els colors de la tardor eren ben presents al llac de Banyoles però la fageda encara era prou verda, encara que començava a haver-hi fulles daurades i vermelles.

Hi vam anar dos cops, un a la tarda, en què la fageda era plena de gent, i un altre cop al matí, d’hora, en què el pàrquing era buit i a la fageda et trobaves ben poca gent i, a sobre, de la que saluda, “bon dia”, “hola” :) El sol encara no era gaire alt i s’escolava obliquament entre les branques i amb el silenci del bosc creava un efecte màgic.

Us deixo algunes de les fotos que vaig fer.

Canvis

2007-11-17T00:15:00.000+01:00

S’obre un període d’una certa inestabilitat :), que estic fent el canvi de plantilla del bloc. Fa temps que m’havia cansat del color negre i sobretot de les mides fixes.

Un dia trist per a la UIB

2007-10-25T21:31:00.000+02:00

Avui he llegit bocabadat i esmaperdut que en Ricardo Galli ha tancat el seu bloc, hostatjat fins ara dins de la xarxa de la Universitat de les Illes Balears, perquè la rectora li ha demanat d’esborrar un article on critica un web. La rectora no podia haver triat pitjor. El web criticat per Ricardo és criticable per qualsevol que tingui dos dits de front: s’autoanomena “Observatorio de Internet”, conté tot d’opinions sensacionalistes, i no resisteix una lectura seriosa. Sembla que el responsable d’aquest web es va adreçar a la Universtat avisant d’accions legals si no esborraven l’article amb les crítiques.

Doncs com que encara hi ha gent amb principis, en Ricardo ha tancat el seu bloc dins la UIB i l’ha obert a un altre lloc. Fa més d’un any vaig comentar que Blocat censurava els seus blocs i que si volies crear-ne un i no ficar-te amb ningú, no hi havia problema. Si vols fer un bloc crític, val més que ho facis fora del país. Sembla que aquesta afirmació val també per a les universitats, si més no, per a la UIB.

No sé amb quin programa es presentava la rectora i el seu equip, devia d’anar contra l’esperit crític i contra el foment de les llibertats individuals i d’expressió, i podria haver tingut eslògans com: “no pensis diferent, no siguis crític, vine a la UIB i seràs un més entre la massa, amb nosaltres aprendràs a passar desapercebut.”

En resum, un dia trist per a la llibertat d’expressió

Santa Maria del Mar

2007-10-25T19:50:00.001+02:00

St Cirq Lapopie

2007-10-25T19:49:00.001+02:00

Massa Lubrense and Vesuvio

2007-10-25T19:48:00.001+02:00

Cadaqués

2007-10-25T19:47:00.001+02:00

Amsterdam

2007-10-10T23:25:00.000+02:00

Fa quasi bé un any!

Bergamo

2007-10-10T23:24:00.000+02:00

Bergamo

2007-10-05T20:53:00.000+02:00

Les fotos sense núvols serien molt més avorrides. A més a més, els núvols quedem molt bé amb l'hdr.

Salò

2007-10-05T20:52:00.001+02:00

Desenzano del Garda

2007-10-05T20:51:00.001+02:00

Riva del Garda

2007-10-02T19:21:00.001+02:00

Espurnes i fum

2007-10-02T19:19:00.000+02:00

Saló de Sant Jordi - Palau de la Generalitat

2007-10-02T19:18:00.000+02:00

ahhhhhhhhhhhh

2007-10-02T19:17:00.000+02:00

Més fotos del Piromusical i del Correfoc

2007-09-27T19:24:00.000+02:00

Piromusical

2007-09-26T22:59:00.000+02:00

Correfoc de la Mercè

2007-09-26T22:58:00.001+02:00

Correfoc de la Mercè

2007-09-23T22:03:00.000+02:00

Els que em coneixeu ja sabeu que m’agrada el correfoc. Sempre que puc vaig al de La Mercè a fer fotos, encara que l’any passat vaig cremar la meva càmera (no és una metàfora). Ara potser hi vaig amb una mica més de compte, però no em puc estar de fer les fotos des de dins. I és que el correfoc des de lluny no és el mateix, no?

La primera foto és del correfoc de la Mercè d’ahir i l’altre és del correfoc de les festes de Sants.

Pluja a Palma

2007-09-23T21:48:00.000+02:00

Bicing

2007-09-19T21:48:00.000+02:00

Ahir em vaig emocionar! Per fi vaig rebre la meva targeta del bicing després de mes i mig d’espera, sense comptar l’agost.

S’ha escrit molt, i s’escriurà, sobre el bicing. Es podria fer una tesi doctoral sobre com fer d’una bona idea i d’una millor acollida, una inesgotable font de crítiques i de problemes. Si tota iniciativa dels polítics el que busca és tenir èxit i atraure vots, aquesta sembla que més aviat no ho farà, encara que d’èxit sí que en té.

Tot sembla indicar que els “gestors” municipals volen desinflar el bicing, i que el seu èxit no continuï, que llavors la gent ja es cansarà i baixarà el nombre dels que s’hi han apuntat. I és que, tenir èxit, passi, però si dona feia, ep!, que no pot ser.

Si les infraestructures per la bici a Barcelona són minses, amb el bicing encara més.

Ara s’ha aprovat una nova reglamentació de l’ús de la bicicleta, que també ha generat moltes crítiques. Pel que sé, crec que tampoc n’hi ha per tant, i a tot arreu on hi ha bicicletes, hi ha normatives similars. A Amsterdam, que s’acostuma a posar com exemple de paradís de l’anar en bici per la ciutat, i és que tenen una xarxa de carril bici increïblement gran, també et poden multar per anar sense llum!

Masia Freixa

2007-09-19T20:21:00.000+02:00

La Masia Freixa, a Terrassa, sempre m'ha fascinat!

Fotografia

2007-09-18T21:05:00.000+02:00

Com que sembla que em costa tornar a escriure, o ressuscitar aquest bloc, però si que vaig pujant fotografies a flickr, aprofitaré per també penjar-les aquí.

El cap de setmana passat vaig anar a Palma i vaig fer unes quantes fotos. Feia molts anys que no hi anava. Aquesta foto és del claustre oval de Sant Antoniet, al carrer de Sant Miquel.

La importància dels estàndards

2007-06-14T22:40:00.000+02:00

A l’article anterior, potser dono per suposat que tothom sap què és un estàndard (fins i tot dono per suposat que jo sé el que són...)

D’estàndards solament n’hi ha d’un tipus: els oberts. Un grup de gent, empreses, organismes, el que sigui, es reuneixen, decideixen com ha de ser l’estàndard i el publiquen perquè qui vulgui fer-lo servir, ho faci. Estàndard no és sinònim d’èxit. Hi ha estàndards que ningú no fa servir. Però aquest és un altre tema.

“Els estàndards oberts són especificacions accessibles públicament per aconseguir una fita específica. Deixant que tothom utilitzi un estàndard s’incrementa la compatibilitat entre diferents components de programari i maquinari, ja que permetem que qualsevol amb els coneixements tècnics necessaris pugui implementar una solució que pugui treballar conjuntament amb una altra.”

Els anomenats estàndards de mercat, estàndards de facto etc. no són estàndards. Normalment el que passa és que un producte o una empresa han copat majoritàriament un mercat. Per les raons que siguin. I com que el mercat és així, les empreses que tenen aquest domini, el volen seguir tenint, i s’inventen això dels “estandares de uso generalizado”.

Aquest és un dels avantatges que aporta la utilització dels estàndards:

“Independència del proveïdor
L’Administració especifica les seves necessitats de manera que qualsevol empresa que compleixi els requisits pot prestar els serveis demanats. En el cas del programari propietari estem lligats al proveïdor de la solució, però en el cas del PL ens trobem amb un mercat amb un règim de competència on podem escollir el proveïdor més indicat per a la nostra solució, o canviar de proveïdor en el futur sense haver de canviar de solució implantada (evitant així els costos associats al canvi).”

Un exemple de fa pocs dies del que representa no fer servir estàndards oberts:

“El Consell Rector de l’Institut Municipal d'Informàtica de Barcelona (IMI) ha acordat comprar sis mil llicències del paquet Microsoft Office 07 per 524.000 euros per tal de renovar els paquets ofimàtics dels treballadors de l'ajuntament, que ja tenen deu anys (Office 97)”

Però la clau la trobem a com han intentat justificar la compra des de l’IMI:

“D'una altra banda però, fonts de l'IMI han dit a VilaWeb que, malgrat que l'Open Office és gratuït i no caldria pagar llicències, començar a fer-lo servir ara seria molt més car que no comprar les llicències de Microsoft Office 07. Hi ha una vuitantena d'aplicacions que fan servir els treballadors municipals que funcionen amb el paquet ofimàtic de Microsoft i s'haurien d'adaptar de cop per a l'Open Office, cosa que caldria pagar.”

És a dir. L’Ajuntament compra programari tancat que no fa servir cap tipus d’estàndard, i després, com que sortiria molt car canviar a un altre programari perquè tenen aplicacions que solament funcionen amb aquest programari tancat, continua comprant el mateix tipus de programari. Però el que encara ho fa tot més incomprensible és que, les dues primeres cites estan tretes d’una guia sobre el programari lliure que publica Localret, un consorci del qual és membre l’Ajuntament de Barcelona! Ni llegeixen ni són conseqüents amb el que publiquen!

Els senadors i els estàndards

2007-06-12T21:45:00.000+02:00

L’organització Save the Children ha publicat un esfereïdor informe on ens explica una realitat que potser no voldríem saber. Més de 200 milions de nens, amb edats entre els 5 i els 17 anys treballen. Més de la meitat fan treballs perillosos per a la seva vida i més de 8 milions viuen en condicions d’esclavitud. La veritat és que no és un web agradable de visitar. A la vista d’aquestes dades podem afirmar que per a milions de nens, el seu estàndard de vida és el treball i, per a molts milions també, l’esclavitud.

Vaig llegir fa uns dies, aquí i aquí, que els nostres senadors van aprovar diverses modificacions a la LAECAP, i no em consta que ningú digués res en contra, en les que es diu textualment:

“...y a nivel de interoperabilidad técnica, en el uso de protocolos abiertos, interfaces abiertos o estándares abiertos, así como, en su caso o de forma complementaria, los estándares que sean de uso generalizado por los ciudadanos...”

Segur que, si s’hagués parlat dels drets dels infants no se’ls hauria acudit redactar res semblant

“...deberán ir a la escuela, o en su caso o de forma complementaria, los estándares que sean de uso generalizado por los niños”

I si s’hagués parlat sobre els sistemes de govern, tampoc no haurien dit:

“... la democracia, así como, en su caso o de forma complementaria, los estándares que sean de uso generalizado por los ciudadanos”

Perquè en moltes regions importants del planeta, l’estàndard d’ús generalitzat són les dictadures.

Que una situació, un producte, qualsevol cosa, sigui d’ús generalitzat no el converteix en un estàndard, ni legitima que sigui bo ni correcte. És clar que quan arribem al programari, sembla que els nostres representants polítics no en tenen ni la més remota idea. Però on són els informàtics que segur que militen a molts partits? Tampoc no en tenen ni idea? També són analfabets digitals, aquests informàtics?

Treure la pols

2007-06-12T21:42:00.000+02:00

Fa dies que tinc ganes de treure-li la pols al bloc. No puc prometre res. No sé si les ganes em duraran dos dies, o tornaré a escriure mes assíduament. Ja veurem :)

Impressions del viatge

2007-03-22T20:58:00.000+01:00

Fa anys que volíem anar a fer aquest viatge, però sempre havíem cregut que era millor fer-ho fora de temporada, que a l’estiu havia de ser molt dur. Però les oportunitats de fer vacances fora de l’agost són difícils. I finalment vam poder fer-ho aquest febrer.

El viatge va tenir tres parts molt diferenciades: Nàpols, les ruïnes romanes de Pompeia i Herculano (i algunes altres més, que per això és Itàlia) i la costa amalfitana.

Un dels inconvenients de fer un viatge a l’hivern és que el temps no serà bo. Els primers dies a Nàpols van ser amb molta pluja.

Nàpols és la demostració que l’anarquia és possible sense que ningú en surti ferit, almenys, greument, i especialment en qüestions de trànsit. Com que anàvem previnguts vam agafar hotel a Pompeia i anàvem a Nàpols amb els trens de la Circunvesuviana. Una mena de Ferrocarrils de la Generalitat, però bruts, vells i que quan agafen velocitat sembla que es desintegraran. Ara, que ja els voldria Renfe perquè anaven sempre puntuals i sense problemes. A Nàpols, quan et trobes algú aturat en un semàfor (no importa si està verd o vermell) quasi segur que és un turista. Els carrers s’han de travessar amb pas decidit, i els cotxes i motos, que no s’aturaran, es limitaran a esquivar-te. El caos aparent és monumental, i els embussos de trànsit són permanents. Conclusió, no s’ha d’agafar el cotxe a Nàpols. El menjar, com a tota Itàlia és excel•lent.

Pompeia i Herculà són una meravella. De vegades has sentit parlar tant d’una cosa, que quan la veus penses que no n’hi havia per a tant. Doncs no és el cas: són increïbles. Dos ciutats que van quedar colgades per l’explosió del Vesubi l’any 72 i que van arribar a la nostra època molt ben conservades perquè havien quedat amagades. Especialment les pintures: cases amb les parets pintades i decorades, etc.

La costa amalfitana és com un paradís. Uns pobles preciosos amb unes carreteres revirades i estretes, on la gent del país va cagant llets. Si ja ens costava trobar lloc on aparcar, no vull pensar com ha de ser a l’estiu. Els pobles com Positano, Amalfi, Ravello són costeruts i plens d’escales. Vam veure que quan s’anuncia una casa, per llogar o per vendre, diuen el nombre de graons fins al carrer transitable més proper!

Novetats i vacances

2007-03-04T21:59:00.000+01:00

Aquestes darreres setmanes han passat moltes coses. En primer lloc he canviat de feina, començo demà dilluns, i estic molt i molt il·lusionat. Continuaré lligat al món d’Internet però menys al de la tecnologia. Crec que ha sigut un molt bon canvi.

També ha passat, i és una pura coincidència amb l’anterior, que he pogut fer unes vacances fora de temporada (són les millors, perquè hi ha molt pocs turistes :). Hem anat a un lloc on feia força temps que hi volíem anar: Nàpols i la Costa Amalfitana. Faré un petit article i us explicaré què tal, però ja us avanço que és un lloc increïble i que val molt la pena anar-hi.

Cultura i mercat

2007-02-07T00:12:00.000+01:00

Quan es tracta de drets d’autor, propietat intel•lectual i coses similars és cultura. Quan es tracta de dir per què una obra és en castellà, és un tema de mercat. De l’entrevista al director de Grease, Ricardo Reguant, a La Vanguardia:

- ¿Por qué el 'Grease' del Victoria es en castellano?
- Porque nos abre más puertas. El musical tiene un presupuesto enorme. Una versión en catalán habría tenido un coste menor y hubiera durado menos tiempo. Además, algunos actores son de fuera de Catalunya, empezando por los protagonistas: Carlos Solano (Danny) es de Madrid y María Adamuz (Sandy) es de Málaga.
- Pero usted ha hecho otros musicales en catalán. Y en Cataluña tenemos otras compañías que programan en nuestra lengua.
- Cierto, "Memory" duró dos años y medio en cartel y tuvo éxito. Pero a Dagoll Dagom sólo le ha salido a cuenta "Mar i cel".
- Le da poca cuerda al catalán...
- Cada vez hay más castellanoparlantes en Catalunya. Nuestro público viene de muchas partes de España y del resto del mundo. Son turistas que si ven programado un musical en catalán no acuden. Es una cuestión de mercado.

La ferralla de Clickair!

2007-02-05T20:29:00.000+01:00

A La Vanguardia del diumenge hi ha un article que parla sobre l’antiguitat dels avions de diferents companyies aèries tot explicant que les anomenades de baix cost, “low cost”, són les que acostumen a tenir els avions més nous. Vueling encapçala l’estadística amb 16 avions amb una mitjana d’antiguitat d’un any i mig. Que siguin nous no ajuda a la puntualitat, però aquest és un altre tema. Després de les de baix cost vénen les empreses tradicionals, com Iberia, amb 151 avions amb una mitjana d’edat de més de set anys, però hi ha una empresa que trenca les tendències i les estadístiques. L’empresa que té una antiguitat mitjana més gran de totes, més de 14 anys de mitjana per avió, és com us podeu imaginar pel títol d’aquest article Clickair.

Aquest munt de ferralla és l’aposta d’Iberia per Barcelona. Els trastos vells cap a Barcelona i amb una empresa de baix cost! Té nassos el tema. I a sobre, sembla que es volen quedar amb la nova terminal del Prat.

Va de llibres

2007-01-26T08:36:00.000+01:00

Una de les característiques de l’anomenat Web 2.0 són les xarxes socials. Xarxes que es formen al voltant d’un servei o interès comú. Un bon exemple és flickr al voltant de la fotografia.

Però no m’esperava trobar aplicacions web 2.0 com Shelfari. És el que té de bo la creativitat, que et trobes davant de coses que et fan pensar en la imaginació dels qui ho van pensar. Doncs bé, Shelfari és una xarxa social al voltant dels llibres. Crees el teu compte, introdueixes els teus llibres i el Shelfari t’informa de sobre quins llibres dels que tens hi ha discussions, converses o opinions d’altres usuaris. També et presenta una relació d’usuaris que tenen algun llibre dels teus. Com tot, es pot fer servir com a catàleg online dels teus llibres, i no participar de la xarxa social.

Els problemes venen quan intentes introduir els llibres. Per l’ISBN me n’ha trobat molt poquets. Creia que llibres en català no me’n trobaria cap i me n’ha trobat un de l’any de la picor d’en Cesc! Crec que és una limitació molt important (no sé si existeix una base de dades mundial dels ISBN).

Un altre web amb una orientació similar, i que no he tingut gaire temps de provar, és Library Thing, que sembla molt més gran, però amb una interfície menys atractiva. Però és que encara n’hi ha més!

Encara que els llibres siguin analògics, i tinguin els seus defensors, tenen molt de sentit aplicacions com aquesta.

La foto és d’una llibreria petita i acollidora d’Amsterdam.

Els fabricants de botons

2007-01-18T08:38:00.000+01:00

El tex següent es verídic (si més no, en podeu llegir un trosset més llarg aquí):

El govern, indignat amb que una innovació pugui amenaçar una industria establerta, imposa una multa als ...(1) Però els guardians del gremi ...(2) encara no estan satisfets. Exigeixen el dret de buscar a les llars de la gent i als seus armaris i multar-los i fins hi tot arrestar-los al carrer si se’ls veu en possessió d’aquestes mercaderies subversives.

La última demanda de la SGAE? CD’s comprats al top manta? Pel•lícules o música baixades amb l’e-mule? Doncs res d’això. Sembla que cap allà pel segle 17 el (2) gremi de fabricants de botons volien demandar, empresonar i el que fos als que van gosar de (1) fabricar botons de roba. Sembla increïble?

De gremis ja no en tenim (podríem parlar dels col·legis professionals, però és un altre tema). Quant li queda a la SGAE i d’altres paràsits?

Ràdio Exitfm.cat

2007-01-17T08:23:00.000+01:00

Ahir llegia a no sé on (si no, hi posaria l’enllaç) que obre una ràdio a Internet en català: Exitfm. L’he anat a veure, més ben dit a escoltar-la, i no he pogut. Han fet un web tot en flash en el qual no he pogut navegar, ni escoltar la ràdio. Segurament només funciona amb l’Internet Explorer, però no amb altres navegadors. Quina llàstima no poder fer-ho, i quina llàstima que encara es facin webs tan limitats.

Llibres a Google Books

2007-01-12T00:16:00.000+01:00

Gamoia ens avisava un dia abans d’una gran notícia: un acord entre cinc biblioteques catalanes per digitalitzar llibres en català gràcies a un acord amb Google i el seu projecte Google Books (aviat podrem dir Google Llibres?). Sens dubte, una molt bona notícia, comentada pels mitjans tradicionals (diaris, tv...) i a Internet.

Es digitalitzaran llibres antics que ja siguin del domini públic. Destaco les paraules del Conseller de Cultura, recollides per Vilaweb:

“... l'acord, que sols abasta llibres exempts de drets d'autor i que, per tant, no perjudica les editorials, sinó que més aviat les afavorirà perquè fomentarà la lectura i estimularà l'accés a les obres literàries. Després de qualificar l'operació de mesura de foment del sector, ha observat que, malgrat el canvi inevitable cap al món digital, els llibres no desapareixerien perquè eren un producte perfecte per a difondre la cultura, encara que el sector s'hauria de reajustar, segurament”

Editors i escriptors encara es mantenen a l’aguait, però sense fer gaire res per a la digitalització de la seva professió, i és que sembla que el llibre, com a objecte físic, pot esdevenir l’últim objecte de consum cultural analògic, envoltat cada vegada més de sectors més i més digitals: música, cinema, vídeo, premsa, fotografia... Bé, serà analògic almenys durant un temps.

Tornada

2007-01-09T00:12:00.000+01:00

Sembla que fes molt temps, i en fa, que no publico res al bloc. Vora dos mesos. Doncs bé, intentaré treure les teranyines i tornar a escriure.

Si durant aquest temps m’heu enviat algun missatge i no us he contestat és possible que hagi quedat enfonsat en el munt de missatges que rebo de flickr. Insistiu, si us plau :)

Intoxicació informativa

2006-11-19T23:43:00.000+01:00

La nostra posició endarrerida a Internet respecte a altres economies d’un nivell superior i fins i tot similar al nostre té moltes causes. Segur que una de les importants és el gran desconeixement de molta de la gent que escriu a la premsa “normal”. Avui La Vanguardia ens delecta (molta ironia) amb un article signat per Cristina Sánchez Miret amb el títol d’Intoxicación informativa.

Basant-se en un email que circula per la xarxa que adverteix d’una droga d’efectes devastadors, utilitzada per violadors per deixar inconscients a les víctimes i que a sobre provoca esterilitat. Amb aquesta entrada fa servir un argumentari que es recolza sobre l’autor de l’email, que òbviament es descobrirà que és fals, i la fiabilitat del remitent, un amic de confiança.

He parlat dels natius digitals i dels immigrants digitals. Fóra bo crear una nova categoria: la dels neandertals(1) digitals (sense menysprear els neandertals) per a totes aquelles persones que ni saben, ni volen, ni poden, ni desitgen, entendre aquest nou món digital, sinó que a sobre, sembla que la seva missió sigui la seva criminalització, el seu desprestigi, assenyalar com a poc fiable el que és desconeixement propi, etc. Sembla que l’autora d’aquest article entraria de ple en aquesta nova categoria, si més no, la seva documentació i preparació sobre el tema que ha escrit la’n fa mereixedora.

Cristina Sánchez hauria de saber que el 99,99% dels missatges que circulen per Internet en què ens avisen de tots els perills del món, siguin virus, drogues o senyals de llums fetes per cotxes, són falsos. Igual de falsos que els missatges (abans es deien cartes) escrits a mà, de fa molts i molts anys, en què ens advertien que si no es reenviava la carta, caurien sobre nostre innombrables desgràcies, que també han revifat amb la facilitat que dóna el correu electrònic. Però que molt poca gent se’ls creu. Solament tenen un cert impacte i credibilitat en els que es connecten per primera vegada i tenen molt poca experiència. Persones de bona fe que reenvien aquests missatges, però que farien millor no fent-ho.

Jo, sempre que m’arriba algun missatge d’algun conegut li responc el mateix:

- Que no m’enviï missatges d’aquest tipus, que tots són mentida.
- Que no ho faci mai posant la meva adreça d’email visible, en tot cas que ho faci com a oculta.

PD. No he pogut trobar l’enllaç a la versió digital de La Vanguardia. A la versió paper el podeu trobar a la pàgina 29.

(1) ...van tenir dificultats per adaptar-se als canvis climàtics que es van produir al final de l'edat de gel. Neandertal a la Vikipèdia.

bitsenbloc

2006-11-07T00:59:00.000+01:00

Ara fa uns dies que en Pere Quintana, de bitsenbloc, ens va dir que plega, que deixa el bloc, que troba que ha acabat el seu recorregut.

Si bé no exclusivament, bitsenbloc i en Pere són els responsables que em decidís a escriure i d’aquí ve el meu poc original nom, bcnbits. Però no sé si podrà estar-se quiet. En Pere, emprenedor incansable, polemista empedreït, pensador contracorrent i ment inquieta, crec que no ens podrà deixar sense les seves paraules. Sempre que els models numèrics i la física no aconsegueixen absorbir tot aquest cabal d’energia.

I sobretot, si decideixes escriure qualsevol cosa, que no sigui exclusivament en esperanto, que no et podré llegir.

Si de tant en tant passes per aquí, sempre seran benvinguts els teus comentaris.

I ara, què?

2006-11-03T08:46:00.000+01:00

Doncs bé, sembla que tot el que es podia preveure ha arribat.

Tots els esforços fets pel PSC per perdre les eleccions s’han vist recompensats. Diuen que han d’analitzar per què han perdut vora 250.000 vots, però no ho crec. Fa mesos que prenien decisions per perdre’ls. Una lliçó que aquí sembla clara, però que més enllà de l’Ebre no arriba, és que si la campanya la fa el PSOE els resultats acostumen a ser molt dolents. Encara els falta una mica per acabar el suïcidi polític total i tenen dues opcions: la sociovergència o escapolir-se de crear un nou tripartit, tot per indicacions i conveniència de Madrid. Encara poden perdre algun centenar de miler de vots i uns quants milers d’afiliats.

A CiU deien que arribarien a prop dels 60 diputats i no han arribat a 50. Però davant de la desfeta del PSC encara van poder lluir somriure. Tants DVD per acabar demanant a ERC que pacti, si us plau. Veurem si poden sobreviure a una segona legislatura a la oposició.

Esquerra a aguantat el xàfec força bé. No tenen la clau. En tenen dues. Tenen una segona oportunitat per demostrar que han crescut, que són mes adults, i poden fer millor la tasca de governar. Els voldrà en Montilla? Voldran a Mas? Voldrà en Carod la presidència?

Iniciativa, ICV, és l’únic partit que ha pujat en nombre de vots. Ho han fet molt millor que la resta de companys de govern i han captat molt vot que ha fugit del PSC.

Qui aconseguirà entrar al Palau de la Generalitat?

PD. Que ningú s’espanti. Que fa 15 dies que no actualitzava el bloc, i aquest article no vol dir que ara escriuré de política, cosa que solament faig de tant en tant.

La cursa per perdre les eleccions

2006-10-15T19:28:00.000+02:00

Aquesta nit comença oficialment la campanya electoral i sembla desfermada la cursa per perdre les eleccions.

És cert que els que més han invertit a perdre les eleccions són els del PSC. Bé, podríem dir que els més interessats que el PSC no governi a Catalunya són els del PSOE, encara que alguns diran que és el mateix. No agrada a les espanyes un govern d’esquerra i nacionalista, i voldrien que fos solament d’esquerres, el que aquí és realment improbable. Almenys voldrien un PSC solament d’esquerres i no nacionalista, també realment improbable... si és que els nacionalistes del PSC, que algun n’hi ha, no acaben marxant.

ERC ha contribuït a la seva particular cursa per perdre les eleccions (perdre per a Esquerra seria no tenir la clau) amb líders que li fan més mal que bé (Carod) tot adobat per la seva pròpia inexperiència deguda a la joventut com a partit amb responsabilitats de govern.

El PP obtindrà uns resultats d’acord amb el que fan, si és que alguns no continuen a voler fer-los la campanya muntant merder als seus mítings. Si no fos per aquest motiu passarien desapercebuts.

I ara CIU es despenja amb un vídeo en el més pur estil goebbelià i d’inspiració directa en la FAES on ensenya les seves cartes (o les seves vergonyes): els importa un pebrot qualsevol cosa que no sigui tornar al poder i la possibilitat de perdre (perdre per a CIU és no tornar al govern) els posa molt i molt nerviosos. Tant que ataquen al tripartit i als tres partits que el varen formar amb tàctiques pamfletàries, i s’han passat tant que pot tenir l’efecte contrari: mobilitzar a les bases socialistes i del tripartit molt més que no els seus propis candidats. També ensenyen la carta d’a qui no volen emprenyar gaire: al PP. Perquè per molt que vulguin dissimular-ho, són els vots del PP els que farien tornar CIU al govern i per aquest motiu no els emprenyen al vídeo.

Catalan Books!

2006-10-09T00:55:00.000+02:00

Ha passat sense fer gaire soroll la presentació del programa de La cultura catalana, convidada d’honor a la Fira de Frankfurt 2007.

S’ha passat de puntetes sobre si aniran escriptors en llengua catalana a la Fira el 2007, encara que pels discursos podríem ser optimistes i semblar que hi aniran “escriptors europeus que escriuen en català”.

També s’ha presentat el logotip. Quan el vaig veure vaig pensar: això és el que passa quan se li fa un encàrrec a algú famós. Vés a saber que hi farà. A mi no m’agrada gens, i la Ben Plantada te l’has d’imaginar, que si no...

Una de les coses que sembla tirar endavant és que el Pen Club guanya pes i que l’Aelc el perd. Serà que l’Associació d’Escriptors ha de pagar haver encetat la incòmoda discussió (per a alguns) sobre qui havia d’anar a Frankfurt. El Pen Club i Lletra, la revista de la Uoc són els que s’enduran les subvencions per promocionar els escriptors. Podeu veure els seus web i qui està subvencionat i qui no.

El més original? Sens dubte, la capseta de caramels de la foto!

Democràcia

2006-10-09T00:44:00.000+02:00

Una de les raons per què es produeixen converses, o discussions, és perquè sovint donem diferents significats a la mateixa paraula.

En Pere va publicar fa dies un article "Aquí hay tomate. El bug del Menéame es la democracia.", que jo vaig respondre "Obsoleta, la democràcia?", i que ara té continuació: "És sempre la democràcia el millor sistema possible?"

Jo crec que no estem tan lluny com podria semblar. Continuo dient que en Pere identifica votació amb democràcia, i que això no és del tot cert. No totes les situacions s’han de resoldre amb una votació per tenir una solució democràtica. El consens, la conversa, les discussions (pacífiques) són una mostra més de democràcia. La llibertat d’expressió, un dels seus pilars fonamentals.

També és cert que qualsevol sistema que es basi en les opinions de la majoria no serà trencador, ni avançat. És per aquesta raó que no és bona idea, per intentar ser innovador, preguntar a la majoria. Les idees més avançades o innovadores no són majoritàries. Si tothom entén el que fas, ets a mig camí d’esdevenir una comodity (o mercaderia).

Però que hi te a veure, aquí, la democràcia? Crec que res. Tan democràtic és ser innovador i tenir idees que no té ningú (sempre que no les vulguis imposar per la força) com fer votacions per escollir quina notícia surt a portada. És tan democràtic el consens i la conversa, com les votacions.

Llavors, la resposta a la pregunta d’en Pere, si la democràcia és sempre el millor sistema possible, mereix per a mi, un SÍ rotund. Sempre s’ha de votar? És una pregunta diferent, és una altra cosa, no sempre s’ha de votar, però això no significa que no sigui democràtic.

Els editors anteposaran els criteris industrials als lingüístics a Frankfurt 2007

2006-10-04T08:39:00.000+02:00

És revelador el titular d’una de les notícies del web acabat d’estrenar sobre la Fira de Frankfurt fet per l’Institut Ramon Llull.

I és que, com en el món de la música i el cinema, el que interessa a la indústria són els seus beneficis. No hem de confondre pas indústria cultural (jo crec que és més exacte dir indústria de l’entreteniment, que no és el mateix), doncs no els hem de confondre amb la cultura. Ni els editors, ni les discogràfiques, ni els del cinema són cultura.

I quan parlen de defensar la cultura, parlen de defensar els seus ingressos. Parlen de defensar o imposar el seu model de negoci mitjançant les lleis del copyright o dels drets d’autor.

No és cap novetat que els editors anteposin els criteris industrials als lingüístics. És que no és el que fan sempre?

Qualsevol escriu un bloc

2006-10-01T19:24:00.000+02:00

Els personatges de còmic ja escriuen el seu bloc. En Manu, de Retorn a la Terra, que ja han tret un nou àlbum, escriu el seu bloc i incorpora dins de la França rural coses alienes als pagesos com Google... O fins i tot un gos escriu un bloc, o millor dit, creu que escriu un bloc. Encara que aquest igual costa una mica d’entendre, que per aquestes terres la granota no es deia Kermit...

Fotos del correfoc de la Mercè

2006-09-24T23:34:00.000+02:00

Bé, ja són aquí algunes de les fotos que he fet al correfoc de la Mercè d’aquest any 2006. Encara són poquetes, ja les aniré pujant de mica en mica. En un principi tenia la impressió que eren millors les que vaig fer l’any passat, però ara ja em van agradant més les que vaig fer ahir.

La mala notícia és que, per voler fer les fotos des de dintre del correfoc, una espurna va anar a parar a l’objectiu de la càmera i s’hi va quedar enganxada. Quan la vaig poder treure, vaig veure que s’havia menjat una mica la superfície del vidre! En poques paraules: m’he quedat sense càmera digital :(

Correfoc Mercè 2006

2006-09-24T12:52:00.000+02:00

Encara no havia fet servir youtube. Ahir al correfoc, a més a més de fotos en vaig filmar algun trosset amb la càmera i no ha quedat malament del tot.

Les fotos arribaran aviat.

Planetes nous?

2006-09-20T00:10:00.000+02:00

A finals d’agost es va reunir la Unió Astronòmica Internacional. Semblava que havia de decidir l’ampliació del nombre de planetes del sistema solar. Haurien d’haver sortit 12 planetes, els 9 que hi havia, més tres de nous: Ceres, fins llavors un asteroide, la lluna de Plutò Charon , i un de nou, més llunya que Plutó, conegut com 2003 UB313. Però no va ser així. Inesperadament, els assistents a la reunió van decidir reduir-ne el nombre fins a 8: Plutó va perdre la seva categoria planetària i ara és considerat dins d’una nova categoria dita planetes nans.

A part del fet, que em va semblar curiós i divertit, el que m’ha cridat l’atenció és la resistència general al canvi. I és que ja hi ha en marxa campanyes per demanar que a Plutó li sigui restituïda la seva condició de planeta.

Microsoft crearà a Europa 100.000 llocs de treball

2006-09-19T08:53:00.000+02:00

Fa uns dies que va aparèixer una notícia a molts dels nostres diaris, on segons un estudi es deia que el llançament de Vista, el nou sistema operatiu de Microxof, crearia uns 100.000 nous llocs de treball a Europa. L’estudi, òbviament, finançat per Microsoft.

És clar que per a qualsevol que conegui els problemes que té Microsoft a Europa per la seva actuació com a monopoli, pot intuir que més que un estudi és una campanya de premsa per dir als europeus: veieu que bons que som que volem crear llocs de treball?

No m’ha sobtat tampoc la falta de rigor ni que cap dels diaris hagi fet cap comentari. Cap opinió. Cap estudi. Molts van publicar directament la nota de premsa d’EFE, i apa.

És qüestió de crear opinió. Qui no sap de què va el tema (incloeu en aquest apartat molts directius del sector de les TI) deu de pensar, mira que bé. I el que no en té ni idea, doncs també. Després si et trobes un article que diu que Internet el va inventar Bill Gates, també passa.

Aquesta sí que és una de les grans diferències entre el programari lliure i el privatiu. No es troben anuncis als diaris. No hi ha notes de premsa. Solament quatre il·luminats (en el millor sentit de la paraula) que diuen que realment el programari lliure sí crea llocs de treball.

Obsoleta, la democràcia?

2006-09-14T08:36:00.000+02:00

Fa un parell de dies, en Pere escrivia un article interessant i sobretot provocador: "Aquí hay tomate. El bug del Menéame es la democracia". Interessant perquè ens parla de les limitacions del Meneame, expressades també per un dels seus creadors, en Ricardo, i provocador, quasi fins a un punt que em desagrada, quan arriba a dir que la democràcia a la xarxa, o aplicada als bits, és un problema.

Des del meu punt de vista, crec que un dels errors que comet en Pere és reduir la democràcia al fet de votar. És molt cert que és el sistema principal amb què les democràcies funcionen, el dret a vot, però justificar que el vot és necessari quan es tracta del món físic i que ens hem d’oblidar de la democràcia a la xarxa, ja comença a ser massa, fins i tot per una provocació:

“Olvidad la democracia. Esta es para el viejo mundo físico, un lugar gobernado por la escasez, la cual nos obliga a ponernos de acuerdo para gestionar los recursos sin matarnos los unos a los otros”

En primer lloc jo no crec en aquesta dicotomia del món físic i del món de la xarxa. Per a mi són el mateix món. I el que ens ha de permetre la xarxa, i ja ens permet de moltes maneres, és justament aprofundir la democràcia.

A un dels enllaços que ens proporciona en Pere (que ara no recordo) ens expliquen la diferència que provoca el món físic, dels àtoms, amb l’exemple d’un diari de paper. Posar un article més, implica forçosament reduir o treure’n un altre perquè físicament no hi ha lloc a les pàgines de paper i finites d’un diari. A la xarxa, sí que podem parlar d’un diari, o d’un munt de diaris pràcticament infinits. Algú, en algun lloc, compra discos i servidors, però no hi ha escassetat, o aquesta és irrellevant: tothom pot tenir el seu bloc i escriure el que vulgui. O quasi.

Però dir que solament són escassos els àtoms no és correcte. En el cas de menéame, dir que és una escassetat artificial, provocada per la utilització del sistema democràtic de la votació, el que fa que els continguts siguin, en gran part, de baix nivell, és una simplificació massa important. L’escassetat que gestiona el menéame i molts dels mitjans online que agreguen informació no és d’àtoms, és d’atenció. El que és escàs no és el suport. És el temps. Si tot el que arriba es publica, no hi ha temps de trobar-ho o de llegir-ho. I per filtrar-ho, es vota.

Jo vaig deixar fa tems de tenir el meneame al meu lector de rss. Em prenia massa temps, un bé escàs i del que no puc produir-ne més, i el que llegia no m’aportava gaire. De tant en tant hi faig una ullada. Res més.

La democràcia no és solament votacions. També és llibertat d’expressió. Són moltes altres llibertats. I la xarxa, amb tot el que ens aporta, jo crec que la reforça i la millora. O almenys pot fer-ho.

HDR amb una sola fotografia

2006-09-10T19:28:00.000+02:00

Si heu llegit els meus articles anteriors sobre l’HDR, o heu provat de fer-ho, ja sabeu que per fer HDR és molt important que les tres imatges estiguin perfectament alineades. També pot passar que encara que ho estiguin, el subjecte estigui en moviment, o senzillament, no sigui possible fer 3 fotografies alineades perquè nosaltres estiguem en moviment.

Doncs també és possible fer HDR amb una sola imatge però llavors necessitem fer-ho a partir d’una imatge en format RAW, i per tant, la nostra màquina ha de tenir l’opció de poder escollir entre el format jpg i RAW.

Els fitxers RAW estan comprimits amb algoritmes lossless, és a dir que no perden informació en el procés de la compressió i per tant són molt més grans que els jpg, que sí que és un algoritme lossy, que perd informació en el procés a canvi de comprimir molt més. Amb una càmera de 7 megapíxels els jpg ens ocuparan uns 3 megues de mitjana, i els RAW entre 6 i 8 megues.

Com que els fitxers RAW contenen molta més informació que els jpg, es poden crear a partir d’ells imatges HDR.

Una vegada tenim el RAW hi ha dues maneres d’obtenir l’HDR. La primera és directament amb el Photomatix, encara que l’opció és amagada en el menú Automate->Batch processing, on podem escollir el format RAW i que ens faci l’HDR amb una sola imatge. La meva experiència fen-t’ho d’aquesta manera no és gaire bona, perquè no acostuma a quedar bé el balanç de blancs (o sigui que em queden uns colors “raros”) i acostumo a generar, a partir del fitxer RAW, tres imatges en jpg, una amb exposició normal, i dues més amb -2 i +2. És molt important que les imatges generades d’aquesta manera no tinguin cap informació exif. Quan tinguem les tres imatges ja podem procedir a generar l’HDR i fer el tonemapping amb el Photomatix.

Malauradament no hi ha un format RAW estàndard i cada marca té el seu format, que a més a més, canvia per a cada model. Si la vostra càmera pot fer fotos en format RAW el fabricant de la càmera ja us haurà proporcionat un programa que sap llegir el format i generar jpg. Jo faig servir el programa Raw Shooter Essentials que és gratuït, que no lliure. Una de les opcions que té és no generar cap informació exif.

Els resultats de tot plegat acostumen a ser molt bons, però és un procés una mica més llarg que el normal de fer 3 fotos en jpg. Al meu compte de flickr faig servir el tag, com molta altra gent, de hdrsingleraw per identificar les fotos que he fet d’aquesta manera.

Aquesta foto que us poso no l’hauria pogut fer si no fos perquè ho vaig fer amb una sola imatge: anava fent fotos per la finestra del cotxe. Ep, que jo no conduïa! :)

Evolució o disseny intel·ligent

2006-09-05T08:58:00.000+02:00

Ahir vaig llegir, així de passada, a Slashdot, que es publicava una enquesta on els dos països occidentals on menys gent creia en la teoria de l’evolució eren Turquia i els Estats Units. No li vaig donar gaire importància. És un tema que ve de lluny. Abans es deia “creacionisme”, però com sembla que la paraula no va sortir gaire ben parada, es va buscar una altra manera de dir el mateix i ara és el “disseny intel·ligent”. Com que sempre m’ha semblat que qualsevol persona intel·ligent, sigui creient o no ho sigui, no nega la teoria de l’evolució, mai no ha estat un tema que m’hagi interessat gaire.

Avui, mirava la pàgina de Netscape, que ve a ser com un digg o un meneame amb més disseny, m’he trobat amb el mateix tema, i el que m’ha deixat astorat són els comentaris a l’entrada “Intelligent Design is not Science” molt ben classificada dins de l’apartat religió.

Són el mateix tipus de comentaris, integristes, intransigents, autoritaris, que et pots trobar per la blogocosa espanyola quan es parla de Catalunya, ja sigui perquè surt una conversa sobre els indicadors a les carreteres (ho vaig veure al bloc de l’Antoni a Des de Sant Pol) o per qualsevol altra raó.

Els catalans sabem que són mentides. Els que tenen una formació científica saben que el creacionisme o el disseny intel·ligent és una creença però que no és una teoria científica. Però hi ha un gran grup (potser no és tan gran, però sí molt actiu) de mentiders professionals al més pur estil goebbelià que es dediquen a enverinar per on passen.

Si la primera potència al món en l’àmbit científic ja està al nivell de Turquia en aquest cas, què no farà a les espanyes la intoxicació anticatalana.

Preocupant

2006-09-04T00:59:00.000+02:00

Preocupant el que ens explica la Bitàcola deMestra Tic a Què ens passa a Catalunya on comenta un cert desànim en l’aplicació de les TI (jo sempre dic TI i no TIC (manies meves)) comenta que:

Si al principi hi havia en general més ganes d'innovar ara es respira com més mandra, molta por a que les TIC generin molta feina... i pel que he anat respirant amb altres coordinacions TIC això es fa més present dia a dia.
L'administració és qui ha de fer el primer pas amb coherència i si aposta per programari lliure fer-ho de forma decidida (no pot posar linux -linkat- i deixar penjats als coordinadors d'informàtica, ha de motivar que les escoles plantegin com volen integrar les TIC en el seu centre.... ha de deixar de pensar que aquí ja està tot fet i que a sobre ho fem molt bé).
Realment, què ens passa a Catalunya? Arribarem a assumir que estem "anys enrera"? Per exemple hi ha programes bons, molt bons com l'elgg, que s'estan traduint al castellà i no al català.... això abans no passava, la innovació la teníem aquí, però ara....

I és que si hi ha una peça clau en el futur de qualsevol societat és el sistema educatiu.

Per primera vegada un programa de govern va parlar del programari lliure i de no sé quantes coses més relacionades amb la tecnologia, i crec que és un dels punts on el govern que acabarà aviat va punxar més: les Tecnologies de la Informació. La Societat de la Informació.

Però si per una banda és preocupant la situació, el que hi hagi gent, con la Bitàcola deMestra TIC i totes les que des d’allà es referencien, que parlen d’aquests temes, vol dir que encara hi ha esperança.

I si l’administració no ha fet gaire cosa ben feta, l’empresa privada tampoc. Encara és més preocupant si veiem l’informe que va publicar Caixa de Catalunya:

El PIB per cápita español, sin el fenómeno de la inmigración, habría caído un 0,6% anual en estos años en lugar del avance del 2,6% registrado entre 1995 y 2005, según publica Caixa Catalunya en su último Informe semestral sobre la economía española.

Per sobra de totes les demagògies que provoca la constant arribada d’immigrants, si no fos per ells, seriem un país en recessió, el que vol dir que totes les polítiques d’augment de la productivitat, innovació, etc., han sigut un fracàs.

I és una situació que afecta molts països europeus.

Crims de guerra

2006-09-01T00:50:00.000+02:00

Amnistia Internacional va publicar ja fa uns dies un informe en què acusa l’exèrcit d’Israel d’haver comès crims de guerra per la deliberada destrucció d’infraestructures civils, que van provocar més d’un miler de morts i centenars de milers de desplaçats.

Algunes de les imatges captades pels satèl·lits de barris civils de l’abans i el després són realment impactants.

El futur

2006-09-01T00:49:00.000+02:00

Definitivament, el futur de la informàtica son els serveis web. Porto des de dissabte, que em vaig comprar l’ordinador nou, instal·lant i barallant-me amb el nou trasto. Quin gust entrar als serveis web, que continuen funcionant i tal com eren abans!

La tornada

2006-08-24T15:10:00.000+02:00

Dilluns passat vaig tornar del viatge de vacances, del que podreu veure les fotos que aniré pujant a flickr.

Vaig marxar de Cadaqués amb núvols per fer un viatge per França on els núvols també han tingut una presència destacada. De vegades una mica massa i tot.

Dins dels plans a curt termini tinc pensat comprar-me un ordinador nou. Amb el que tinc he estat unes 24 hores per processar totes les fotos en HDR. Són unes quantes, però és que el trastet que tinc ja no dóna per a gaire més. I també una pantalla gran! Una TFT de 19 o 20 polzades, que amb la meva vella CRT de 17 no puc treballar bé les fotos.

També d’aquí a finals d’any a veure si em decideixo per una càmera DSLR, però encara tinc molts dubtes, que en un article ja en parlaré. La meva Canon S70 m’està donant un resultat magnífic, però ja pateixo. Porto més de 20000 fotos en quasi dos anys...

Encara queden uns dies, fins dilluns, per tornar a la feina, i cal aprofitar-los...

HDR segona part

2006-08-03T01:40:00.000+02:00

Continuació del primer article sobre l’HDR.

El procés sencer per generar una imatge en HDR fent servir el Photomatix.

En primer lloc, al menú HDRI escollirem “Generate hdr”, on s’obrirà una finestra per buscar les tres imatges que volem fer servir per generar l’HDR.

Quan ja tinguem les tres imatges li donem a l’OK i s’obrirà una segona finestra on el més important és marcar la casella “Align LDR images before...”, perquè el programa intenti fer una alineació automàtica de les imatges, on es podrà corregir petites diferències. Després d’una estona més o menys llarga (depèn de com sigui de ràpid el nostre ordinador) veurem la imatge HDR.

És una mica decebedor, perquè no veurem gaire cosa, i és que encara ens falta el més important: el “tone mapping”. Al menú HDRI escollirem aquesta vegada l’opció “tone mapping” i voila! Ja tenim un resultat visible.

En aquesta finestra tenim moltes opcions amb què jugar i fer proves. Al principi, amb la configuració que porta per defecte es poden obtenir bons resultats. Quan veiem que ja ens agrada, cliquem l’ok una altra vegada i ens generarà una imatge en jpg, que haurem de desar amb l’opció del menú “file” i “save as”.

Normalment les imatges acabades de sortir del Photomatix queden poc contrastades. És recomanable fer servir el nostre programa d’edició preferit per augmentar el contrast i fer els últims retocs, com saturació de color, etc. I ara sí que tenim una imatge acabada.

Per fer producció massiva, si has fet, com jo, unes quantes fotografies i vols fer tot el procés d’un sol cop, el Photomatix té una opció molt útil, al menú “Automate” i “Batch processing”.

La imatge final amb les tres imatges originals:

A qui l’interessa l’aeroport

2006-08-01T00:28:00.000+02:00

Que a la companyia Iberia li importa poc Barcelona, i Catalunya, no és cap novetat ni cap descobriment.

Que als pilots d’Iberia no els importa res més que la seva butxaca, tampoc no és cap novetat.

Que a Aena tampoc no els interessa Barcelona, no és del tot correcte. Els interessa com a aeroport satèl·lit de Madrid i sobretot els interessa que no faci la competència a Barajas. D’aquí tots els obstacles que van posar a la negociació de l’estatut: que no tingui una gestió independent i no es converteixi en un competidor.

Que als treballadors de terra de l’aeroport de Barcelona tampoc els interessi l’aeroport de Barcelona, sí que ha sigut una sorpresa, potser relativa. Van criticar molt la vaga dels pilots, i no sé, ni vull recordar, tot el que van dir. Però l’altre dia se’ls va veure el llautó. Tampoc no els interessa.

Potser fora bo tancar-lo, i obrir-lo de zero.

Fotografia digital: HDR

2006-07-21T20:32:00.000+02:00

HDR són les sigles de High Dynamic Range, encara que per fer les coses diferents, explicaré primer com fer-ho i potser després la teoria.

Per fer fotografies en HDR fa falta una càmera digital que tingui la possibilitat de fer el que en anglès es diu “bracketing”⁽¹⁾ i no sabria com dir-ho en català (a la meva Canon hi és amb les sigles BKT). Es tracta de fer, com a mínim⁽²⁾, tres fotografies consecutives del mateix motiu, però amb diferents paràmetres d’exposició⁽³⁾: subexposada (-2ev), normal, i sobreexposada (+2ev). El bracketing ja existia a les càmeres analògiques i es feia servir quan les condicions d’il·luminació eren difícils, per assegurar que alguna fotografia quedaria bé. El que s’aconsegueix d’aquesta manera és tenir detall a les llums (a la subexposada) i les ombres (a la sobreexposada), a més a més de l’exposició normal.

Quan ja tinguem les tres fotografies ens fa falta un programa per fer el tractament d’HDR, que el que fa és processar les tres imatges per obtenir-ne una de sola amb tota la informació. Jo conec i he fet servir el que porta el Photoshop CS (encara que no és gaire bo des del meu punt de vista) i el Photomatix, que és el que faig servir habitualment. Tots dos únicament per a Windows. Em falta per investigar el programari lliure, que en Pere m’ha posat sobre la pista d’algun, però encara no ho he fet.

La imatge en HDR és poc usable directament, perquè no hi ha monitors que puguin visualitzar-la, i el que veurem al monitor del nostre ordinador és, si fa o no fa, una fotografia similar a les normals o LDR (low dynamic range). Llavors entra en joc la segona part del procés, el “tone mapping”⁽⁴⁾, que passa la fotografia d’HDR a LDR mapejant les diferències de contrast i llum, en tons diferents. És aquesta part la que ens permetrà obtenir resultats molt diferents. Des de fotografies molt realistes, que solament un expert notarà que estan fetes amb HDR, fins a imatges molt “diferents” a les normals pels colors, el contrast, etc.

La utilització de Photomatix és força intuïtiva. Al seu web es pot descarregar una versió d’avaluació funcional, però que et deixa el nom del programa a les imatges.

Com descobrireu si feu HDR, és molt important que les tres o més fotografies surtin ben alineades, per això és quasi imprescindible fer servir un trespeus, o fer com jo faig sovint, cercar qualsevol lloc on es pugui recolzar la càmera, una paret, un arbre, qualsevol cosa.

Podeu veure totes les que he publicat a flickr fent servir aquesta tècnica amb resultats molt diferents.

(1) Si la càmera no té l’opció de fer bracketing però sí pot fer exposicions manuals, també es podria fer, fent els ajustos necessaris, però resulta molt complicat. (2) Hi ha qui diu que millor més imatges, i hi ha càmeres que permeten configurar 5 o més exposicions. Jo crec que amb 3 és suficient. (3) He fet alguna prova reduint, a -1ev,0ev,+1ev, però crec que -2ev,0ev,+2ev és la millor configuració (4) Alguns diuen que s’hauria de dir Tone Mapping en comptes de HDR.

La guerra no és mai la resposta

2006-07-18T08:46:00.000+02:00

No era la meva intenció escriure sobre el que ara passa al pròxim orient. És un tema extraordinàriament complex. I molt trist. Però l’article de l’amic Pere m’ha fet decidir.

La guerra no és mai la resposta.

De nou, al pròxim orient, veiem com la guerra és l’idioma comú. L’únic que entenen totes les parts implicades. Ningú, cap dels bàndols i faccions enfrontats té raó ni justificació. Però jo penso sovint en l’holocaust quan veig el que allà passa. Com és possible que el poble jueu que va patir l’intent d’extermini per part dels nazis, actuï d’aquesta manera amb els palestins? Torno a dir que ningú no té cap justificació per matar innocents. Però també és normal posar-se de part dels dèbils, dels pobres, dels desemparats, i aquests no són els jueus, que tenen un exèrcit poderosíssim i estan recolzats i armats per la primera potència mundial, els EUA.

Perdoneu-me si sóc un sentimental, però si he d’escollir, ho faré pel que llença pedres i no pel que llença míssils. No em posaré del costat, però, dels que fan esclatar un autobús de gent que va a la feina. Però sí em sentiré proper del pagès palestí que li expropien les terres, o millor dir li roben, per construir-hi cases o un mur vergonyós.

El problema són les llengües?

2006-07-14T08:40:00.000+02:00

Un dels blocs sobre programari lliure que llegeixo és “La Pastilla Roja”. M’agrada especialment perquè és molt pragmàtic i coneix la realitat del món del programari, lliure o no, en primera persona.

La setmana passada també comentava sobre la dificultat de clonar el Silycon Valley per crear un Silici Vall a Barcelona. Posa el seu punt central en la diferència de mida dels mercats, si comparem els PIB, el de l’estat de Califòrnia és superior al d’Espanya, i conclou que no hi ha prou mercat perquè les empreses de tecnologia catalanes puguin créixer i crear una Vall del Silici.

On crec que encerta de ple és quan diu que:

Yo creo que lo mejor que se puede hacer con las ayudas a la I+D es tirarlas a un vertedero nuclear y, en cambio, concentrarse en crear demanda de productos tecnológicamente punteros. Esta demanda no puede ser únicamente nacional, ya que el mercado español es al menos 10 veces más pequeño que el mercado interno americano.
Los americanos no necesitan de forma imperiosa internacionalizarse para crecer, pero en España cualquier start-up con aspiraciones debe mirar al mercado global desde el principio.

No comparteixo però que “Hace falta ser muy corto de vista para andar potenciando Cataluña (y yo soy catalán) como zona geográfica diferenciada de España... los inversores americanos a duras penas saben dónde está España, y, por consiguiente, mucho menos Cataluña. Todo el trapicheo político autonómico y estatutario no beneficia en nada la captación de capitales extrangeros.”

I vull lligar aquests comentaris amb el que deia en aquest sentit Paul Grahan:

"La UE va ser dissenyada parcialment per simular un gran mercat domèstic. El problema és que els seus habitants encara parlen molts idiomes diferents. Llavors una startup a Suècia és encara en desavantatge relativa davant d’una dels EUA, perquè ells s’han d’encarregar de la internacionalització des del començament”

Totes aquestes llengües el que mostren és l’existència de cultures diferents. Una riquesa enorme. És un problema tenir un mercat compost de moltes cultures diferents? És millor llavors tenir un mercat més uniforme i pla? En definitiva és millor (o en tot cas més rendible) formar part d’un mercat més pobre culturalment?

Ara em vénen el cap les frases de “Pensa en global i actua en local” que representa la globalització i “Pensa en local i actua globalment” d’en Manuel Castells.

Ganes de vacances

2006-07-13T00:09:00.000+02:00

Aquesta calor fa venir ganes de mar i de vacances, i com que encara falten unes setmanes he canviat el baner del bloc per un de més estiuenc.

Atrapat al Mythical Man-Month

2006-07-10T00:42:00.000+02:00

Sí. De vegades sembla que tot ja està escrit. Quan un projecte es retarda, i ja es veu que no s’arribarà a la data d’entrega, molt sovint es cau en l’error d’afegir-hi més persones, el que encara acaba suposant un endarreriment més gran. És l’error de creure que si està previst que una cosa la pugui fer una persona en sis mesos, sis persones la podran fer en un mes. Com podeu llegir en aquest article de la wikipedia, algú ja ha escrit que:

“Assignar més programadors a un projecte que va per sota del planificat encara el retardarà més, degut al temps requerit pels nous programadors per aprendre sobre el nou projecte i per l’elevat increment de la comunicació”

El títol del llibre: “The Mythical Man-Month” (El mític home-mes). I no ho va escriure ahir. Fa 31 anys!

I continua l’article:

La tendència dels gestors de repetir aquests errors va portar a Brooks a fer broma dient-li al llibre “La Bíblia de l’Enginyeria del Programari” perquè “tothom el llegeix però ningú no en fa cas!”